Les caixes de resson¨¤ncia

A mesura que s'apropa l'1 d'octubre la impermeabilitat dels discursos d'una banda i l'altra es fa m¨¦s evident. Com ha dit Cass Sustein, vivim en un m¨®n en qu¨¨ ¡°cadasc¨² pot crear el seu propi univers comunicacional¡±, quan la democr¨¤cia i la llibertat exigeixen ¡°estar exposats a les experi¨¨ncies que nosaltres no hem seleccionat¡±. La comunicaci¨® pol¨ªtica esdev¨¦ cada vegada m¨¦s cacof¨°nica. Els ciutadans es reafirmen delimitant segons els seus desitjos els inputs que reben. I es creen aix¨ª una mena de caixes de resson¨¤ncia en qu¨¨ es repeteixen mil i una vegades les mateixes coses, donant cada vegada menys espai d'entrada als missatges que els contradiuen o als intents de confrontar-los amb el principi de la realitat. Sabem que la pol¨ªtica ¨¦s fonamentalment lluita pel repartiment del poder i que el seu llenguatge ¨¦s el de les relacions de forces. Per¨° cal saber operar tamb¨¦ en el camp de l'hegemonia ideol¨°gica, movent-se en la complexitat del desig, del judici moral i del coneixement de la realitat (la veritat concreta de les coses), i l'abstracci¨® ideol¨°gica no ¨¦s la millor perspectiva per moure's en aquests terrenys.

Les situacions s'encapsulen quan dues posicions s'enfronten sense escoltar-se i gaireb¨¦ sense mirar-se, tancada cada part en els seus arguments reiteratius. I aqu¨ª ¨¦s on ens trobem en la q¨¹esti¨® catalana. Ja res del que diuen els uns i els altres ¨¦s rellevant per sabut i repetit, des de les q¨¹estions fonamentals fins als detalls m¨¦s petits. N'hi ha prou amb recordar, com a exemple, les bases de partida dels uns i els altres: La sacralitzaci¨® de la legalitat vigent i les apel¡¤lacions al pes de la llei nom¨¦s transmeten impot¨¨ncia pol¨ªtica i utilitzaci¨® de les institucions en benefici propi, fins i tot a costa de degradar-les; i les apel¡¤lacions a un hipot¨¨tic dret fonamental universal que regiria per sobre de la Constituci¨® i la legislaci¨® vigent poden ser ¨²tils per a la confrontaci¨® ideol¨°gica, per¨° tenen un recorregut limitat en la pr¨¤ctica.

El Govern espanyol ha acceptat l'envit de la Generalitat: tot queda en funci¨® del que passi l'1 d'octubre. Aquesta fase d'acci¨®-reacci¨® (tu proposes, jo activo la just¨ªcia, sense cap voluntat de trobar-nos) es funda en un sobreent¨¨s que tots dos blocs comparteixen: que l'1 d'octubre, per dir-ho en llenguatge col¡¤loquial, no passar¨¤ gran cosa. ?s a dir, que no ser¨¤ el moment fundacional o terminal de res, sin¨® simplement el final d'una altra etapa en una querella cr¨°nica. El sobiranisme aspira a una vict¨°ria als punts (d'imatge i de legitimitat) i el Govern espanyol somia amb un triomf per anest¨¨sia legal continuada que deixi l'independentisme atordit durant una bona temporada. La prova de l'1-O ha estat acceptada per totes dues parts com una esp¨¨cie de dest¨ª, davant la des¨ªdia pol¨ªtica del Govern espanyol i els l¨ªmits del sobiranisme en el joc de les relacions de forces.

Les apostes unit¨¤ries basades en presumptes principis superiors (la unitat sacrosanta de la p¨¤tria espanyola o el b¨¦ superior de la naci¨® catalana) necessiten lideratges forts i moments de tensi¨®. Si els lideratges flaquegen per autoritat insuficient, com en el cas de Rajoy, o per dualitat manifesta, en el t¨¤ndem Puigdemont-Junqueras, les cacofonies es fan dif¨ªcils de sostenir, entre altres coses perqu¨¨ el joc d'interessos entre socis molt diversos acaba emergint entre les ficcions dels valors superiors. A Rajoy li costa m¨¦s que abans mantenir la unitat de les forces pol¨ªtiques contra el sobiranisme, entre altres coses perqu¨¨ ¨¦s dif¨ªcil sumar adhesions sense cap proposta pol¨ªtica. I la CUP, a mesura que s'apropa l'1-O, est¨¤ trencant la monotonia del sobiranisme, amb efectes directes sobre la baula m¨¦s feble de la cadena: el PDeCAT, que t¨¦ la complicada funci¨® de garantir als sectors m¨¦s moderats del sobiranisme que no passar¨¤ res que posi en risc la tranquil¡¤litat social. La CUP necessita que no l'engoleixi el proc¨¦s i per aix¨° aixeca la veu. Posar Mas al nivell de Rajoy ¨¦s un esc¨¤ndol? Obliden al PDeCAT que a Mas se'l va carregar la CUP amb el seu consentiment?

Un altre esdeveniment que ha trencat la monotonia ha estat la crisi de governabilitat de l'aeroport de Barcelona. Qui mana aqu¨ª? La insuportable deixadesa de l'Estat i la impot¨¨ncia de la Generalitat conviden a tornar a posar un memorial de greuges sobre la taula.