Qu¨¨ cal fer amb el turisme, la primera ind¨²stria d¡¯Espanya?

M¨¢s informaci¨®n

La pressi¨® tur¨ªstica arriba als hospitals i a l¡¯atenci¨® prim¨¤ria

Els atacs al turisme obren una nova bretxa entre Junts pel S¨ª i la CUP

L¡¯oposici¨® acusa Colau d¡¯encoratjar la ¡®turismof¨°bia¡¯

FOTOGALERIA | Barcelona no vol turisme de masses

El 2015, el turisme va aportar a l'economia espanyola m¨¦s de 110.000 milions d'euros, m¨¦s d'un 11% del PIB; l'autom¨°bil, el segon contribuent, no supera el 10%.?Els m¨¦s de 75 milions de visitants internacionals que van entrar a Espanya l'any passat es van deixar 77.625 milions d'euros, quantitat gaireb¨¦ equivalent a una quarta part de les exportacions manufactureres. I continua creixent: el primer semestre del 2017, el nombre de turistes estrangers que van entrar a Espanya va augmentar un 6,2% respecte al mateix per¨ªode de l'any passat. ?s una font de riquesa que, en plena crisi, va servir per compensar la caiguda lliure d'altres segments de l'economia i tamb¨¦ del turisme interior.

Per a la ind¨²stria tur¨ªstica mundial, Espanya ¨¦s tot un referent. A l'abril, el pa¨ªs va tornar a repetir al capdavant de l'¨ªndex de competitivitat tur¨ªstica del F¨°rum Econ¨°mic Mundial. "?s un ¨¨xit que es pot atribuir a una oferta ¨²nica de recursos culturals i naturals, combinats amb una s¨°lida infraestructura de serveis tur¨ªstics, la seva connectivitat a¨¨ria i unes poderoses pol¨ªtiques de suport", explicava l'informe. Per¨° per Juan Ignacio Pulido, professor d'Economia Aplicada de la Universitat de Ja¨¦n, "el model espanyol ¨¦s clarament ineficient", tal com explica per tel¨¨fon. "Necessita un enorme volum de demanda, que, al seu torn, t¨¦ uns costos que s'externalitzen en l'¨¤mbit social i ambiental. Es podrien generar els mateixos ingressos si la despesa fos m¨¦s alta".

Creixement desaforat

Tant per al sector p¨²blic com per al privat, el creixement desmesurat ja ¨¦s una preocupaci¨® real. "S'imposa el repte d'obrir una profunda reflexi¨® sobre el model de creixement tur¨ªstic m¨¦s desitjable per al futur", considerava la patronal Exceltur el dia 13 de juliol. Es tracta d'na necessitat que es fa m¨¦s imperativa ara que per la recuperaci¨® econ¨°mica els espanyols estan tornant a buscar destinacions vacacionals que abans no tenien cabuda en el seu pressupost (encara que un 40% del pa¨ªs assegura que no pot marxar ni uns dies). "Els progressos que es van fer per plantejar-nos un model diferent es van enfonsar amb la crisi", apunta Pulido. "Per art de m¨¤gia, ja no ens preocupaven les inefici¨¨ncies del model. El problema ¨¦s que seguim mesurant l'¨¨xit del turisme pel nombre de visitants".

Les xifres avalen les afirmacions de Pulido. El PIB tur¨ªstic nom¨¦s va cr¨¦ixer un 2,9% del 2000 al 2013, davant de l'augment de m¨¦s de l'11% del conjunt de l'economia. Exceltur reconeix que el 2016 va ser fruit d'unes circumst¨¤ncies "excepcionals". La primera va ser l'impacte del terrorisme en destinacions mediterr¨¤nies que competeixen directament amb Espanya en l'oferta de sol i platja, especialment Turquia (en plena turbul¨¨ncia pol¨ªtica), Tun¨ªsia i Egipte, que ha servit per compensar el desavantatge competitiu de la fortalesa de l'euro (i aix¨° ha emp¨¨s cap amunt els comptes de resultats). De fet, Espanya es troba al ter? inferior (a la 98a posici¨®) en l'¨ªndex del F¨°rum Econ¨°mic Mundial en competitivitat de preus, per darrere de destinacions tradicionalment m¨¦s cares, com el Jap¨® o el Canad¨¤.

