Llarga vida a les festes de Gr¨¤cia

La Guerra del Franc¨¨s. Aquest ¨¦s l¡¯insospitat origen de les festes de Gr¨¤cia, que enguany celebren el bicentenari. El convent dels franciscans que hi havia entre la Gran Via i el carrer d¡¯Arag¨® va quedar arrasat. El 1813, l¡¯orde va decidir construir el nou convent ben lluny de la muralla de la ciutat, als terrenys on avui perviu l¡¯esgl¨¦sia de Santa Mar¨ªa i Jes¨²s. Mentre es constru?a, el 1817, el propietari de la masia de Can Trilla ¡ªencara se¡¯n conserva una part¡ª els va cedir la capella i va ser aquell any quan els franciscans van celebrar, per primera vegada, la festa del 15 d¡¯agost, la de l¡¯Assumpci¨®. D¡¯aquell dia far¨¤ 200 anys dimarts que ve.

Dos segles en qu¨¨ s¡¯ha aconseguit mantenir una celebraci¨® popular que, aix¨° s¨ª, ha tingut els seus alts i baixos, en paral¡¤lel al transcurs de la hist¨°ria i el creixement del que ha estat la Vila i de Barcelona. Festes de la Gr¨¤cia independent ¡ªho ha estat en dos per¨ªodes, entre el 1821 i el 1823 i des del 1850 fins al 1897¡ª i del districte barcelon¨ª, que nom¨¦s s¡¯han susp¨¨s en comptades ocasions. La primera, l¡¯any 1854 i el seg¨¹ent, pel brot de c¨°lera que va afectar Barcelona; el 1896 van ser boicotejades pels ve?ns arran de la voluntat del llavors alcalde de la Gr¨¤cia independent, Francesc Derch, que les va imposar. ¡°La ra¨® era l¨°gica, perqu¨¨ molts graciencs eren a la Guerra de Cuba¡±, explica Josep Maria Contel, historiador i expert en tot el que t¨¦ a veure amb Gr¨¤cia. El 1909, els fets de la Setmana Tr¨¤gica van impedir la festa, i l¡¯¨²ltim par¨¨ntesi va ser el que va imposar la Guerra Civil.

La primera not¨ªcia d¡¯un carrer guarnit va ser l¡¯agost del 1862, al carrer Ample, ara Verdi

Despr¨¦s d¡¯uns inicis molt vinculats a la celebraci¨® religiosa i amb una ornamentaci¨® purament floral, la primera not¨ªcia d¡¯un carrer guarnit ¨¦s del 15 d¡¯agost del 1862: ¡°Va ser al carrer Ample o dels Monges ¡ªactual Verdi¡ª, que es va comen?ar a urbanitzar en aquella ¨¨poca¡±, apunta Contel. La nota parlava de jocs, decorats i m¨²sica al carrer. Tres dels elements que, amb totes les seves variants, s¨®n els que han definit les festes al llarg dels seus dos segles d¡¯hist¨°ria.

L¡¯altre element que ha marcat les celebracions ha estat el desenvolupament urban¨ªstic del barri. A mesura que es parcel¡¤lava i naixien carrers i places, la celebraci¨® s¡¯estenia. Aix¨° va passar amb la desamortitzaci¨® de Mendiz¨¢bal, que va donar pas a la compra d¡¯una gran extensi¨®, i aix¨° va generar, entre d¡¯altres, l¡¯aparici¨® de la pla?a de la Vila, al voltant del 1835. ¡°A finals d¡¯aquella d¨¨cada els diaris ja anunciaven les festes de Gr¨¤cia, temps en qu¨¨ el barri va rebre molta gent¡±, explica Contel. Els primers envelats se situen m¨¦s o menys al voltant del 1840, ¨¨poca en qu¨¨ es guarnien tamb¨¦ algunes places i cases amb molta senzillesa. Del 1850, el primer any de la Gr¨¤cia independent, Contel ha localitzat un ban que instava els ve?ns a guarnir portals i balcons ¡°per crear sensaci¨® de festa¡±. Va ser en aquella ¨¨poca quan es va urbanitzar la pla?a del Diamant i el seu entorn. Aquesta parcel¡¤laci¨® va suposar m¨¦s residents per al barri i, en conseq¨¹¨¨ncia, m¨¦s persones que s¡¯apuntaven a decorar l¡¯entorn. Les refer¨¨ncies a les festes de Gr¨¤cia eren constants als diaris de l¡¯¨¨poca, especialment al Diari de Barcelona. Curiosament, ¨¦s en una nota d¡¯aquest diari del 1872 que es fa refer¨¨ncia a la ¡°massificaci¨®¡± i al fet que la gent ¡°assalta els tramvies per arribar a la festa¡±.

