Joana Maria de Roque, la periodista que no es rendia

Joana, la malaltia fulminant t'ha evaporat la vida en setmanes precipitades. I a tots nosaltres, els de llavors i els d'ara, se'ns esmuny el teu record entre els dits at¨°nits.

Nascuda a Palma el 1952, Ciutat de Mallorca ¨Ccom vam preferir¨C has transitat aquest ofici de periodista amb la dignitat dels qui no es rendeixen davant de cap poder; generant aquesta quantitat de textos (de bona factura), que ajuda una societat a descobrir-se a ella mateixa; i explorant, amb una curiositat infinita, horitzons diferents: l'ofici de corresponsal a La Vanguardia; la creaci¨® de la primera r¨¤dio municipal illenca a Calvi¨¤; l'escriptura de llibres ¨²tils i clars¡­

Et vas llicenciar en Ci¨¨ncies de la Informaci¨® per l'Aut¨°noma de Barcelona, i en el declivi de la dictadura vas dedicar els teus primers esfor?os (¨¦reu molt poques) en aquell Diario de Mallorca liberal, per allunyat del poder central, encara que assetjat pel b¨²nquer local que amena?ava directors democristians (llavors ho era, Toni Alemany) i punxava les motos dels periodistes m¨¦s inquiets. Aquell per¨ªode fulgurant en qu¨¨ obr¨ªem espais de llibertat amb les cr¨°niques de Manuel Leguineche i la seva gent de Madrid; els elegants espais dibuixats per Rom¨¢n Orozco i per Tomeu; la cr¨°nica pol¨ªtica de qui aviat seria el teu xicot, Andreu Manresa; els formidables editorials d'Andreu Ferret; els reportatges de Quique Merino i Willy Soler-Summers; la paci¨¨ncia infinita de Sebasti¨¤ Verd; la saviesa de Coco Meneses, escriptor que va venir del Per¨² i seductor de primer ofici; i la mem¨°ria de don Rafel, el capell¨¤ que escrivia efem¨¨rides amb estilogr¨¤fica i lletra clara i que v¨¨iem centenari.

Eres valenta amb les teves cr¨°niques de successos i de societat, de moviments ve?nals, sobre l'escola, sobre les mestres i els mestres, aquesta passi¨® duradora i fiable. Desmuntaves la ira dels poderosos amb el teu disc¨®rrer raonat, racional, prec¨ªs, enganxat a la realitat. I amb la teva aparen?a gr¨¤cil i menuda, els ulls grossos, les mans petites, com fabricades per omplir sense fi llibretes amb not¨ªcies, i un inconfusible estil de fulards coloristes i elegants, cistells de palla trenada trobats als mercats dels pobles. I amb un riure estentori, incontenible i simf¨°nic, que desmuntava el m¨¦s murri.

Defensaves els drets de les dones, sense artifici, escrivint sobre les seves lluites i les seves afliccions, natural, flu?da, elevant a evident el que hauria de ser obvi. Eres cultura errant, sense presumir-ne. En els moments de tribulaci¨® general, reparties calma, tot i que alguns sospit¨¤vem que se't feia un nus als intestins, de tant encaixar el conflicte com si es tract¨¦s d'una onada suau a Felanitx. Deixes uns quants llibres de bon periodisme: unes precises Cr¨°niques de la hist¨°ria de Mallorca; Un segle de Balears (amb l'Andreu) i un manual pioner sobre Com llegir la premsa escrita, tant de bo que no perdi mai actualitat. I el que segurament ¨¦s el m¨¦s ambici¨®s, La segona Rep¨²blica a Mallorca, amb Albert Herranz, publicat en el 75¨¨ aniversari de la proclamaci¨® d'aquell nou r¨¨gim. Ens vas descobrir solemne i oficialment que sota l'aparen?a conservadora i atemporal de l'illa, bategava gent amb vida i ganes de llibertat, personatges din¨¤mics i rebels, amb amor al risc i al pro?sme, ensenyants i gent de cultura, obrers t¨¨xtils i de les ind¨²stries del camp: una lli?¨® d'investigaci¨® divulgativa. Acaricio la seva portada de colors resplendents, vermell, groc, morat, i rememoro la teva ironia amable i les teves ganes de ser, amb els altres.