Barcelona, Catalunya, Espanya

El m¨¦s entusiasta i entremaliat va ser l'alcalde, Pasqual Maragall:

¡ªDoncs ¨¦s clar que remarem, el que convingui¡ª va dir, lunar, en veure la barca que hav¨ªem preparat amb el fot¨°graf Agust¨ª Carbonell. Aix¨° va quadrar la part recelosa de la marineria, Juan Antonio Samaranch:

¡ªPuja, Jordi, puja¡ª?va persuadir aix¨ª el president de la Generalitat, acompanyant-lo amb el bra?.

Li vaig agrair atentament la seva ajuda i vam poder guardar el joc d'anelles ol¨ªmpiques, que era el pla b per a la foto de fam¨ªlia.

El caliu popular dels Jocs va for?ar l'acord pol¨ªtic: el triomf que s¡¯enyora

Aquesta imatge ¨¦s la icona del model Barcelona. Tots plegats remant en una mateixa direcci¨®. Un model de col¡¤laboraci¨® entre institucions i ciutadania, un impuls transversal que va arraconar tots els dubtes i va permetre l'explosi¨® d'un entusiasme c¨ªvic i festiu in¨¨dit.

Aquest model, simbolitzat per la barqueta plena al port Ol¨ªmpic, va ser la plataforma que va afavorir una s¨¨rie de gestes extraordin¨¤ries simult¨¤niament: va aconseguir organitzar els Jocs, va situar al mapamundi la Barcelona contempor¨¤nia, va dinamitzar l'esport espanyol, va treure del retard secular les infraestructures de mitja Catalunya i va rellan?ar una cultura pluriforme, multiling¨¹e i de fusi¨®.

Es va travar aix¨ª una complicitat m¨¤gica ¡ªavui enyorada¡ª de tres realitats encaixables i, per tant, multiplicades: ¡°El que ¨¦s bo per a Barcelona, ¨¦s bo per a Catalunya i ¨¦s bo per a Espanya¡±, repetia l'alcalde ol¨ªmpic tant en els moments d'angoixa (si s'arribaria, si el terrorisme etarra amena?aria, si alguns boicotejarien) com en els exultants. I n'hi va haver de tots dos, i en alt grau.

En realitat, la unitat pol¨ªtica que es va aconseguir llavors no va ser gratis. Va haver de v¨¨ncer innombrables recels, despr¨¦s de lliurar una soterrada batalla per l'hegemonia cultural. D'una banda, les forces progressistes ¡ªsobretot socialistes i eurocomunistes¡ª manant a la ciutat, el seu cintur¨® roig, amb el PSOE al Govern espanyol.

El seu patr¨® cultural, el catalanisme obert del poeta Joan Maragall, l'avi; les propostes del nucli federal del socialisme castell¨¤ en sintonia amb les dels seus col¡¤legues catalans; un concepte de Catalunya forjat en la contemporane?tat, el pa¨ªs que es va refer?als ports mirant enfora, des del cabotatge?del XVIII: la Catalunya-ciutat (Eugenio Tr¨ªas), mestissa i europea, que volien els noucentistes (D¡¯Ors, Torres-Garc¨ªa). La que apostava per les identitats superposades i compatibles que molt aviat enaltiria el liban¨¨s Amin Maalouf.

De l'altra, el nacionalisme, que bevia de la il¡¤lusi¨® de l'ancoratge territorial-comarcal, del mite dels segadors en la guerra (civil) del 1640 i del setge carlista a les ciutats..., per¨° tamb¨¦ ¡ªbifrontal¡ª de la seva modernitzaci¨®, de la revoluci¨® industrial, de l'europeisme. Una doble ¨¤nima sempre en tensi¨® entre el nacionalisme c¨ªvic a la francesa (P¨¦guy i Mounier) i el romanticisme alemany defensor de l'imperi d'un imperible ¡°esperit del poble¡± (Volkgeist) per sobre dels ciutadans tangibles.

