La vida enmig d¡¯un univers inanimat

?s de l¡¯alegria del desfer que creix l¡¯escriptura¡±, diu Joan Puigdef¨¤brega (Saragossa, 1967), afirmaci¨® tan discutible com avui dia generalitzada. Una part considerable del que convenim a anomenar poesia combina l¡¯alliberament de tota exig¨¨ncia formal amb una pretesa introspecci¨® sobre quina cosa ¨¦s l¡¯escriptura po¨¨tica, fins i tot quina cosa ¨¦s el llenguatge. En un llibre com Deshora, premi de poesia Sant Cugat a la mem¨°ria de Gabriel Ferrater, a un cop d¡¯ull sembla que cont¨¦ versos distribu?ts en estrofes, per¨° no hi ha una manera objectiva de saber amb quin criteri s¡¯ha produ?t l¡¯agrupaci¨® estr¨°fica ni a sant de qu¨¨ acaba un vers i en comen?a un altre. La frase citada ens apareix aix¨ª: ¡°?s de l¡¯ale- / gria del desfer / que creix l¡¯escriptura¡±. Podem pensar que, trencant el mot, se subratlla la idea del desfer; potser s¨ª, per¨° ?val la pena, es guanya gran cosa amb aquest truc?

DESHORA

Joan Puigdef¨¤brega
Edicions 62
92 p¨¤gines
15 / @ 7,99 euros

?s freq¨¹ent en aquesta mena de llibres que les frases, m¨¦s o menys esfilagarsades, s¡¯escampin per la plana, i que aix¨° produeixi, hem de pensar que produeix, un cert efecte est¨¨tic, com els colors en un quadre no figuratiu, a la manera que va inaugurar Mallarm¨¦ a Un coup des d¨¦s. En el cas de Deshora, la dispersi¨® ¨¦s moderada: tots els ¡ªdiguem-ne¡ª versos estan alineats a l¡¯esquerra; de puntuaci¨® n¡¯hi ha i ¨¦s correcta (excepte alguns trencaments de paraula com l¡¯esmentat), i la sintaxi ¨¦s a estones enrevessada per¨° comprensible. La dificultat rau en les imatges i a discernir cap on ens vol portar la prosa d¡¯aquest discurs. Perqu¨¨, dit sigui de passada, llegits en veu alta s¨®n poemes que sonen igual que la prosa, sense cap ritme especial, tan sols amb alguna estranya pausa enmig de certs mots.

Fetes aquestes consideracions d¡¯ordre formal, s¡¯ha de dir que els poemes de Puigdef¨¤brega, en aquest el seu tercer llibre, tenen una gran capacitat de suggesti¨®, i aix¨° ¨¦s el que generalment es considera m¨¦s valu¨®s en un text i m¨¦s important en l¡¯obra d¡¯un autor. El seu tema ¨¦s l¡¯excepcionalitat de la vida enmig d¡¯un univers inanimat ¡ª¨¦s inevitable que en la mirada del poeta influeixi la seva professi¨® d¡¯ocean¨°graf¡ª, i l¡¯excepcionalitat del llenguatge, ¨¦s a dir de la condici¨® humana, en un m¨®n que n¡¯existeix al marge: ¡°I no sabem si les paraules / quedaran, o si per contra desapareixeran, / com desapareixerem nosaltres, que som / tan i tan fets de paraula¡±.

Contemplar la creaci¨® po¨¨tica des d¡¯aquesta perspectiva, diguem-ne natural, tant per damunt de l¡¯estrictament liter¨¤ria, ¨¦s una lli?¨® de mod¨¨stia aix¨ª com un homenatge a aquesta rara activitat que ens singularitza. La paraula sorgeix en l¡¯exist¨¨ncia de l¡¯home ¡ª¡°inconeguda llavor que es debat al fons / de tot de qui / sap qu¨¨¡±¡ª i no en podem viure sense, per¨° ens acompanya sempre la consci¨¨ncia que ¨¦s insuficient per explicar la realitat i que est¨¤ condemnada a no deixar rastre sobre la superf¨ªcie de la terra.

Al capdavall, no ¨¦s res de nou, res que d¡¯una manera o altra, m¨¦s espont¨¤nia o m¨¦s reflexiva, no sab¨¦ssim. El llibre, en conjunt, ofereix un testimoni de la perplexitat b¨¤sica, insuperable, davant el llenguatge en general i el llenguatge de la creaci¨® en particular. Si la conclusi¨® ¨¦s que som ¡°sabedors destinats a no saber, / contenidors sense contingut¡±, no ¨¦s gaire abellidora, per¨° Deshora ens ha portat si no a fer-nos-en conscients, perqu¨¨ ja n¡¯¨¦rem, a parar-hi atenci¨® una vegada m¨¦s a trav¨¦s d¡¯un intens treball d¡¯introspecci¨®.