Visualitzeu el moment de la fecundaci¨®. Qu¨¨ hi veieu?

Els estudis de ci¨¨ncia cognitiva mostren que la met¨¤fora forma part de la nostra estructura mental; els humans tenim un pensament essencialment metaf¨°ric, que ens permet copsar una realitat o un concepte nous en posar-los en relaci¨® metaf¨°rica (associaci¨®) amb un domini mental que ens resulta conegut.

George Lakoff ha posat de manifest no nom¨¦s l¡¯enorme productivitat de les met¨¤fores en el nostre llenguatge de cada dia, sin¨® tamb¨¦ de quina manera tan consistent funcionen en la nostra percepci¨® de la realitat. La met¨¤fora crea un escenari familiar per al lector i actua com a centre de l¡¯organitzaci¨® de tota l¡¯expressi¨® ling¨¹¨ªstica. ?s a dir, les expressions ling¨¹¨ªstiques amb les quals ens referim a aquesta realitat s¨®n coherents amb la met¨¤fora de base. Aix¨ª, la met¨¤fora mitjan?ant la qual conceptualitzem l¡¯economia com un ¨¦sser animat que t¨¦ malalties i canvis d¡¯estat d¡¯¨¤nim explica que ens referim als fen¨°mens econ¨°mics en termes com ¡°condicions depressives¡±, ¡°par¨¤lisi del sistema financer, ¡°fase de convalesc¨¨ncia recessiva¡±, ¡°desconfian?a malaltissa dels mercats¡± o ¡°pols m¨ªnim de la demanda interna¡±, per exemple. Com es pot veure, la met¨¤fora b¨¤sica ¡°l¡¯economia ¨¦s un organisme viu malalt¡± dota de sentit tots aquests enunciats, que, ¨¦s clar, constitueixen una perspectiva molt determinada sobre l¡¯activitat econ¨°mica, en la qual, per exemple, l¡¯¨²ltima crisi europea apareix conceptualitzada com una ¡°malaltia¡± que afecta alguns ¡°pa?sos contagiats¡± pel ¡°virus¡± de les primes de risc desbocades. En aquesta met¨¤fora no hi ha culpables ni responsables que enfonsin les economies nacionals, estan desapareguts. El que hi ha en lloc seu s¨®n ¡°virus¡±.

La met¨¤fora determina, doncs, la manera com percebem el m¨®n; i com que constitueix una part fonamental del nostre sistema conceptual, la trobem en la construcci¨® discursiva de tot tipus d¡¯¨¤mbits de la vida. Tamb¨¦, i especialment, en el cient¨ªfic. La divulgaci¨® de la ci¨¨ncia ¨¦s plena de met¨¤fores que ens permeten, sobretot als no experts, interpretar el funcionament d¡¯una realitat molt complexa. Aix¨ª, l¡¯¨¤tom es descriu com un sistema solar en miniatura, amb un nucli que exerceix les funcions de sol, i una s¨¨rie de part¨ªcules (els electrons) descrivint ¨°rbites al seu voltant; o, actualment, l¡¯ADN es concep com un llenguatge de programaci¨®. Cadascuna d¡¯aquestes met¨¤fores comporta, evidentment, desenvolupaments te¨°rics molt diferents i mons culturals diversos.

No obstant aix¨°, un aspecte que ha estat poc analitzat fins ara ¨¦s fins a quin punt les met¨¤fores a trav¨¦s de les quals interpretem la ci¨¨ncia estan marcades per (foscos) biaixos de g¨¨nere. Helena Arlequino, brillant bi¨°loga molecular i divulgadora del grup Big Van, em fa arribar diversos treballs internacionals que mostren els profunds i arrelats biaixos de g¨¨nere que estan presents en les met¨¤fores que s¡¯utilitzen per descriure la fecundaci¨®. Tots hem llegit o visualitzat la met¨¤fora en la qual uns en¨¨rgics i valents espermatozoides es desplacen aguerrits per la vagina fins a arribar a un ¨°vul i fecundar-lo.

En un article de Chicago Journals, una investigadora de la Universitat John Hopkins analitza amb detall l¡¯expressi¨® ling¨¹¨ªstica d¡¯aquesta met¨¤fora i identifica expressions ling¨¹¨ªstiques coherents amb aquesta. Aix¨ª, l¡¯esperma es qualifica com a ¡°actiu¡±, ¡°velo?¡±, ¡°viatger¡±, ¡°aerodin¨¤mic¡±, amb ¡°una cua forta¡±, ¡°impulsant el semen amb energia¡±, ¡°penetrant l¡¯¨°vul¡±. Paral¡¤lelament, l¡¯¨°vul es conceptualitza de manera passiva, ¡°¨¦s transportat¡± o ¡°escombrat¡±, o b¨¦ ¡°va a la deriva a trav¨¦s de la trompa de Falopi¡±, ¡°espera¡±. Us sona? ?s for?a probable: la versi¨® cient¨ªfica del conte de La Bella Dorment.

El m¨¦s significatiu ¨¦s que les troballes recents en biologia demostren que aquesta imatge ja ¨¦s caduca i no reflecteix la realitat, en la qual la fecundaci¨® constitueix una tasca activa i conjunta d¡¯¨°vul i esperma, ja que, entre altres factors, ¨¦s l¡¯activa capacitat d¡¯adher¨¨ncia de l'¨°vul la que facilita l¡¯arribada de l¡¯esperma. Les dades ja s¡¯han revelat, per¨° encara no han estat metaforitzades com correspon i, en conseq¨¹¨¨ncia, la interpretaci¨® de la fecundaci¨® com una imatge diferent de la del conte de Disney encara no ha arribat a la ciutadania.

Com veieu, necessitem desmuntar les met¨¤fores sexistes que, a m¨¦s d¡¯inexactes cient¨ªficament, projecten una imatge caduca i no igualit¨¤ria dels ¨¦ssers humans.