Rajoy a l¡¯estaci¨® de Fran?a

El m¨¦s l¨°gic seria que alg¨² pos¨¦s sentit com¨² i busqu¨¦s una sortida a la situaci¨®. Totes les aparences apunten al fet que el tren capitanejat per Junts pel S¨ª s'estavellar¨¤ contra les defenses constitucionals del PP, tal com li va passar fa uns dies al comboi de Rodalies a la via 11 de l'estaci¨® de Fran?a. Les imatges de v¨ªdeo s¨®n eloq¨¹ents: el tren es dirigeix indefugiblement cap als topalls inamovibles, que fan trontollar tots els vagons i perforen la m¨¤quina.

No hi ha res que descrigui millor la pol¨ªtica del PP a Catalunya que l'accident de Rodalies. Res de nou per a un partit capa? de prodigar-se sense avergonyir-se en gestes de la millor escola populista. Com aquest v¨ªdeo que compara els ¨¨xits del Govern central en mat¨¨ria d'ocupaci¨® amb l'arribada de l'home a la Lluna o la caiguda del Mur de Berl¨ªn. ?s cert que l'atur ha baixat dels quatre milions de persones per primera vegada des de principis del 2009.

Per¨° el mercat laboral ¨¦s ostatge de l'estacionalitat i el 73% dels 349.000 contractes nous s¨®n temporals, de manera que un cop finalitzi la temporada tur¨ªstica la xifra d'aturats podria recuperar les velles cotes i tornar a superar els quatre milions de persones.

El que importava, per¨°, era l'impacte publicitari. Calia esborrar la imatge oscil¡¤lant, entre prepotent i fr¨¤gil, que el president havia deixat a la retina de molts espanyols 48 hores abans, quan va declarar com a testimoni a l'Audi¨¨ncia Nacional. El gui¨® del poder exigia que el Rajoy estadista prengu¨¦s el relleu al Rajoy de la trama de corrupci¨® en el partit que dirigeix i sobre el qual assegura que desconeixia la gesti¨® econ¨°mica. Tocava sortir, traient pit, i substituir el dubitatiu ¡°no s¨¦, no me'n recordo¡± de la vig¨ªlia per les millores en mat¨¨ria d'ocupaci¨® i per la raci¨® habitual d'aplom constitucional. I en aquest sentit, la llei com a finalitat superior i ¨²ltima va arrabassar la bandera a la formulaci¨® de qualsevol proposta, en un clar exercici de com s'articula, m¨¦s que el conservadorisme, l'immobilisme absolut.

Coneixedor dels mecanismes del poder, en la seva triomfal roda de premsa Rajoy va assegurar que un Govern, en aquest cas el catal¨¤, ¡°no pot estar anunciant a tothom que vol liquidar la llei¡±. Hi ha jocs que s¨®n per a la intimitat i no se n'ha de presumir. La seva declaraci¨® com a testimoni en el cas G¨¹rtel va ser una mostra que hi ha q¨¹estions que s'han de portar amb discreci¨®. Com el seu eloq¨¹ent silenci, disfressat de desconeixement, sobre com s'havia finan?at el partit que ara presideix, en el qual durant 31 anys ha escalfat la banqueta de l'executiva i del qual ha dirigit quatre campanyes electorals.

I per a Catalunya, segons Rajoy, nom¨¦s hi t¨¦ cabuda la llei. Mentrestant, a l'altre extrem de l'estaci¨®, el comboi de l'autoconvicci¨® independentista avan?a declarativament a tota m¨¤quina. Si per aprovar un nou Estatut es necessiten 90 dels 135 diputats de la Cambra catalana, per encarar la independ¨¨ncia, amb 68 ja n'hi ha prou. Signes del temps. La reforma expr¨¦s del reglament del Parlament busca el seu reflex en l'escassa qualitat democr¨¤tica de la modificaci¨® de l'article 135 de la Constituci¨®, aquesta que va injectar per via intravenosa l'estabilitat pressupost¨¤ria a la llei de lleis espanyola.

Les presses, a Catalunya o al conjunt d'Espanya, s¨®n males conselleres. Per¨° l'immobilisme i l'abs¨¨ncia de pol¨ªtica no aporten solucions. I en aquest sentit, la roda de premsa de Rajoy no podia ser m¨¦s decebedora: ¡°No hi haur¨¤ cap refer¨¨ndum l'1-O; no n'hi haur¨¤ perqu¨¨ el Tribunal Constitucional ha dit que ¨¦s inconstitucional i, per tant, il¡¤legal¡±. Tampoc cap pista sobre qu¨¨ passar¨¤ despr¨¦s de l'1-O: ¡°Necessitem mesura, moderaci¨® i sentit com¨², i aix¨° ¨¦s el que ha de venir despr¨¦s de l'1 d'octubre¡±. Cap proposta, m¨¦s enll¨¤ de receptes al voltant del gen¨¨ric anomenat llei que ho cura tot menys la corrupci¨®.

La pol¨ªtica brilla per la seva abs¨¨ncia i no s'entreveu ni un senzill esb¨®s de projecte. El di¨¤leg al qual Rajoy diu que est¨¤ disposat s'esgota en la seva pr¨°pia formulaci¨®, ja que no t¨¦ estrat¨¨gia negociadora i no t¨¦ cap altre full de ruta que no sigui el poder coercitiu de l'Estat. Amb aquest panorama no es construeix cap soluci¨®. Al contrari, es retroalimenta l'independentisme en un di¨¤leg de sords que fa inaudible la m¨¤quina que s'apropa a l'estaci¨® on les impertorbables defenses constitucionals esperen el seu torn.