Ens punxen les rodes!

Fa un mes, Mar¨ªa Dolores de Cospedal ens recordava que les Forces Armades i la Gu¨¤rdia Civil hi s¨®n per garantir la integritat d'Espanya per terra, mar i aire. Cospedal, a qui recordarem sempre per aquella meravellosa explicaci¨® de la indemnitzaci¨® en diferit del tresorer del PP, aquesta vegada va ser clara, a l'altura del desafiament independentista. Alg¨² havia de dir-ho, que estava en la celebraci¨® del 40¨¨ aniversari de la creaci¨® del ministeri de Defensa.

?s una obvietat, no calia que Cospedal fos tan expl¨ªcita. Per terra, fa anys que paguem peatges de tot tipus, les carreteres d'aquest pa¨ªs porten anys de retard, la paralitzaci¨® de t¨²nels i enlla?os frena el desenvolupament econ¨°mic. Entenem que la unitat d'Espanya consisteix a torpedinar l'economia catalana, a mantenir la desigualtat de peatges i de rescats i en desinversi¨® ferrovi¨¤ria. Tot sigui per la p¨¤tria.

Per mar, qu¨¨ podem dir-ne si la gesti¨® dels ports es fa des de Madrid, si s'obstaculitza de manera conscient i programada el corredor mediterrani, fins a l'extrem de perjudicar tamb¨¦ l'economia valenciana. Si fins i tot arriben a premiar amb una milionada l'empresari que ha estat capa? de causar terratr¨¨mols a la costa catalana. Freguem la genialitat, han arribat a provocar terratr¨¨mols! A terra, mar i aire hi han afegit el subs¨°l.

Com que faltava la defensa de la unitat d'Espanya a trav¨¦s de l'aire i Cospedal ¨¦s castellana forta, dona de paraula, tenim servit el serial del Prat en el qual encaixa tot de tal manera que sobrepassem la conspiraci¨®. ?s el desastre habitual, planificadament habitual, si han provocat terratr¨¨mols, no potinejaran unes concessions. La humiliaci¨® que ha de suportar l'aeroport m¨¦s rendible no ¨¦s casual. No vull dir que sigui un contuberni, que pot ser que tamb¨¦, dic que veient com tracten les diferents concessions de seguretat, de personal de terra i de serveis, el que ¨¦s rar ¨¦s que no passi m¨¦s sovint.

Ai, la unitat d'Espanya, quant costa mantenir-la¡­ Cal pagar a Eulen, a Adif i a Florentino P¨¦rez. Cal pagar tant i tantes coses¡­ El futbol, per exemple, cal pagar la impossibilitat de tenir seleccions nacionals costi el que costi, encara que sigui suportant una Federaci¨® Espanyola corrupta i a la Lliga les sortides de to d'un exmilitant de Fuerza Nueva. Per descomptat, hem de pagar un Institut Cervantes, una Televisi¨® Espanyola i qualsevol instituci¨® cultural que desdenyi i menyspre? tot el que no s'expressi en l'idioma que suposadament ens uneix. Ah, i cal pagar el contingent basc, l'escot, entre tots. Un estat que presumeix d'igualitari davant la diversitat, que es creu modern i liberal paga religiosament un contingent foral i vuitcentista que privilegia uns territoris sobre els altres. De manera escandalosa i nociva, a m¨¦s.

Poden sortir tots els catedr¨¤tics constitucionalistes a endossar-nos els seus articles i a dir-nos que ¨¦s la m¨¦s avan?ada i la m¨¦s progressista, per¨° si la base de l'ordenament jur¨ªdic ¨¦s la Constituci¨® Espanyola, o la Constituci¨® ¨¦s un xurro, o ho ¨¦s l'ordenament jur¨ªdic. Sigui com sigui, la Constituci¨® s'ha convertit en l'amena?a de terra, mar i aire o en paper mullat, dep¨¨n del que interessi.

Aix¨°, a Catalunya, serveix per a independentistes, federalistes (algun ha d'haver-n'hi), unionistes ac¨¨rrims, constitucionalistes, tebis del ni s¨ª ni no i revolucionaris. Serveix per a tots, de deb¨°, comprovi-ho. Sigui quina sigui la seva ideologia, li tocar¨¤ fer cua al Prat, els guardes no deixen passar abans els amants de la unitat d'Espanya. I, encara que hom sigui molt constitucionalista, el tren segueix anant fatal, perqu¨¨ tamb¨¦ hi van independentistes. Es pot ser defensor a ultran?a del castell¨¤ a l'escola i patir la intervenci¨® d'un estat que impedeix noves contractacions de professors, que aix¨° de ser catal¨¤ va per empadronament. ?s m¨¦s, diria que hi ha votants del PP als quals Castor els ha mogut la casa, que ¨¦s el que tenen els terratr¨¨mols, que no pregunten.

Que mira, si la unitat d'Espanya fos tan meravellosa com diuen que ¨¦s, si la Constituci¨® fos el model de virtuts que ens expliquen, si els successius governs ens haguessin estimat com diuen que ens estimen per terra, mar i aire, qui en el seu sa judici desitjaria la independ¨¨ncia?