El determinisme independentista

El crescendo?de l'agressivitat argumental del secessionisme es pot considerar un s¨ªmptoma d'entrada en el p¨¤nic i en l'estampida, mentre que amb una mirada m¨¦s distanciada percebem la fal¡¤l¨¤cia d'un determinisme segons el qual la linealitat hist¨°rica for?osament ha de desembocar en la ruptura amb Espanya. Aquest determinisme ja va quedar expressat en l'esl¨°gan ¡°refer¨¨ndum o refer¨¨ndum¡±. En realitat, el tot o res?¨¦s un determinisme molt elemental, com la idea que arribar¨¤ un dia en qu¨¨ ¨Csegons deia Francesc Pujols¨C els catalans ho tindran tot pagat. S¨®n crides al determinisme el fet que el nacionalisme secessionista pugui aconseguir-ho tot, que Catalunya sigui independent dem¨¤ passat, que tots els catalans ho vulguin o que la Uni¨® Europea no podr¨¤ deixar que se'n vagi. Aquestes formes deterministes s¨®n les que impedeixen negociar o tenir en compte que l'adversari pot tenir part de ra¨®. ?s tot el contrari d'una concepci¨® pol¨ªtica de Catalunya que en els seus bons moments ha sabut pactar, elaborar transaccions, saber amb quines forces comptava. Aix¨° era l'antideterminisme: la constataci¨® que no existeix una linealitat hist¨°rica que porta a la independ¨¨ncia, sin¨® un equilibri constant entre el que es vol ser i el que es fa. ?s molt ex¨°tic aquest reducte extremista d'un presumpte liberalisme catal¨¤ que al final acaba assumint premisses deterministes que tant xoquen amb l'exercici de pluralisme cr¨ªtic.

Suposar que Catalunya ser¨¤ independent nom¨¦s perqu¨¨ aquest ¨¦s el somni ad¨¤mic dels independentistes ¨¦s un error determinista perqu¨¨ Catalunya ser¨¤ el que els ciutadans decideixin en virtut de l'Estat de dret, un altre invent liberal davant de la idea d'un poble que eludeix la llei per obeir el mandat inexorable del determinisme hist¨°ric, del poble escollit. L'experi¨¨ncia del segle passat ¨¦s prol¨ªfic en casos de concepcions deterministes que van acabar sent sistemes tancats. Ara veiem que al segle XXI i en societats avan?ades no hi falten aiatol¡¤l¨¤s ni la intimidaci¨® en forma d'escrache. Una horda de subjectes analfabets imposa la llei de la selva a internet, per¨° una societat tolerant no pot donar cabuda a tuits de l'odi, com els rebuts per Miquel Iceta aquests dies, ni ¨¦s acceptable anomenar ¡°puta¡± una fiscal.

Davant de la inevitabilitat hist¨°rica hi ha els poders de l'individu lliure i de les responsabilitats personals que assumeix. Acceptar la tesi determinista ¨¦s cedir davant la ceguesa i la foscor, representa rescindir els compromisos amb la ra¨®, lliurar el poder de decisi¨®, que ¨¦s l'honor suprem de l'¨¦sser individual davant de la fatalitat i el no hi ha m¨¦s remei. Isaiah Berlin raona que un dels pitjors pecats que pot perpetrar qualsevol ¨¦sser hum¨¤ ¨¦s intentar transferir la responsabilitat moral des de les seves pr¨°pies espatlles a les d'algun impredictible ordre futur. La suposici¨® que la hist¨°ria avan?a linealment cap a un objectiu de perfecci¨® emmotllable i inevitable ¨Cla naci¨® pura, deslligada del ve¨ª que la colonitza¨C?¨¦s subjacent en el projecte de secessi¨®, cada vegada m¨¦s desnodrit intel¡¤lectualment. Van ser molt tristes les hores de Francesc Pujols a l'exili: res havia estat gratis.

Berlin es refereix al determinisme i tamb¨¦ al relativisme. El primer es basa en una interpretaci¨® fal¡¤la? de l'experi¨¨ncia; el segon representa com una pres¨®, un sistema avalat per una mitologia o un dogma metaf¨ªsic. Ni una doctrina ni l'altra han estat considerades positives per l'experi¨¨ncia humana. ?s entre el determinisme i el relativisme que Raymond Aron planteja la teoria de l'acci¨® raonable. Tot parad¨ªs planificat acaba sent infernal. Tant en termes jur¨ªdics com pol¨ªtics i socials, la convocat¨°ria d'un refer¨¨ndum il¡¤legal ¨Ci, per tant, sense garanties de cap tipus¨C?t¨¦ ben poc a veure amb la teoria de l'acci¨® raonable. Per descomptat, no ¨¦s raonable per al pluralisme de la societat catalana i ni tan sols per als objectius de la secessi¨®. Es tracta d'una altra cosa, arcaica i irracional, sumada als interessos a curt termini d'una lluita pel poder que cada vegada ¨¦s m¨¦s prim¨¤ria i almenys tan prim¨¤ria com perillosa.