M¨¦s ben preparada, en qu¨¨ i per a qu¨¨?

Actualment, hi ha un lloc com¨² que no acostuma a posar-se en discussi¨®: ¡°La generaci¨® actual ¨¦s la m¨¦s ben preparada de la hist¨°ria¡±. Si per generaci¨® actual entenem la menor de 40 anys, no hi ha dubte que t¨¦ dues condicions que justifiquen aquesta consideraci¨®. D'una banda, ¨¦s la primera generaci¨® que ha anat a l'escola fins als 16 anys i en molt bona part ha passat per la universitat, i ha obtingut o no un t¨ªtol de grau, un m¨¤ster o un doctorat. D'altra banda, no nom¨¦s sap utilitzar les noves t¨¨cniques de comunicaci¨® que ens endinsen en una societat diferent sin¨® que les ha incorporat als seus projectes de vida, des d'aspectes importants com ¨¦s la professi¨®, fins a qualsevol altra q¨¹esti¨® de la vida di¨¤ria. Amazon o Uber, en s¨®n dos exemples. Aquestes noves tecnologies condicionen, en part determinen, les seves vides: en aix¨° es distingeix la nova generaci¨® de les anteriors.

Des d'aquests dos punts de vista, nivells d'ensenyament i adaptaci¨® a les noves realitats tecnol¨°giques, hi ha motius per dir que es tracta d'una generaci¨® molt ben preparada. Ara b¨¦, podria estar-ne millor? En tot cas, per saber si ¨¦s la generaci¨® m¨¦s ben preparada de la hist¨°ria caldr¨¤ comprovar-ho des d'una certa perspectiva hist¨°rica. A m¨¦s, i m¨¦s fonamental, la pregunta resulta incompleta, potser ha d'afegir-se m¨¦s ben preparada en qu¨¨ i per a qu¨¨. Nom¨¦s llavors podrem aventurar, t¨ªmidament, una resposta convincent.

En primer lloc, generaci¨® m¨¦s ben preparada en qu¨¨? Per descomptat en tecnologia, aix¨° ¨¦s imprescindible, com fins ara ho han estat, i segueixen sent, la lectura i l'escriptura. Per¨° es tracta de mitjans neutres, funcionals, de llenguatges per accedir a la informaci¨® i saber comunicar-la. Per¨°, i els continguts? Quins s¨®n els continguts que han d'aprendre's? No s¨¦ si en aquest aspecte anem en la direcci¨® correcta. La impressi¨® ¨¦s que la pedagogia actual tendeix a ensenyar pocs coneixements generals en els ensenyaments de prim¨¤ria i secund¨¤ria i es fomenten els continguts professionals en la universit¨¤ria. Amb aix¨° no formem de manera suficient ni ciutadans ni persones cultes.

?s cert que l'estudiant ha d'¡°aprendre a aprendre¡±, sempre ha estat aix¨ª, els sabers canvien i la formaci¨® ¨¦s tasca de tota una vida. Per¨° el coneixement b¨¤sic general ha d'aprendre's a l'escola i el b¨¤sic espec¨ªfic a la universitat. No nom¨¦s basten ¡°habilitats i compet¨¨ncies¡±, per usar la terminologia pedag¨°gica que est¨¤ de moda, si no que ¨¦s necessari, en aquestes etapes, accedir tamb¨¦ al saber, al coneixement.

A m¨¦s, l'aprenentatge no ¨¦s nom¨¦s ¡°tenir informaci¨®¡± sin¨® sobretot ¡°con¨¨ixer¡±. Tenir informaci¨® ¨¦s acumular el coneixement disponible que uns altres t'han transm¨¨s. Con¨¨ixer, en canvi, com diu Erich Fromm, ¨¦s ¡°penetrar a trav¨¦s de la superf¨ªcie, arribar a les arrels i, per tant, a les causes¡±. Si aix¨° ¨¦s una tasca dif¨ªcil a prim¨¤ria i secund¨¤ria, encara que ha d'intentar-se, aquesta ha de ser la tasca principal de la universitat. Les informacions s'acumulen, s¨®n quantitatives; els coneixements s'assimilen, s¨®n qualitatius. Aquesta distinci¨® ¨¦s fonamental.

En segon lloc, generaci¨® m¨¦s ben preparada per a qu¨¨? Dos haurien de ser els objectius generals de l'educaci¨®: ensenyar a ser bons ciutadans i subministrar els instruments per ser persones cultes, a m¨¦s de, naturalment, en la fase superior, desenvolupar un aprenentatge per exercir una professi¨® espec¨ªfica.

El primer va dirigit a crear les condicions d'una bona conviv¨¨ncia entre les persones basada en els principis ¨¨tics i les virtuts p¨²bliques: especialment, entre aquestes ¨²ltimes, la toler¨¤ncia, el respecte als altres, una participaci¨® pol¨ªtica responsable, la consci¨¨ncia de ser persones lliures i iguals. El segon, la cultura, ¨¦s m¨¦s egoc¨¨ntric i privat. L'educaci¨® ha d'ensenyar a gaudir de la vida, a ser feli? i a saber contribuir a la felicitat dels altres. Si a una persona li agrada llegir no s'avorrir¨¤ mai, la curiositat incentiva la felicitat, conversar m¨¦s enll¨¤ de les nimietats quotidianes contribueix a la bona vida. Per tot aix¨° ¨¦s necess¨¤ria la cultura. Avui dia crec que es confonen les coses: no es tracta de ser feli? ¡°en aprendre a l'escola¡± sin¨® d'aprendre ¡°per ser feli? a la vida¡±, alguna cosa ben diferent.

Convinguem, doncs, per no discutir, que estem davant la generaci¨® m¨¦s ben preparada de la hist¨°ria. Per¨° potser hem de preguntar-nos tamb¨¦: est¨¤ encara insuficientment preparada i podria estar-ne millor?