Barcelona competir¨¤ amb 18 ciutats per acollir l¡¯Ag¨¨ncia del Medicament

Barcelona perqu¨¨ ¨¦s l'¨²nica que t¨¦ l'edifici a punt, la torre Gl¨°ries. Dubl¨ªn, per proximitat i idioma. Brussel¡¤les perqu¨¨ integrar-la amb la resta d'institucions estalvia costos. Bratislava perqu¨¨ l'Est tamb¨¦ ¨¦s Europa i no ho sembla quan s'observa el mapa institucional. Amsterdam perqu¨¨ gastar¨¤ fins a 300 milions en un complex nou i innovador. Copenhaguen perqu¨¨ ofereix lloguer gratis durant 20 anys. O Mil¨¤. O Estocolm. O Lilla. El primer gran bot¨ª que deixa el Brexit, el trasllat de l'Ag¨¨ncia Europea del Medicament (EMA) des de Londres a terreny comunitari una vegada es consumi el divorci va tancar dilluns a la mitjanit el termini de candidatures i entra ara en la fase de la pugna entre els diversos pretendents: el Consell Europeu ha informat avui dimarts que 19 ciutats han formalitzat la seva proposta per rebre el caramel que la capital brit¨¤nica deixa escapar: uns 900 treballadors, 36.000 experts de visita l'any i un pressupost anual de 322 milions d'euros.

Tamb¨¦ s'ha presentat la llista de les ciutats que lluitaran per obtenir una altra her¨¨ncia amb menys impacte econ¨°mic, l'Autoritat Banc¨¤ria Europea (EBA), una ag¨¨ncia amb 165 treballadors. De les vuit ciutats aspirants, Frankfurt, el s¨ªmbol del poder financer alemany, ¨¦s la m¨¤xima favorita per assumir el rol de nou gegant europeu capa? de fer ombra a la City londinenca si Par¨ªs o Luxemburg, les altres dues ciutats amb opcions, no ho eviten.

Les propostes s'analitzaran a partir d'ara sota la lupa de la Comissi¨® Europea. Els t¨¨cnics n'avaluaran el contingut per presentar un informe el 30 de setembre, en qu¨¨ no hi haur¨¤ classificacions. Nom¨¦s valoracions sobre la capacitat hotelera o les connexions de transport, entre altres q¨¹estions. Espanya esgrimeix la superioritat objectiva de la seva proposta, per¨° malgrat el mantra de les altes inst¨¤ncies de la UE, que es remeten als criteris fixats com a origen de la decisi¨®, el proc¨¦s ¨¦s lluny de ser una simple suma de virtuts. Sobre la taula hi ha temes com la menor pres¨¨ncia d'ag¨¨ncies europees a l'Est, una eventual falta de joc net amb intercanvis de favors entre pa?sos en el vot per a les dues ag¨¨ncies, una intensa campanya de lobby, o fins i tot un possible ¨²s de q¨¹estions internes, com el refer¨¨ndum independentista catal¨¤, com a arma llanc¨ªvola per part d'altres candidatures.

En poc m¨¦s de tres mesos, al novembre, els Vint-i-set (tots els actuals membres de la UE excepte el Regne Unit), votaran en secret les candidatures favorites amb un senzill sistema. Tres punts per a la millor candidatura, dos per a la seg¨¹ent i un per a la tercera. La improbable majoria absoluta que decidiria una guanyadora requeriria una ciutat avalada per 14 pa?sos amb la m¨¤xima valoraci¨®. Si no ¨¦s aix¨ª, la consulta entraria en una mena de semifinal amb les tres candidatures m¨¦s votades i un sistema pel qual cada pa¨ªs atorgaria un punt a cadascuna. En cas que no n'hi hagu¨¦s cap que obtingu¨¦s la meitat m¨¦s un dels vots, en quedarien nom¨¦s dues i d'aquesta final sortiria la guanyadora. La ciutat escollida per acollir l'EMA quedar¨¤ autom¨¤ticament eliminada per ser seu de l'EBA en la votaci¨® que es far¨¤ just despr¨¦s.