Repartiment desigual

El turisme a Espanya est¨¤ repartit, com ¨¦s l¨°gic, d'una manera desigual. Els 75 milions de visitants que van entrar al pa¨ªs el 2016 representen 1,6 per cada espanyol, per¨° la xifra augmenta a 2,4 per cada catal¨¤ (i 4,1 per cada barcelon¨ª), 6,3 per cada canari i 11,7 per cada balear. En aquesta ¨²ltima comunitat aut¨°noma, la pressi¨® de la ind¨²stria tur¨ªstica arriba fins al punt que molts treballadors tenen problemes per trobar allotjament.

Alhora, el mercat hoteler est¨¤ vivint una revoluci¨®. D'una banda, a les grans ciutats els fons d'inversi¨® immobili¨¤ria busquen en els hotels i apartaments tur¨ªstics la manera m¨¦s r¨¤pida de rendibilitzar les seves propietats; de l'altra, en nom¨¦s nou anys, l'aplicaci¨® Airbnb ha passat del no-res a tenir m¨¦s de tres milions de propietats per llogar a tot el planeta. El 2016, el nombre de places en apartaments tur¨ªstics va superar per primera vegada les hoteleres?a les 22 principals destinacions del pa¨ªs.

Res de tot aix¨° surt barat ni per al medi ambient ni per a la societat. La combinaci¨® de sol i platja, tradicionalment la base de la ind¨²stria tur¨ªstica espanyola, ve acompanyada amb una intensa pressi¨® sobre els recursos h¨ªdrics (especialment a Can¨¤ries, on s'extreu m¨¦s aigua de la que hi ha) que el canvi clim¨¤tic no fa sin¨® agreujar. Igualment, les organitzacions ecologistes continuen alertant dels riscos de la urbanitzaci¨® desmesurada sobre les costes, que s¨®n precisament un dels grans atractius per als visitants. A aix¨° s'hi sumen els problemes del mercat laboral del sector tur¨ªstic ¡ªque per les seves pr¨°pies caracter¨ªstiques?prefereix m¨¤ d'obra barata i de temporada.

Tot aix¨° ha portat a fer que al tradicional discurs sobre la import¨¤ncia del turisme en l'economia li hagi sorgit una versi¨® contr¨¤ria: el sector vist com una mol¨¨stia per una part dels ciutadans. Al juny, el bar¨°metre semestral de l'Ajuntament de Barcelona va indicar que, per a un 19% dels enquestats, el turisme era el principal problema de la ciutat. "Si estem reaccionant ara ¨¦s per les demandes que fa la societat", reflexiona Pulido. "Potser el que ha fet saltar hagi estat l'arribada de la saturaci¨® a les destinacions urbanes. A les destinacions de sol i platja que hi hagi molta gent ¨¦s normal: si vas a Benidorm ¨¦s el que t'esperes. Per¨° a Barcelona, M¨¤laga capital, Granada capital... ja ¨¦s una altra cosa".

I aix¨° tamb¨¦ ha tingut una resposta pol¨ªtica: no nom¨¦s per un creixent menyspreu p¨²blic a l'aportaci¨® del sector a l'economia ¡ªdefinir Espanya despectivament com a "pa¨ªs de cambrers" ¨¦s una expressi¨® que ha agafat cos en els ¨²ltims anys¡ª, sin¨®, en alguns casos a?llats, a trav¨¦s d'una hostilitat expl¨ªcita i organitzada, com el recent atac a un autob¨²s tur¨ªstic per l'organitzaci¨® juvenil independentista Arran, dilluns a Barcelona.

Aquest canvi de mentalitat es reflecteix en iniciatives com les morat¨°ries hoteleres, els registres per a habitatges vacacionals i les taxes tur¨ªstiques ¡ªl'¨²ltima, plantejada dimarts per l'Ajuntament de Val¨¨ncia¡ª. Per¨° per a algunes organitzacions empresarials, amb la CEOE al capdavant, cal anar amb compte per no passar-se en la resposta, sobretot en un moment en qu¨¨ la recuperaci¨® econ¨°mica encara ¨¦s fr¨¤gil i qualsevol aportaci¨® a l'economia s'ha de defensar.