La facilitat de Barcelona per sortir al carrer

Va arribar a Barcelona despr¨¦s de rec¨®rrer 652 municipis de 17 comunitats aut¨°nomes; en total, m¨¦s de 6.000 quil¨°metres i 9.500 rellevistes. Van ser personatges coneguts a cada localitat: esportistes, empresaris, regidors, artistes¡­, en general corrent emocionats i abrigallats per la ciutadania. Per¨° enlloc com a Barcelona. Els ¨²ltims 45 quil¨°metres de recorregut de la torxa ol¨ªmpica, que va passar per tots els districtes, van desfermar la bogeria durant set hores la vig¨ªlia de comen?ar els que encara pensem que han estat els millors Jocs de la hist¨°ria.

La torxa dissenyada per Andr¨¦ Ricard, d'alumini, acer i cuir, va concentrar al seu pas centenars de milers de persones. Tant¨ªssimes que en alguns trams avan?ava amb dificultat. Ciutat Vella, on es van repartir estelades entre el p¨²blic; Sant Andreu ¨C30.000 persones omplien a vessar els voltants de la pla?a d'Orfila!¨C; la Meridiana; l'Eixample, amb la Sagrada Fam¨ªlia com a punt ¨¤lgid; Gr¨¤cia, Sarri¨¤, les Corts, Sants¡­

Eren les sis del mat¨ª quan la flama va arribar a l'Ajuntament per dormir al Sal¨® de Cent i, malgrat l'hora intempestiva, m¨¦s d'un miler de persones l'esperaven a la pla?a de Sant Jaume. L'endem¨¤, 12.000 persones feien cua davant la Casa Gran per contemplar la flama ol¨ªmpica abans que torn¨¦s a sortir, aquest cop cap a l'estadi Ol¨ªmpic per a la cerim¨°nia d'inauguraci¨®.

Amb el recorregut de la torxa Barcelona tornava a mostrar aquesta facilitat que t¨¦ per omplir els carrers. Per rebre, per celebrar, per reivindicar, per protestar. Un dels ¨²ltims exemples ha estat aquest mateix hivern, quan la capital catalana va clamar per acollir refugiats en una marxa que va aplegar 160.000 persones, i que va deixar bocabadades altres ciutats. O en les manifestacions del No a la guerra (febrer del 2003), amb m¨¦s d'un mili¨® de persones desbordant el centre; el mili¨® de persones que va sortir per mostrar la seva repulsa a l'assassinat d'Ernest Lluch per part d'ETA el novembre del 2000. Igual que els centenars de milers de persones arribades de tot Catalunya que aplega cada any la Diada des que va comen?ar el proc¨¦s independentista el 2010. I no nom¨¦s protestes, tamb¨¦ els Reis d'Orient apleguen anualment centenars de milers de persones la nit del 5 de gener; o les que van a veure el Bar?a cada vegada que l'equip blaugrana guanya un t¨ªtol; o la gent que participa en els actes de la festa major de la Merc¨¨.

Avui la torxa fa el recorregut invers: del Palauet Alb¨¦niz a la pla?a de Catalunya. La primera rellevista ¨¦s Elisabeth Maragall, neboda de Pasqual Maragall, el llavors alcalde de Barcelona, l'alcalde dels Jocs. Maragall est¨¤ malalt i, en un gest cap a l'exalcalde i expresident, l'Ajuntament ha pensat en l'Elisabeth, que va guanyar l'or en hoquei sobre herba el 1992, per homenatjar-lo. Tenia 21 anys i, de fet, va marcar el gol de l'or. Avui ha estat un dia intens per a la primera rellevista: de moltes entrevistes al mat¨ª, molta feina al migdia i molta emoci¨®.

"Ser¨¤ molt emocionant, com ho van ser els Jocs, la medalla, jugar a casa¡­ viure-ho va ser una sort immensa", repetia qui es va apuntar de volunt¨¤ria quan Barcelona va ser designada seu dels Jocs. "Despr¨¦s vaig haver d'avisar que hi participaria i no podria ser volunt¨¤ria", diu. Elisabeth Maragall recorda tamb¨¦ l'entrada a l'estadi Ol¨ªmpic amb la delegaci¨® espanyola. "Jo entre els atletes, les meves germanes de volunt¨¤ries i la meva mare i el seu marit a la graderia". 25 anys despr¨¦s segueix reunint-se amb les seves companyes de selecci¨® i, despr¨¦s d'un temps sense agafar l'estic, ha tornat a jugar a hoquei sobre herba.