Aquesta pugna cultural tenia traduccions pol¨ªtiques tamb¨¦ molt tangibles. La topada principal es va produir el 1987, quan el Parlament de majoria nacionalista va dissoldre la Corporaci¨® Metropolitana de Barcelona: una agrupaci¨® dels 26 municipis de la Gran Barcelona, creada el 1974 inspirada en la?Gran Londres del 1965, que Margaret Thatcher es va carregar el 1986. La Generalitat nacionalista no tolerava el contrapoder institucional roig?ancorat als municipis obrers i menestrals que suposaven (i suposen) dos ter?os de la poblaci¨® catalana. En aquest sentit, la quadr¨ªcula de la ciutat progressista (hereva de l'urbanisme quadricular, higienista i igualitari de l'Eixample d'Ildefons Cerd¨¤, imposat el 1859 pel Govern liberal progressista davant del candidat conservador local) va obtenir la revenja el 1992, avui fa exactament 25 anys.

Gr¨¤cies als Jocs, la ciutat primog¨¨nita de Catalunya, que el nacionalisme va voler subordinar al territori, es va afirmar com a cocapital espanyola i una metr¨°poli (no pol¨ªtica, per¨° atractiva i potent: "Barcelona t¨¦ el poder", cantava Peret) europea i mundial. Era tamb¨¦ la revenja de la seva despossessi¨® de poder, per¨° a la catalana (almenys en l'estil del pactisme hist¨°ric hereu del segle XIII: la Constituci¨® Recognoverunt proceres, del 1284) de manera pactada, amb regles, sense humiliats, sense derrotats evidents.

Aquest miracle va ser possible perqu¨¨ els catalans, mancats secularment de poder (pol¨ªtic) de deb¨° i tan sols temptejadors de governan?a des de la Transici¨® (era l'ahir d'aquest abans-d'ahir) eren pocs, es necessitaven, sabien que fragmentats (i a?llats d'Espanya) no podien. En honor de les c¨²pules: van pactar amb la realitat.

Encara ho indu?a m¨¦s el caliu popular de l'invent, els 35.000 voluntaris, l'¨¨pica de l'Olimp¨ªada popular que la Guerra Civil va avortar... ?s cert que algunes coses van grinyolar: la campanya Freedom for Catalonia dels fills de Pujol i els seus amics, com l'actual conseller d'Interior: en el moment en qu¨¨ Catalunya era m¨¦s lliure, m¨¦s influent i m¨¦s senyora d'ella mateixa des de feia segles!; o les xiulades als Reis i a la Marxa Reial. Per¨°, en conjunt, el nacionalisme tamb¨¦ es va embarcar, remer, a la?Mare Nostrum.

Dues circumst¨¤ncies hi van contribuir. Una, la complicitat entre Samaranch i Pujol, encara que n'hi havia que la impugnaven: tenien un pacte de sang, d'ajuda m¨²tua en cas que algun dels dos pat¨ªs un rev¨¦s. I ara que al president per antonom¨¤sia del COI i copare dels Jocs de Barcelona se li regateja?fins i tot el nom en un passatge de la seva ciutat, el seu vell col¡¤lega/rival hauria d'explicar-ho.

Una altra empenta a la unitat i a la bona conducta va ser la implicaci¨® de la burgesia catalana ¡ªi en coalici¨® amb empresaris de tot Espanya¡ª, aix¨ª com la dels millors professionals, intel¡¤lectuals i artistes, aquests sospitosos habituals. L'Associaci¨® Empresarial Barcelona Ol¨ªmpica 92, l'Olimp¨ªada Cultural i tants altres logos, amaneixen?aquell esfor? m¨²ltiple.

Al cap i a la fi, l'operaci¨® va ser tamb¨¦ un ¨¨xit econ¨°mic: els deutes es van digerir en el breu termini previst. Les instal¡¤lacions, pensades per al seu ¨²s quotidi¨¤, es fan servir a fons. La Vila Ol¨ªmpica, els accessos a Barcelona i una certa monumentalitzaci¨® van dignificar els barris populars.

Qu¨¨ en queda? Tot el que ¨¦s tangible. I molta il¡¤lusi¨® avui nost¨¤lgica. Una crisi econ¨°mica va desfer les costures d'una societat. I alguns pol¨ªtics obliden l'inoblidable. No saben o no volen entonar la lletania Barcelona-Catalunya-Espanya. Tant de bo tornin a la Mare Nostrum.