El regne de la irresponsabilitat

Per qu¨¨ no assumeix les seves responsabilitats pol¨ªtiques? Amb ra¨® Pedro S¨¢nchez i Pablo Iglesias, sempre m¨¦s disposats a entendre's en la cr¨ªtica que no pas a l'hora de buscar projectes compartits, demanen que Rajoy comparegui al Congr¨¦s per respondre a aquesta pregunta, que fa cinc anys que esquiva, des que es van descobrir les martingales de B¨¢rcenas amb els diners del PP i el president es va desentendre de l'assumpte, despr¨¦s d'unes setmanes fent equilibris d'alt risc arran dels?seus missatges d'¨¤nim i comprensi¨® amb l'extresorer. D'aquella decisi¨®, aquests fets. Perqu¨¨ el gran problema dels anys Rajoy ¨¦s que s'estan convertint en el regne de la irresponsabilitat, que han tingut com a punt culminant la seva declaraci¨® a l'Audi¨¨ncia Nacional.

Sota l'aparen?a d'un home tranquil, ser¨¨, previsible, d'ordre i de sentit com¨² s'amaga una elusi¨® permanent de responsabilitats que t¨¦ greus conseq¨¹¨¨ncies col¡¤lectives: rebaixa l'autoritat i el reconeixement de la pol¨ªtica, i transmet un missatge desmoralitzador a la societat. ¡°Podria haver utilitzat aquesta frase o qualsevol altra¡±, va respondre quan se li va preguntar sobre el seu SMS a B¨¢rcenas (¡°Fem el que podem¡±). ?s a dir, res t¨¦ import¨¤ncia, les coses s¨®n com s¨®n, i tot va com va.

Amb mal humor i un rictus de manifesta incomoditat, el president va afrontar l'interrogatori amb una actitud m¨¦s pr¨°pia de l'acusat que no pas del testimoni. ¡°Les meves responsabilitats s¨®n pol¨ªtiques, no de comptabilitat¡±. Fidel a les instruccions del seu advocat, tot el seu relat va girar al voltant d'una sola idea: dels diners del partit no en vaig saber mai res. De manera que la irresponsabilitat econ¨°mica es va sumar a la irresponsabilitat pol¨ªtica, que ¨¦s el tatuatge que ell mateix va escriure sobre la seva carrera pol¨ªtica quan va esclatar el cas B¨¢rcenas. El president d'un Govern no ¨¦s un ciutad¨¤ qualsevol. A m¨¦s de responsabilitat penal t¨¦ responsabilitat pol¨ªtica. Per¨° la defensa de la seva innoc¨¨ncia econ¨°mica ¨Cque era la que podia ser objecte d'actuacions penals¨C va agreujar la seva irresponsabilitat pol¨ªtica. Pel seu c¨¤rrec, si no ho sabia, ho hauria d'haver sabut. I en la seva aferrissada defensa va inc¨®rrer en una contradicci¨® manifesta: quan es va voler apuntar la ruptura de relacions del PP amb Correa i quan va carregar sobre Esperanza Aguirre els embolics?d'algunes ciutats de la Comunitat de Madrid l'argument de la seva ignor¨¤ncia sobre els diners del partit queia a plom.

Per¨° aquesta irresponsabilitat pol¨ªtica no ¨¦s nova. Ja la coneixem per la seva relaci¨® amb la q¨¹esti¨® catalana. Que comen?a, no ho oblideu, amb una irresponsable campanya de carrer contra l'Estatut de Catalunya. L'estrat¨¨gia de la Moncloa es basa en criteris d'una gran lleugeresa: que l'independentisme s'esgotar¨¤ per si mateix, que la societat catalana es fracturar¨¤, que no cal fer cap concessi¨® a Catalunya perqu¨¨ el PP la pagaria a la resta d'Espanya i ¨¦s un risc innecessari, at¨¨s que a Catalunya ¨¦s i ser¨¤ sempre minoritari i, en conseq¨¹¨¨ncia, que no t¨¦ res a proposar als catalans. Resultat: despla?ament als tribunals. L'¨²ltima fantasia del Govern espanyol ¨¦s que la pressi¨® judicial generar¨¤ el p¨¤nic i la desbandada. Pot ser que impedeixi el refer¨¨ndum, pot ser que alguns dirigents pol¨ªtics sobiranistes es col¡¤loquin en un lloc segur, per¨° dif¨ªcilment disminuir¨¤ el suport a l'independentisme. En democr¨¤cia el recurs sistem¨¤tic a la just¨ªcia en q¨¹estions pol¨ªtiques deteriora la imatge de qui el practica i la qualitat del sistema. I afecta la reputaci¨® dels tribunals i de les forces de seguretat.

Al regne de Rajoy, tot acaba en la just¨ªcia. La pol¨ªtica ¨¦s incapa? de combatre la corrupci¨® per si mateixa: fer neteja al partit, dimitir com a gest de reconeixement i de reparaci¨® d'una cosa tan greu com una xarxa estructural de trames corruptes entorn del PP, facilitar l'actuaci¨® judicial aportant informaci¨® i contribuint a esclarir els fets i no a confondre'ls. Res de tot aix¨° ha estat en l'agenda de Rajoy, que s'ha limitat a contemplar la caiguda d'aquells imputats de qui havia defensat l'honestedat amb la seva paraula fins a l'¨²ltim moment i a intentar minimitzar els efectes dels casos judicials que afecten el seu partit. La pol¨ªtica ¨¦s incapa? d'afrontar la q¨¹esti¨® catalana, amb un Govern convertit en corretja de transmissi¨® permanent cap a la Fiscalia, els tribunals i el Constitucional. Quan tot passa pels jutges ¨¦s que alguna cosa falla en el sistema democr¨¤tic.