I la senyera s¡¯ha convertit en estelada

Els balcons de Barcelona s¨®n un term¨°metre pol¨ªtic i emocional de la ciutat. No fallen. Ni ahir ni avui. S¨®n el paisatge viu dels s¨ªmbols que representen el sentir de la ciutat. Ho van ser durant els Jocs Ol¨ªmpics del 1992, quan molts es van vestir amb la senyera per saludar el m¨®n. I ho segueixen sent ara, vestits en moltes ocasions amb l'estelada, la bandera independentista.

Els s¨ªmbols que van marcar una ¨¨poca en aquell estiu del 92 no han deixat d'estar presents en aquests 25 anys. Com l'energia, nom¨¦s s'han transformat.

Barcelona despertava al m¨®n amb la senyera per bandera ¡ªmai millor dit¡ª. Aquesta ins¨ªgnia, prohibida durant el franquisme i altres per¨ªodes de dictadures, es va revelar com una mena de s¨ªmbol festiu, de llibertat i identitat pr¨°pia que, amb la democr¨¤cia, destacava especialment en festivitats com l'11 de setembre o el dia de Sant Jordi. I en honor d'aquesta festa que eren els Jocs, en qu¨¨ la ciutat es donava a con¨¨ixer al planeta, molts balcons de la ciutat es van vestir amb la bandera festiva.

¡°Era un acte d'afirmaci¨® de Catalunya com un pa¨ªs amb una cultura i una identitat pr¨°pies¡±, recorda el conseller d'Interior, Joaquim Forn. Llavors, el titular del departament encara no havia fet els trenta i militava a les Joventuts de Converg¨¨ncia, que, amb membres d'?mnium Cultural, Crida a la Solidaritat i les Joventuts d'ERC, van muntar la campanya Freedom for Catalonia (Llibertat per a Catalunya), per reivindicar i donar a con¨¨ixer les seves pretensions nacionalistes. El 1989, durant la inauguraci¨® de l'Estadi Ol¨ªmpic, van aconseguir entrar al recinte senyeres, cartells i xiulets que van apagar l'himne espanyol amb una sonora xiulada. ¡°Per segons qui, portar la senyera no estava b¨¦. I aix¨° que port¨¤vem una bandera constitucional¡±, apunta Forn.

Precisament, els s¨ªmbols van tenir un paper determinant per aplacar els ¨¤nims entre els grups m¨¦s rebels. La pressi¨® d'aquests col¡¤lectius va aconseguir que el catal¨¤ fos el quart idioma oficial, que l'himne d'Els segadors son¨¦s amb l'espanyol en els actes oficials i que la senyera ocup¨¦s un lloc ben visible en els esdeveniments institucionals. ¡°No an¨¤vem en contra dels Jocs, sin¨® que era reafirmar l'exist¨¨ncia de Catalunya. Era un acte d'afirmaci¨®, no en contra de cap bandera¡±, puntualitza el conseller d'Interior.

La senyera va guanyar protagonisme espont¨¤niament i davant la incredulitat dels forasters, que es preguntaven per qu¨¨ en alguns casos no hi havia banderes espanyoles. Era una democr¨¤cia jove i 15 anys no eren suficients, deien llavors pol¨ªtics i antrop¨°legs, per superar els vincles entre la bandera espanyola i el franquisme.

I alguna cosa encara cueja.La bandera espanyola no es deixa veure en bona part dels actes festius, i la senyera, la bandera oficial, ha cedit el relleu a l'estelada a mesura que els independentistes han anat guanyant espai.

Alguns creuen que la bandera espanyola segueix sense millorar la seva reputaci¨® a Catalunya. ¡°L'abs¨¨ncia de la bandera espanyola est¨¤ associada al r¨¨gim franquista. S'ha consolidat aquest odi i no crec que pugui recuperar-se¡±, assumeix l'antrop¨°leg Manuel Delgado, que ja va participar fa 25 anys en el reportatge que es reprodueix en aquesta p¨¤gina. Les paraules del llavors alcalde, Pasqual Maragall, que deia que la bandera espanyola ¡°havia comen?at a despullar-se del seu significat negatiu en compartir espai amb la catalana en la cerim¨°nia de l'Estadi¡±, s'han quedat, per a molts, en paper mullat.

Als balcons de Barcelona ja no s'hi veuen senyeres. No tantes, almenys, com en aquell estiu del 92. Hi han passat el "No a la guerra" de l'Iraq i a altres conflictes armats, com el dels Balcans. Ara, a m¨¦s dels missatges de "Volem acollir [refugiats]" i contra els pisos tur¨ªstics, les estelades i el s¨ª gegant al refer¨¨ndum guanyen for?a. ¡°Estem en un moment de reivindicaci¨® pol¨ªtica i l'estelada representa la reivindicaci¨® d'un Estat propi. Respon al moment pol¨ªtic, per¨° la bandera oficial del pa¨ªs ¨¦s la senyera¡±, recorda Forn.

No obstant aix¨°, la bandera catalana ja no ¨¦s el que era. ¡°La senyera est¨¤ perdent significat. Abans representava el sentiment catalanista, que unificava el nacionalisme amb l'esquerra. Ara ¨¦s la bandera del PP i de Ciutadans. Va ser la bandera de tots i ara nom¨¦s ¨¦s la bandera autonomista¡±, assenyala Delgado. Segons l'antrop¨°leg, la bandera espanyola republicana segueix sent el s¨ªmbol de l'esquerra; la dreta assumeix la senyera i la bandera espanyola; i els independentistes es queden amb l'estelada.