I l¡¯¨°nix va guanyar el formig¨®

Perdre ¨¦s guanyar una mica. Aquesta filosofia futbol¨ªstica la comparteixen els exseleccionadors Vicente del Bosque i Francisco Maturana. I podria encaixar en els debats sobre arquitectura. Aix¨° quan n¡¯hi havia de forma apassionada a Barcelona, perqu¨¨ gaireb¨¦ han desaparegut. No va ser el cas amb l¡¯enderrocament, el 1992, de l¡¯edifici de l¡¯Institut Nacional d¡¯Ind¨²stria (INI), a Montju?c. Amb en Cobi encara al cel, Pasqual Maragall va agafar un mall i va donar el primer cop a l¡¯estructura d¡¯influ¨¨ncia entre brutalista i wrightiana. Va ser nom¨¦s una foto perqu¨¨ el llavors alcalde complia un veredicte que s¡¯arrossegava des del 1986. Els seus pecats: el seu gust dubt¨®s i que treia impacte al reconstru?t pavell¨® Mies van der Rohe. Aquest va ser el debat en el seu moment.

L¡¯INI nom¨¦s estava en peus des del 1973. En l¡¯agonia del franquisme, el Govern central va decidir que havia de tenir un edifici per la Fira de Mostres. Hi va haver 60 propostes i els arquitectes Juan Paradinas, Jos¨¦ Ignacio Casanova Fern¨¢ndez i Luis Garc¨ªa-Germ¨¢n van ser els escollits. Tot va costar 40 milions de pessetes.

L¡¯estructura de formig¨® blanc estava suportada per vuit p¨°rtics transversals, en tub, que encofraven l¡¯aire condicionat. Les revistes d¡¯arquitectura ressaltaven aquesta soluci¨® nova de crear un espai di¨¤fan. A Informes de la Construcci¨®n, els creadors explicaven: ¡°L¡¯edifici havia de reunir unes condicions de flexibilitat per a un programa de necessitats que podia variar substancialment amb el temps i alhora havia de tenir uns valors est¨¨tics i funcionals que fossin transcendents a trav¨¦s de generacions¡±.

El volum era tancat i amb gelosies de formig¨® que impedien l¡¯entrada directa de la llum. Eren altres temps. ¡°L¡¯abs¨¨ncia de llum incident ofereix, at¨¨s el gran avan? de la luminot¨¨cnia, m¨¦s varietat de solucions en el muntatge de les exposicions¡±, deien els autors. Amb primera planta i soterrani, l¡¯edifici tenia 3.400 metres quadrats.

L¡¯edifici de l¡¯INI va tenir un paper en els Jocs: va allotjar l¡¯Oficina Ol¨ªmpica, el COE i l¡¯Oficina Administrativa. Per¨° tenia la sent¨¨ncia de demolici¨® al damunt. Els seus valors est¨¨tics van ser posats en dubte. I va perdre la batalla contra la joia arquitect¨°nica alemanya per l¡¯Exposici¨® Universal del 1929.

La premsa de l¡¯¨¨poca va recollir el debat. El Peri¨®dico ho va plantejar com una baralla entre l¡¯¨°nix (de l¡¯edifici alemany) i el formig¨® (de l¡¯INI). Fira Barcelona era propiet¨¤ria de l¡¯edifici per¨° el s¨°l era municipal i l¡¯Ajuntament va defensar el solar. Alguns arquitectes van al¡¤legar que no era el primer lloc de la ciutat on un edifici molestava la visi¨® d¡¯uns altres i el Consistori no els demolia.

Hi va haver cr¨ªtiques al revisionisme del Mies: l¡¯edifici no era exacte, segons el llavors director del Museu d¡¯Art Modern de Nova York. Les cartes ja estaven tirades. El Govern ja s¡¯havia decantat per derruir el pavell¨® m¨¦s nou per reproduir l¡¯esplanada original. La Barcelona m¨¦s moderna volia ordenar aquesta zona de la muntanya com als anys trenta. Llu¨ªs Permanyer, a La Vanguardia, va veure en la demolici¨® la necessitat de tenir una imatge memorable. Per ell, la foto de l¡¯enderrocament va representar ¡°la filiaci¨® de la nova Barcelona al projecte modern, a trav¨¦s de la reconstrucci¨® del passat tal com hauria d¡¯haver estat¡±. Per¨° ofereix una altra teoria: ¡°Des de la reconstrucci¨®, encara no havia estat possible prendre una fotografia frontal del Mies van der Rohe, des de fora, sencer, des de la dist¨¤ncia que exigeix la imatge de postal¡±. Va ser el triomf de l¡¯¨°nix amb qu¨¨ la ciutat va perdre per¨° va guanyar una mica.