En la ment dels radicals

¡°?s l¡¯objectiu de la seva vida i estan a punt de complir-lo, com han d¡¯estar? Per ells ¨¦s com una celebraci¨®. Fa un any que esperen una cosa que consideren important. No estan relaxats. Estan activats¡±. ?ngel G¨®mez, professor titular de psicologia social a la UNED explica el comportament dels cinc terroristes, que abans d¡¯atacar a Cambrils van parar fins a quatre vegades en una benzinera per comprar les ¨²ltimes coses que necessitaven. Les c¨¤meres de seguretat van captar la seva imatge a la caixa. Comenten. Un riu. Un altre pregunta alguna cosa. Sense aixecar sospites. En l¡¯¨²ltima visita, s¡¯emporten menjar i begudes sense alcohol. L¡¯enregistrament provoca una sensaci¨® torbadora i una pregunta: Com poden comportar-se aix¨ª? Qui es menja un entrep¨¤ abans d¡¯intentar matar a qui es posi al seu davant?

L¡¯imam de Ripoll va ser un l¨ªder molt efica? a l¡¯hora de cohesionar-los i crear un grup unit

¡°Quan t¡¯enfrontes a una imatge com aquesta, xoca. Sembla incongruent¡±. Segons Luis de la Corte, doctor en psicologia i director d¡¯estudis estrat¨¨gics i d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia a l¡¯Institut de Ci¨¨ncies Forenses i de la Seguretat de la UAM, la sorpresa que ens provoca l¡¯escena t¨¦ a veure amb l¡¯estereotip que ens hem format dels terroristes. ¡°Els terroristes s¨®n persones diferents de la majoria per la seva orientaci¨® per cometre atemptats especialment cruels, per¨° en moltes altres facetes de la seva psicologia s¨®n persones normals¡±. De la Corte destaca l¡¯ambient de companyonia en l¡¯escena de la benzinera. ¡°?s clar que si efectivament l¡¯imam de Ripoll va ser el l¨ªder, va ser un l¨ªder molt efica? a l¡¯hora de cohesionar-los i de crear un grup que se sentia molt unit¡±.

Aquests lla?os amb el grup s¨®n fonamentals per analitzar el comportament dels terroristes. Juntament amb un equip internacional d¡¯investigadors, el professor ?ngel G¨®mez ha elaborat una teoria per tractar d¡¯explicar per qu¨¨ els gihadistes estan disposats a matar pels seus i per les seves creences. ¡°Tenen un vincle visceral amb el seu grup¡±, apunta G¨®mez, ¡°per¨° a m¨¦s ells consideren que el grup no ¨¦s nom¨¦s amb qui fan l¡¯atemptat, sin¨® la gent d¡¯Estat Isl¨¤mic que ¨¦s a S¨ªria i a la qual no han vist mai. Els consideren la seva fam¨ªlia i aix¨° ¨¦s una cosa que els fa sentir invulnerables i protegits¡±. Aix¨° i el menyspreu per la mort, que ¨¦s la recompensa final. ¡°Quan s¡¯integren en un projecte terrorista, per molt monstru¨®s que ens sembli¡±, afegeix Luis de la Corte, ¡°¨¦s un projecte il¡¤lusionant. Una il¡¤lusi¨® que pensen que est¨¤ justificada i que tindr¨¤ una recompensa¡±.

