F¨°bia o col¡¤lapse?

Turismof¨°bia: est¨¤ sent, sens dubte, la paraula estel¡¤lar d¡¯aquest estiu que ja declina. Un tema recurrent ¨Ci tractat amb lent d¡¯augment¨C en la informaci¨® i l¡¯opini¨® medi¨¤tiques; objecte de candents debats institucionals; assumpte central de les compareixences del president del Govern espanyol, i, sobretot, poci¨® m¨¤gica amb la qual els adversaris del proc¨¦s independentista pretenen desemmascarar-ne la radicalitat i el car¨¤cter destructiu.

Per¨°, al marge de les manipulacions d¡¯uns i els estirabots?d¡¯altres, ning¨² s¡¯atrevir¨¤ a negar que l¡¯explosi¨® del turisme massiu ¨¦s un problema real: real i global, gens circumscrit a Barcelona, Mallorca i Val¨¨ncia, per citar els escenaris de les accions d¡¯Arran. Els or¨ªgens del fenomen no semblen dif¨ªcils d¡¯explicar: a l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un turisme ja molt nombr¨®s ¨Cque a Espanya sumava 25 o 30 milions de visitants l¡¯any¨C, majorit¨¤riament canalitzat per ag¨¨ncies i operadors tur¨ªstics, s¡¯hi ha sumat en aquests ¨²ltims lustres una marea de turisme freelance, afavorit per l¡¯abaratiment del transport aeri gr¨¤cies a les companyies de baix cost i per l¡¯eclosi¨® de l¡¯allotjament no hoteler i semilegal amb intermediaris com Airbnb i plataformes similars, a m¨¦s d¡¯atret cap aqu¨ª a causa de la inseguretat d'altres destinacions mediterr¨¤nies, ¨¦s clar. El resultat? Els 80 milions de visitants que Espanya rebr¨¤ el 2017, un 11% m¨¦s que l¡¯any passat. Com ¨¦s natural, aquest contingent tan enorme no es reparteix de manera homog¨¨nia sobre el territori, sin¨® que es concentra molt en comunitats com Catalunya, Balears o Val¨¨ncia, en ciutats com Palma, Barcelona, Girona, etc¨¨tera.

Queda clar que aquesta saturaci¨® tur¨ªstica no es manifesta ni als jardins de la Moncloa ni als municipis de Pontevedra on Rajoy acostuma a estiuejar. Potser per aix¨°, o per simple inclinaci¨® natural a la tautologia i la banalitat, el president es va permetre fa unes setmanes impartir doctrina sobre l¡¯assumpte: davant del turisme, ¡°cura i afalacs¡±; ¡°el que no es pot fer ¨¦s tractar a cops de peu qui ve aqu¨ª a deixar-se uns diners¡±; ¡°jo estic a favor del turisme, dels llocs de treball que crea¡±...

Per descomptat, ning¨² vol matar la gallina dels ous d¡¯or. Per¨° tampoc es pot permetre que, convertida en un monstre de malson, la gallina ens devori. Que transitar per la Rambla o el Portal de l¡¯?ngel es converteixi en un esl¨¤lom supergegant esquivant compactes masses de guiris; que les platges de Barcelona es converteixin en dormitori i lavabo de visitants estalviadors; que al barri G¨°tic ja pernoctin tants turistes com residents; que certes ¨¤rees de la ciutat resultin cada dia m¨¦s inhabitables per als ve?ns; que els lloguers expulsin la poblaci¨® local.

No, senyor Rajoy, els desesperats habitants de la Barceloneta que es van manifestar l¡¯altre dia no s¨®n ¡°la gent m¨¦s radical que hi ha hagut a Espanya en desenes d¡¯anys¡±. Tampoc crec que els venecians mobilitzats el passat 2 de juliol contra el turisme massiu, les autoritats romanes o gironines que comencen a prendre mesures de contenci¨® i control o el Govern balear, decidit a disminuir el nombre de places tur¨ªstiques a les illes, es puguin etiquetar d¡¯¡°extremistes radicals¡±, instigadors de la mis¨¨ria i l¡¯atur. Ah, i una altra cosa: el rebuig creixent a la massificaci¨® tur¨ªstica descontrolada no el resoldr¨¤ l¡¯Advocacia de l¡¯Estat amb den¨²ncies, que sembla que ¨¦s l¡¯¨²nic medicament de la farmacopea monclovita.

La manera de resoldre-ho ¨Ci no ser¨¤ f¨¤cil¨C ¨¦s amb mesures a diversos nivells preses coordinadament per les diferents administracions des del m¨¤xim consens possible, sabent que qualsevol restricci¨® (d¡¯apartaments, segways, hotels, terrasses o el que sigui) ser¨¤ presentada pel sector afectat com la ru?na i l¡¯apocalipsi (recordeu la taxa tur¨ªstica?). Per¨° ¡°el turisme actual ¨¦s insostenible i destructiu no nom¨¦s socialment sin¨® econ¨°micament¡± (ho afirma el soci¨°leg Manuel Castells, conegut extremista i perill¨®s indepe).

Un dels arguments m¨¦s pat¨¨tics davant de la den¨²ncia dels efectes negatius del turisme ¨¦s que es tracta d¡¯una actitud hip¨°crita, ja que tots som turistes alguna vegada. ?s veritat. Per¨° bastants ¨Cmolts, fins i tot¨C ens hem allotjat sempre en un hotel, ja fos senzill o lux¨®s; i no hem caminat despullats pel carrer, ni confonem un portal amb un lavabo o una font amb una dutxa, ni freguem el coma et¨ªlic, amb les seves conseq¨¹¨¨ncies tant sonores com higi¨¨niques. No ¨¦s bo qualsevol turisme.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.