Propera Olimp¨ªada: l¡¯austeritat

Els millors Jocs Ol¨ªmpics de la hist¨°ria arribaven al final. Tres dies abans de la cerim¨°nia de clausura, l'alcalde Pasqual Maragall va reservar uns minuts per felicitar els funcionaris municipals que havien apostat per fer realitat aquell somni. El batlle, ning¨² sap si de manera improvisada o no, va llan?ar un missatge: ¡°La propera Olimp¨ªada, la que haur¨¤ de guanyar Barcelona els seg¨¹ents cinc anys, ser¨¤ la de l'austeritat i la qualitat de vida¡±. Per primera vegada des de l'inici dels Jocs i, tal com va apar¨¨ixer publicat a EL PA?S del 8 d'agost del 1992, l'alcalde llan?ava un missatge anunciant un per¨ªode de contenci¨® econ¨°mica imminent. Maragall no va ser el primer pol¨ªtic que va parlar d'austeritat, per¨°, despr¨¦s d'ell, han estat desenes els que han utilitzat un terme que ara ja s'ha cronificat.

El consultor i expert en comunicaci¨® pol¨ªtica, Antoni Guti¨¦rrez-Rub¨ª, descriu com ¨¦s la percepci¨® que t¨¦ la ciutadania davant d'un missatge pol¨ªtic vinculat a l'austeritat: ¡°S'associa a l'ajust de serveis p¨²blics i no a l'efici¨¨ncia o a l'efic¨¤cia de la despesa p¨²blica. Els ciutadans no pensen que es gastar¨¤ millor o nom¨¦s el que sigui necessari¡±. Guti¨¦rrez-Rub¨ª assegura que quan Maragall parlava d'austeritat el ciutad¨¤ ho vinculava ¡°a no gastar tant; ara el concepte austeritat es tradueix a retallar, retallar-me a mi i retallar els meus serveis. El llavors alcalde de Barcelona parlava de retallar la crema del tallat, ara l'austeritat et treu el tallat sencer¡±.

D'exemples de pol¨ªtiques d'austeritat n'hi ha molts. Alguns dels casos m¨¦s pol¨¨mics dels ¨²ltims anys s¨®n les retallades als ambulatoris catalans. La partida destinada a aquests centres va passar de 1.593 milions d'euros el 2010 a 1.276 el 2014. El Sindicat de Metges de Catalunya assegura que l'Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS) va perdre 1.064 metges en cinc anys, i m¨¦s o menys el mateix nombre d'infermers va deixar de treballar a la sanitat p¨²blica catalana. L'austeritat s'ha perpetuat en tots els sectors p¨²blics. Segons els sindicats d'ensenyament, la Generalitat destina 1.525 euros menys que fa sis anys a cada alumne. Altres exemples de l'austeritat s¨®n l'estaci¨® de La Sagrera, la pla?a de les Gl¨°ries i la l¨ªnia 9 del metro de Barcelona. Tres projectes fara¨°nics d'obra p¨²blica que reten tribut a la mala gesti¨® i al retard continu.

¡°Haig de recon¨¨ixer que austeritat ¨¦s una paraula molt important en pol¨ªtica. Tot i aix¨°, avui buscaria una altra expressi¨®. Potser sobrietat ¨¦s la paraula. La sobrietat marca la inversi¨® que deixar¨¤s de fer justament en el que ¨¦s excessiu o superflu¡±, afegeix Guti¨¦rrez-Rub¨ª. La passi¨® per l'austeritat no ¨¦s nom¨¦s patrimoni d'Espanya, ni de bon tros. A finals del maig passat, el president Donald Trump va presentar el seu projecte pressupostari per als Estats Units. Un pla que augmentava les partides de defensa i seguretat nacional, per¨° que aplicava retallades que deixaven prop de l'asf¨ªxia els programes socials i sanitaris.

Despr¨¦s dels Jocs Ol¨ªmpics, la recessi¨® es va instal¡¤lar a Espanya. Aquella crisi no nom¨¦s va afectar la capital catalana, sin¨® tot l'Estat. Les diferents administracions van fer un enorme esfor? inversor per acollir els Jocs Ol¨ªmpics i la resta d'esdeveniments que van tenir lloc a Espanya aquell any. Totes les institucions estaven endeutades. El Govern de Felipe Gonz¨¢lez es va veure obligat a devaluar la pesseta fins a tres vegades des del setembre del 1992 fins al maig del 1993. Aquella mesura va fer que els treballadors espanyols fossin molt m¨¦s barats, de manera que es va guanyar en competitivitat respecte als mercats internacionals, cosa que va facilitar una sortida avan?ada d'aquella crisi del 1993.