Roses mortes de joventut

Alg¨² va dir que la nost¨¤lgia ¨¦s una mena de vellesa. ?s possible. L'edat i les seves experi¨¨ncies inciten a la mirada retrospectiva que sol recordar l'ahir amb mem¨°ria afectuosa. I l'estiu ho fomenta especialment. Mostres de postals i documents d'abans de l'arribada del turisme, exposicions antol¨°giques, recopilacions d'enyorances musicals¡­, viatges sentimentals als paradisos perduts on ja no tornarem.

Les televisions p¨²bliques hi fan la seva aportaci¨® especial perqu¨¨ aprofiten per estalviar recorrent a l'arxiu i recuperant moments que ens dibuixen a la cara un somriure entre burleta i pat¨¨tic que nom¨¦s entenen els que s¨®n de la mateixa generaci¨®. Les efem¨¨rides rodones hi posen la resta. Ho hem vist amb els 25 anys de Barcelona 92. Dels atletes als voluntaris passant per promotors, pol¨ªtics i gestors han entonat la vella melodia: ¡°Recorda'm, que recordar ¨¦s tornar a viure¡±. I s¨ª. Hem tornat a viure un esdeveniment ¨²nic. Tant, que res de tot all¨° s'ha tornat a repetir.

Ni els ¨¨xits esportius, ni el consens pol¨ªtic, ni la transformaci¨® de la ciutat, ni la satisfacci¨® ciutadana de saber que, llavors s¨ª, s'estava fent hist¨°ria. Ens n'adonem ara potser perqu¨¨ tampoc hi ha cap al¡¤licient semblant a l'horitz¨®. Al contrari. La incertesa que defineix per naturalesa el futur mai ens havia semblat m¨¦s evident. Entre altres coses perqu¨¨ amb el canvi de segle i les noves tecnologies ens havien venut la moto del progr¨¦s permanent en un dem¨¤ ordenat. Fins que, fa deu anys i en aquestes mateixes dates, va esclatar la crisi econ¨°mica m¨¦s greu que es podia arribar a imaginar i tot es va trastocar. I som aqu¨ª. D'una banda, descobrint les zones fosques de la globalitzaci¨® i la comunicaci¨® instant¨¤nia i, de l'altra, aguantant encara els efectes de la recessi¨® que encara cueja malgrat la milloria que ens han venut com l'¨²nic objectiu dels governs, de tots els nivells, els mateixos que al seu torn l'han convertit en sin¨°nim de projecte com¨². I res m¨¦s. Per aix¨°, el m¨¦s terrible del moment ¨¦s que l'evocaci¨®, qualsevol evocaci¨®, sembla ajudar a concloure en el passat es vivia millor. I ¨¦s aqu¨ª on la nost¨¤lgia ens ofega amb la seva pres¨¨ncia permanent, tot i que tampoc ¨¦s el que era. ?s tan f¨¤cil com lamentable, doncs, concentrar-se en el passat quan s'assisteix a la degradaci¨® del present.

Davant de l'enquistament dels problemes els uns creen uns altres per emmascarar aix¨ª la seva incapacitat i els altres miren cap a una altra banda per dissimular tamb¨¦ la seva imper¨ªcia o fins i tot entren en el joc demolidor. Estem caient en el parany denunciat per aquell primer ministre brit¨¤nic que intentava alli?onar els seus compatriotes instant-los a utilitzar el passat com a trampol¨ª i no com a sof¨¤.

Potser per aix¨° alguns insinuen la possibilitat de tornar a optar a uns altres Jocs Ol¨ªmpics i veure si aix¨ª abandonem la butaca d'una vegada. B¨¦, ¨¦s una opci¨® a considerar, per¨° i mentrestant? La paci¨¨ncia no aguanta avui el que tolerava fa un quart de segle. El ritme vertigin¨®s al qual sobrevivim exigeix m¨¦s solucions pr¨¤ctiques que no pas ret¨°riques buides. Aix¨ª doncs, quina for?a pol¨ªtica ¨¦s capa? d'oferir-nos un projecte interessant i viable que canvi? les velles estructures i arraconi els vicis vitalicis? Alg¨² que ens dibuixi un paisatge possible a 25 anys vista.

El proper quart de segle hauria de prendre el relleu al que est¨¤ mostrant les seves ¨²ltimes alenades amb les noves maneres especulatives, la turismof¨°bia, una ciutat i un pa¨ªs dest¨ª low cost, on, en canvi, els residents cada dia necessiten el poder adquisitiu que no aconsegueixen. Perqu¨¨ d'aix¨° es tracta quan es reclama un projecte. No de quatre remodelacions, cinc rehabilitacions i sis resolucions. Tampoc del canvi pel canvi que ens prediquen incansablement aquells que ignoren que no hi ha nost¨¤lgia pitjor que enyorar el que mai va arribar a passar, amb perm¨ªs de Sabina. Ni els que auguren l'arc¨¤dia feli? de l'endem¨¤ sense avan?ar-nos cap m¨¦s disseny que all¨° que deixarem de ser. No ¨¦s poc, ¨¦s cert, per¨°, tot i que ¨¦s important, ¨¦s insuficient quan parlem d'una societat que mira al seu voltant i tampoc descobreix m¨¦s al¡¤licients que els forjats per la pr¨°pia capacitat. Emprenedora per crear, demolidora per destruir, a parts iguals. ?s el dest¨ª ib¨¨ric. El mateix que alguns susanistes de l'executiva del PSOE practiquen quan, disconformes amb la l¨ªnia de Pedro S¨¢nchez parlant de plurinacionalitat, demanen mirar cap enrere per trobar grans similituds entre les paraules de la presidenta andalusa i les de governants d'altres temps. Van oblidar que ¡°al volver la vista atr¨¢s se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar¡±. Han oblidat Antonio Machado, malgrat haver-lo fet seu. Per¨° d'aix¨° tamb¨¦ fa temps, molt de temps. Tant, que d'aquella ¨¨poca ja nom¨¦s els queda una imatge. La vella foto de la seva joventut.