La proliferaci¨® d'artesans i oficis ¡ªguixaires, fusters, ferrers¡ª entre els ve?ns, a m¨¦s dels preparatius de l¡¯exposici¨® del 1888, va marcar el canvi d¡¯una decoraci¨® b¨¤sicament floral a una altra de m¨¦s complexa, amb elements s¨°lids. ¡°El 1892, el carrer de la Lleialtat ¡ªara Fraternitat¡ª va arribar a utilitzar peces aut¨¨ntiques de les guerres carlines¡±, apunta Contel. Mentre que els carrers eren un lloc de reuni¨®, els envelats tenien una altra funci¨®: eren el lloc on es podien lluir les agrupacions de ball. Els ve?ns, com documenta una pel¡¤l¨ªcula de les festes del 1935 que s¡¯ha pogut veure en els actes de la celebraci¨® del bicentenari, veien els espectacles i despr¨¦s es convertia en espai de ball popular. Els primers envelats es remunten a mitjan segle XIX, a la cru?lla del passeig de Gr¨¤cia amb la Diagonal, a m¨¦s de la pla?a de la Constituci¨® ¡ªara pla?a de la Vila¡ª i la pla?a de la Revoluci¨®.

L¡¯aparici¨® del Seat 600 i les vacances a l¡¯agost van posar en perill la continu?tat de la tradici¨®

Gr¨¤cia va recuperar les festes el 1939, mesos despr¨¦s de la fi de la Guerra Civil, amb una ins¨°lita imatge del balc¨® de l¡¯Ajuntament amb els bra?os al?ats. Van ser uns anys complicats, amb nom¨¦s quatre carrers guarnits i en els quals es van produir incidents i visites a la comissaria. N¡¯hi va haver, per exemple, el 1946 amb un guarnit al carrer de la Llibertat amb una g¨¤bia que tancava un colom amb el t¨ªtol La llibertat engabiada. O prop del 1950, quan el carrer de Sant Joaquim va posar el nom de Trastos viejos, pocos y lejos a la decoraci¨® feta amb camises blaves i boines vermelles.

Per¨°, curiosament, el que va estar a punt d¡¯extingir la festa va ser la popularitzaci¨® del Seat 600. La possibilitat d¡¯agafar el cotxe i anar a la platja en un pont com el del 15 d¡¯agost va reduir dr¨¤sticament la predisposici¨® a organitzar les festes. Aquella d¨¨cada i la seg¨¹ent no van ser de les millors per als festers, fins als vuitanta, quan l¡¯esperit es va tornar a encendre entre els graciencs.

¡°Gr¨¤cia va estar de moda, ho va deixar d'estar, i ara torna a estar-ho i aquesta evoluci¨® ¨¦s la que ha marcat les ¨²ltimes d¨¨cades de les festes. Es parla de massificaci¨®, per¨° ¨¦s la mateixa que est¨¤ patint la ciutat¡¯, comenta Carla Carbonell, presidenta de la Fundaci¨® de la Festa Major. Malgrat tots els canvis, l¡¯ess¨¨ncia de la festa segueix sent la mateixa: ¡°Els valors i la manera de treballar s¨®n els mateixos, ve?ns que es posen d¡¯acord en un projecte i surten al carrer a transformar el que ¨¦s un espai urb¨¤ durant tot l¡¯any per fer que sigui un espai hum¨¤¡±.

Llarga vida a les festes de Gr¨¤cia.