¡°Es creuen diferents, escollits, com alg¨² que est¨¤ a un nivell superior, es veuen fins i tot com un supermusulm¨¤¡±

Quan comenta el v¨ªdeo de la gasolinera, Miguel Perlado, coordinador del Grup de Treball sobre Derives Sect¨¤ries del Col¡¤legi Oficial de Psic¨°legs de Catalunya, assenyala com l¡¯empara del grup fa que se sentin refor?ats. ¡°Es creuen diferents, escollits, com alg¨² que est¨¤ a un nivell superior, es veuen fins i tot com un supermusulm¨¤¡±. Encara que per Perlado, l¡¯element que explica m¨¦s b¨¦ el comportament dels terroristes a l¡¯estaci¨® de servei ¨¦s el mateix que serveix per entendre com els seus ve?ns conviuen amb ells sense sospitar res. ¡°Sempre es diu que actuen com si no pass¨¦s res¡­ I aquest com si ¨¦s el que sorpr¨¨n a ulls de l¡¯observador. Per¨° l¡¯explicaci¨® passa per una forta dissociaci¨®. Com els metges de l¡¯Alemanya nazi que al mat¨ª gasejaven jueus i a la nit anaven a casa. Com ¨¦s possible? Doncs s¨ª¡±.

La deriva radical d¡¯un gihadista ¨¦s moltes vegades indetectable. S¨®n capa?os de mostrar una cara davant la societat mentre estan preparant una massacre. ¡°Els ¨²ltims dies abans d¡¯una acci¨® es comporten encara d¡¯una manera m¨¦s normal per no despertar sospites. Aix¨° no ho fa alg¨² que tingui un problema mental. S¨®n persones completament normals¡±, conclou el professor ?ngel G¨®mez.

¡°No, no s¨®n psic¨°pates. Una altra cosa ¨¦s que el proc¨¦s d¡¯adoctrinament els psicopatitzi, els insensibilitzi i els endureixi¡±, comenta Miguel Perlado, que insisteix que les t¨¨cniques de captaci¨® i reclutament s¨®n id¨¨ntiques a les de les sectes. Com en les sectes, els reclutadors reprogramen els seus adeptes escollint sempre els subjectes m¨¦s proclius a sumar-se a la causa. Luis de la Corte ¨¦s taxatiu: ¡°La radicalitzaci¨® ¨¦s un canvi psicol¨°gic que afecta totes les dimensions del comportament i de la vida. Canvien d¡¯actituds, de valors, de visi¨® de futur, de projectes. Per¨° no s¨®n malalts mentals¡±.

¡°No, no s¨®n psic¨°pates. Una altra cosa ¨¦s que el proc¨¦s d¡¯adoctrinament els psicopatitzi, els insensibilitzi i els endureixi¡±

El gihadisme es nodreix des de fa ja temps de la segona generaci¨® d¡¯immigrants. ?s un patr¨® que es repeteix en els ¨²ltims atemptats a Europa. Un altre tret d¡¯aquestes c¨¨l¡¤lules ¨¦s l¡¯exist¨¨ncia de lla?os familiars entre els seus integrants. No obstant aix¨°, en el cas de Barcelona a Luis de la Corte li crida l¡¯atenci¨® la joventut dels terroristes: ¡°Els individus radicalitzats estan molt per sota de la mitjana d¡¯edat tant a Espanya com a la Uni¨® Europea. Tamb¨¦ ¨¦s at¨ªpic perqu¨¨, fins a on sabem, Internet no ha tingut un paper important o fins i tot no l¡¯ha arribat a tenir. I aix¨° va contra les tend¨¨ncies recents¡±. Luis de la Corte destaca que en els ¨²ltims anys la xarxa ha servit per escur?ar els terminis dels processos de radicalitzaci¨® perqu¨¨ ¡°genera una freq¨¹¨¨ncia d¡¯interacci¨® en temps real, instant¨¤nia¡±. Serveix per inocular el virus del radicalisme de manera m¨¦s r¨¤pida, encara que l¡¯adhesi¨® realment s¨°lida es produeix per la influ¨¨ncia del l¨ªder espiritual. ?s ell qui els coordina i els estructura. Els terroristes de Ripoll no s¨®n llops solitaris. N¡¯hi ha prou de veure les imatges de les c¨¤meres de seguretat de l¡¯estaci¨® de servei. Junts. Com si no hagu¨¦s de passar res. Com si res no hagu¨¦s passat.