Collboni: ¡°Junqueras i Puigdemont no denuncien l¡¯atac al bus tur¨ªstic perqu¨¨ s¨®n ostatges de la CUP¡±

Jaume Collboni (Barcelona, 1969) ¨¦s aquesta setmana l'alcalde accidental de Barcelona. Els quatre regidors del PSC s¨®n socis de govern de l'alcaldessa Ada Colau (Barcelona en Com¨²) des de fa un any, del qual fa un balan? ¡°positiu, sense ser autocomplaents¡±. Defensa que els socialistes han ¡°donat estabilitat al govern¡± i contribueixen a complir els tres grans objectius: pal¡¤liar els efectes de la crisi, garantir drets socials i facilitar la creaci¨® d'ocupaci¨®. Collboni respon despr¨¦s de la crisi que es va desencadenar el cap de setmana passat arran de l'atac a un autob¨²s tur¨ªstic.

Pregunta. Per qu¨¨ diu que la turismof¨°bia ¨¦s xenof¨°bia?

Resposta. Quan es pret¨¦n estigmatitzar un grup de persones des del prejudici i amb sentit pejoratiu, ¨¦s xenof¨°bia.

P. No creu que els seus socis de govern han alimentat aquest discurs?

R. En absolut. Com a govern estem donant resposta a la necessitat de tenir un model de turisme governable, planificat, sostenible i de qualitat. Exigeix prendre decisions i n'hem pres, evitant la concentraci¨® d'hotels al centre i combatent intensament els pisos tur¨ªstics il¡¤legals, que ¨¦s el que genera problemes de conviv¨¨ncia.

P. En la pol¨ªtica tur¨ªstica, troba a faltar o li sobra alguna cosa?

R. Una vegada hem parat el cop prenent les decisions m¨¦s dif¨ªcils, com ha estat l'ordenaci¨® del creixement hoteler o el combat per terra, mar i aire contra els pisos tur¨ªstics il¡¤legals, el que ara toca en la segona part del mandat ¨¦s promocionar el turisme que li interessa la ciutat: sostenible en el temps i de qualitat. Hi ha difer¨¨ncia entre els turistes que venen a veure arquitectura, espectacles o gastronomia, i els de borratxera, que tenen un impacte molt negatiu.

P. Prefereix menys turistes amb m¨¦s poder adquisitiu?

R. No es tracta que tinguin m¨¦s poder adquisitiu, sin¨® que siguin respectuosos amb la destinaci¨®. Com fem els barcelonins quan viatgem. Aprecies un tipus de coses diferents respecte al turisme que va de festa o de borratxera i t¨¦ un altre comportament.

P. Va ser el primer membre del govern que va condemnar l'atac a l'autob¨²s i l'alcaldessa encara va trigar 24 hores. Creu que els regidors de BCom¨² van ser tebis?

R. No. El govern ha reaccionat amb claredat denunciant per la via legal que correspon i hi ha hagut declaraci¨® p¨²blica quan s'han conegut els fets clarament. La resposta ha estat adequada.

P. La CUP es nega a condemnar l'atac d'Arran i el defensa. Si la CUP no condemna aquests actes, poden asseure's a negociar amb ells aspectes de ciutat?

R. Cal ser molt clars i contundents pel que fa a donar empara a les actuacions violentes com les que hi va haver amb l'assalt. ?s la l¨ªnia vermella que mai s'ha de creuar en democr¨¤cia, i ¨¦s grav¨ªssim que la CUP no nom¨¦s no hagi denunciat els fets, sin¨® que els hagi afavorit pol¨ªticament.

P. Qu¨¨ en pensa del paper de la Generalitat, que governa amb la CUP?

R. Tamb¨¦ ¨¦s grav¨ªssim que a dia d'avui ni el senyor Junqueras [vicepresident de la Generalitat] ni el senyor Puigdemont [president] no denunci?n l'atac, perqu¨¨ s¨®n ostatges de la CUP en el proc¨¦s. Sembla que tinguin por de la CUP, per la seva depend¨¨ncia dels anticapitalistes. Tots els partits democr¨¤tics haur¨ªem de denunciar-ho perqu¨¨ atacs com el del bus posen en risc la conviv¨¨ncia.

P. Ja s¨®n dos anys de mandat i Barcelona segueix sense rebre el 100% de taxa tur¨ªstica i tampoc ha creat una taxa per als visitants de dia.

R. La fiscalitat ¨¦s una de les potes del Pla Estrat¨¨gic de Turisme. Demano al conseller d'Empresa, Santi Vila, que obri la taula que ten¨ªem per negociar el 100% de la taxa. Augmenten les veus que diuen que han de ser les ciutats les que gestionin la taxa, com passa a tot Europa. ?s una anomalia que una ciutat com Barcelona no recapti la taxa i la destini a garantir el retorn social del turisme, compensant-lo amb inversions culturals, refor?ant el transport p¨²blic o la conservaci¨® del patrimoni. Respecte a la taxa per als visitants de dia, hi ha diferents mesures en estudi, cal veure quin sistema impositiu apliquem per als turistes que ocupen la ciutat i no pernocten, ens permetria regular els fluxos i generar ingressos.

