Som una sola llengua

Corren vents inusitats a favor de la unitat de la llengua catalana. I el millor de tot ¨¦s que no es tracta d¡¯una afirmaci¨® ¡ªla reivindicaci¨® de la unitat de la llengua¡ª que surti com a resposta a la voluntat fragmentadora de les forces centr¨ªpetes de l¡¯estat, com si hagu¨¦ssim practicat sempre un discurs malenconi¨®s davant els embats politicomedi¨¤tics que q¨¹estionaven la integritat del domini ling¨¹¨ªstic, sin¨® que ens trobem davant d¡¯una acci¨® pr¨¤ctica, real, d¡¯implementaci¨® d¡¯accions que busquen posar d¡¯acord les tres grans zones de la catalanofonia. No se¡¯n parla prou, i per primer cop Catalunya, les Balears i el Pa¨ªs Valenci¨¤ estan posant en com¨² algunes de les seves mesures en pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica.

Ja va essent hora doncs d¡¯exercir la unitat de la llengua i d¡¯entendre que la fragmentaci¨® legislativa actual, resultat de l¡¯ordenament jur¨ªdic vigent, ¨¦s superable amb voluntat pol¨ªtica i una acci¨® institucional que hauria d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ dels l¨ªmits que imposen les barreres administratives. No es tracta nom¨¦s de defensar la unitat de la llengua com s¡¯ha fet sempre, sin¨® de creure-se-la, assumir-la com a pr¨°pia i comen?ar a aplicar mesures per exercir-la plenament, en una doble l¨ªnia encetada en els ¨²ltims temps que abasta tant els ¨¤mbits acad¨¨mics com els pol¨ªtics.

Des del punt de vista acad¨¨mic, destaca l¡¯elaboraci¨® d¡¯un discurs que busca superar la centralitat del terme Pa?sos Catalans per posar l¡¯accent en el de domini ling¨¹¨ªstic, tot desidentitzant la mat¨¨ria d¡¯inter¨¨s (la llengua) i buscant de definir un espai comunicatiu, cultural i econ¨°mic compartit que convoqui consensos i aparti els afectes. S¨®n bones mostres d¡¯aquest nou relat el volum de Miquel ?ngel Pradilla La catalanofonia (IEC) i el recent La nova articulaci¨® catalana-valenciana-balear, coordinat per Jordi Manent i publicat per les Edicions de la Revista de Catalunya, i definit a la contracoberta com ¡°revisionista i autocr¨ªtic amb els que intentaren bastir uns Pa?sos Catalans ja desequilibrats per se amb l¡¯¨²s del nom¡±.

I pel que fa a la pol¨ªtica, ja s¡¯han produ?t les primeres trobades entre les respectives direccions generals de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica dels tres territoris majors de la llengua, a rebuf de la Declaraci¨® de Palma, signada el 20 de febrer d¡¯enguany amb l¡¯objectiu de tots tres governs auton¨°mics d¡¯emprendre pol¨ªtiques compartides sobre el que ¨¦s compartit, aix¨° ¨¦s, la llengua. Sense anar gaire m¨¦s lluny, aquest mes de juliol s¡¯ha produ?t la tercera trobada entre els tres responsables de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, en la qual es va decidir tirar endavant la celebraci¨® conjunta del nou Any Fabra, el 2018, arran del 150¨¨ aniversari del naixement del Mestre i del 70¨¨ de la seva mort.

Passa que les mesures empreses tenen un cert aire de provisionalitat fruit d¡¯un moment pol¨ªtic dol? (en cap de les tres territoris el Partit Popular ni Ciutadans s¨®n al govern ni el sustenten) i pequen del que en el terreny de la normativa es considera una virtut, que ¨¦s la composicionalitat. Malgrat la pretensi¨® de bastir un discurs global i unitari, som encara deutors de la fragmentaci¨®, en concebre aquest discurs m¨¦s com una uni¨® entre les parts que no pas com un conjunt matisable, o sensible a les difer¨¨ncies. No necessitem que els responsables de la Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica es reuneixin i comparteixin mesures, sin¨® que, com deia Antoni M. Badia i Margarit a la cloenda del Segon Congr¨¦s Internacional de la Llengua, hi hagi una ¨²nica acci¨® normalitzadora a trav¨¦s d¡¯un sol ¡°organisme adequat¡±. Com no necessitem que s¡¯homologuin els diversos certificats de catal¨¤, sin¨® que el certificat sigui el mateix arreu.

El repte demana una certa ambici¨®. La Constituci¨® (ves qui ho havia de dir!) permet l¡¯acord entre comunitats a trav¨¦s de l¡¯article 145, una possibilitat que conv¨¦ tenir present en abstracci¨® del que passi l¡¯1-O. Si el domini ling¨¹¨ªstic ¨¦s ¨²nic, cal superar la territorialitat per mitj¨¤ d¡¯una legislaci¨® comuna, per exemple amb una mateixa llei de m¨ªnims aprovada pels parlaments catal¨¤, valenci¨¤ i balear, que estableixi mecanismes conjunts ¡ªmateixa pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, mateixos certificats, reciprocitat de mitjans de comunicaci¨®¡ª i que permeti dur al terreny pr¨¤ctic el que ¨¦s una evid¨¨ncia compartida: som una sola llengua.