La renda mitjana a les Terres de l¡¯Ebre ¨¦s la meitat que la de Barcelona

La recuperaci¨® econ¨°mica no est¨¤ arribant a les llars amb la rapidesa que s¡¯esperava. En alguns casos, ni es percep. Una enquesta recent sobre condicions de vida de l¡¯Idescat indica que la renda mitjana per persona i any se situa a Catalunya als 12.660,3 euros, un 22,4% m¨¦s que el 2011, en plena crisi. No obstant aix¨°, hi ha territoris en qu¨¨ la crisi va calar profund: va espantar empreses i va despoblar municipis que vivien de la construcci¨® o del turisme. ?s el cas de les Terres de l¡¯Ebre, i especialment a la Terra Alta: la renda mitjana ¨¦s de 8.807,2 euros, la mateixa que enmig de la recessi¨®, i gaireb¨¦ la meitat que la de Barcelona.

L¡¯enquesta de l¡¯Idescat, en col¡¤laboraci¨® amb el Departament de Treball, Afers Socials i Fam¨ªlia de la Generalitat, inclou aquest any noves dades que permeten con¨¨ixer al detall les dificultats de les llars catalanes. Un dels m¨¦s rellevants es refereix a les dificultats i privacions econ¨°miques que declaren les fam¨ªlies als diferents territoris: el 74,5% dels habitants de la zona de l¡¯Ebre declara que no arriba a final de mes amb facilitat, i nom¨¦s tres de cada 10 llars poden fer front a una despesa imprevista. A m¨¦s, el 73,7% de les llars d¡¯aquest territori rep alguna prestaci¨® social, lluny de la mitjana catalana, que se situa en el 57,7%.

La situaci¨® d¡¯alta precarietat afecta tamb¨¦ altres ¨¤mbits territorials, com Ponent (Lleida) o el Pirineu i la Val d¡¯Aran, on la renda mitjana ¨¦s de 9.849 euros. No obstant aix¨°, el cas de l¡¯Ebre i en concret de la comarca de la Terra Alta ¨¦s especialment delicat. ¡°Obeeix a molts factors: t¨¦ una taxa d¡¯atur superior a la mitjana, la poca poblaci¨® que hi ha est¨¤ envellida, i ¨¦s una zona amb molt poca densitat productiva¡±, explica Juan Antonio Duro, director de la c¨¤tedra d¡¯Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili.

La crisi va afectar amb duresa les Terres de l¡¯Ebre, que sense tenir grans empreses industrials ni gaire turisme, tenia en el sector de la construcci¨® i el negoci immobiliari la seva principal font de riquesa. El cas del municipi de la S¨¦nia ¨¦s eloq¨¹ent: quan el seu gran cl¨²ster de la ind¨²stria del moble es va enfonsar amb la crisi immobili¨¤ria, el poble va passar de tenir un atur m¨ªnim a tenir un 36% de la seva poblaci¨® desocupada. De ser un municipi que nedava en l¡¯abund¨¤ncia va passar a ser un poble rural amb naus i f¨¤briques desertes que va haver de demanar ajuda a la Generalitat. ¡°Ara s¡¯est¨¤ recuperant gr¨¤cies als productors que s¡¯han associat en cooperatives i han reinventat la ind¨²stria del moble, buscant el valor afegit i la creativitat¡±, assegura Duro.

Al territori, diversos factors compensen els ingressos baixos dels seus habitants, com un cost de vida m¨¦s assequible i un habitatge m¨¦s barat. L¡¯enquesta de l¡¯Idescat indica que la despesa mitjana mensual de l¡¯habitatge ¨¦s de 299 euros a les Terres de l¡¯Ebre, mentre que la mitjana a Catalunya est¨¤ en 368 euros. Duro creu que aquest ¨¦s un factor que pot atreure la poblaci¨® jove, i ¨¦s optimista amb les possibilitats de creixement que ofereix el territori. ¡°Si el corredor mediterrani arriba a ser una realitat, la zona pot aprofitar la situaci¨® i atreure empreses¡±, diu. L¡¯acad¨¨mic assegura, a m¨¦s, que el turisme en aquestes comarques pot arribar a tenir molt recorregut i que, de fet, ja exploten pobles de costa com Sant Carles de la R¨¤pita o l¡¯Ametlla de Mar: ¡°La Terra Alta tamb¨¦ t¨¦ molts recursos que poden ser tur¨ªstics, com les experi¨¨ncies gastron¨°miques, la cultura enol¨°gica, o el projecte d¡¯una reserva de biosfera que pot ser molt important¡±. De moment, per a bona part de la poblaci¨® de la Terra Alta la dificultat de trobar feina radica en el fet que les ocupacions s¨®n de temporada, molt lligades al camp i ofereixen molt poca estabilitat.