P. Qu¨¨ pensa del fet que despr¨¦s de dos anys de negociacions el Gremi de Restauradors faci pin?a amb l'oposici¨® i ahir present¨¦s una iniciativa per tramitar l'ordenan?a de terrasses?

R.??s una forma leg¨ªtima de pressi¨®. A l'Ajuntament en termes generals hi ha consens, el problema ¨¦s quan baixes a la concreci¨®. Venim d'una experi¨¨ncia negativa d'una ordenan?a aprovada per CiU i el PP amb el suport expl¨ªcit del Gremi que no ha funcionat. Un pacte amb el Gremi no ¨¦s la soluci¨® perqu¨¨ tamb¨¦ va participar a l'anterior fins i tot en la campanya de difusi¨®.

P. Barcelona t¨¦ una bona candidatura per aconseguir ser la seu de l'Ag¨¨ncia Europea del Medicament (EMA). El preocupa que el proc¨¦s interfereixi en la decisi¨® de novembre?

R. La Comissi¨® Europea ha dit que no. El m¨¦s important ¨¦s que la candidatura sigui solvent i tingui tots els requisits. Barcelona els compleix: una seu simb¨°lica amb la clau a la m¨¤, connectivitat, qualitat de vida, un cl¨²ster farmac¨¨utic, universitats, centres de recerca, un sistema sanitari de refer¨¨ncia, suport de la societat civil¡­ Si atenem a la unitat in¨¨dita entre les tres administracions, i gaireb¨¦ miraculosa en aquest context, ser¨¤ el que valorar¨¤ la Uni¨® Europea.

P. Per¨° a partir de l'1-O s'obre un escenari incert.

R. Es pot obrir una incertesa pol¨ªtica que no ha d'afectar necess¨¤riament una candidatura que defensar¨¤ el Govern d'Espanya, la Generalitat i la ciutat de Barcelona.

P. A l'Ajuntament li ha costat diners la candidatura?

R. Tindr¨¤ un cost, si es concreta, en serveis d'atenci¨® que ja tenim per a l'aterratge d'empreses. Caldria ampliar i dimensionar el servei de Barcelona Activa per facilitar les inversions per acollir l'EMA. Per¨° el 99% el fa l'EMA i el retorn ser¨¤ espectacular.

P. Fa un any afirmava que la pres¨¨ncia del PSC es notaria en la reactivaci¨® de la?confian?a als sectors econ¨°mics i en el fet que la cultura recuper¨¦s protagonisme. Quin balan? fa del seu primer any al govern de Colau?

R. Sense ser autocomplaents, el balan? ¨¦s positiu. Hem donat estabilitat al govern, hem consolidat un canvi que van votar els barcelonins el 2015 des de l'esquerra. Es van complint els tres grans objectius del govern: pal¡¤liar els efectes de la crisi econ¨°mica i garantir drets socials, com el transport o la sanitat. I en tercer lloc, ara prioritzarem oportunitats de futur perqu¨¨ la gent pugui treballar i viure a la ciutat. Les dades ens avalen, Barcelona crea m¨¦s ocupaci¨® i empreses i creix m¨¦s que la mitjana de Catalunya i Espanya.

P. Per¨° l'ocupaci¨® ¨¦s temporal i prec¨¤ria.

R. Efectivament, perqu¨¨ t¨¦ a veure amb el model econ¨°mic que hem heretat, per aix¨° l'EMA va en aquest sentit: atreure inversions i empreses que generin valor afegit. L'impuls al 22@ com a districte de la innovaci¨® ser¨¤ clau.

P. En vista a les eleccions, haur¨¤ de marcar perfil propi dins del govern per dirigir-se als seus votants. Com ho far¨¤?

R. Explicant el que hem fet, aplicant el nostre programa i fent propostes. La ciutat necessita un horitz¨® a mitj¨¤ termini d'oportunitats per viure i treballar a la ciutat. La cultura de la coalici¨® ser¨¤ normalitat en els propers anys a Catalunya i Espanya. No hi veig m¨¦s inconvenient que saber entendre el moment pol¨ªtic, i no ¨¦s incompatible amb tenir el teu discurs. En alguns moments ens hem pronunciat de forma diferent sense posar en crisi el govern, ¨¦s una mostra de solidesa i maduresa pol¨ªtica.

P. Per deixar-ho clar. No es planteja sortir del govern abans de les eleccions?

R. No, som un partit seri¨®s i complim el nostre comprom¨ªs.

P. Com a socialista, li sap greu que l'alcaldessa afirmi que ¨¦s hereva de Pasqual Maragall?

R. No, tot el contrari, va ser candidat i alcalde del PSC i ¨¦s un s¨ªmbol de la socialdemocr¨¤cia en una ciutat com Barcelona. Benvinguts.