Les Galeries Dalmau, ¡®reobren¡¯ a Internet

Duchamp, Picabia, Gleizers, Delaunay, Van Dongen, per¨° tamb¨¦ Torres-Garcia, Gris, Picasso i Dal¨ª van exposar a Barcelona gr¨¤cies a la visi¨® oberta del marxant i pintor (va exposar al temple modernista d'Els Quatre Gats) Josep Dalmau. Aquest emprenedor va ser el propietari de les galeries del mateix nom ¡ªque entre el 1911 i el 1930, primer al carrer del Pi, despr¨¦s a Portaferrisa i, al final, al passeig de Gr¨¤cia¡ª, van ser el focus de les avantguardes hist¨°riques a Barcelona i per extensi¨® de Catalunya, a m¨¦s d'impulsor de nous artistes i nous corrents.

La documentaci¨® de les Dalmau va ser adquirida per l'historiador de l'art i cr¨ªtic Rafael Santos Torroella i la seva dona Maite Bermejo. Despr¨¦s de la defunci¨® de la parella, el 2014, l'Ajuntament de Girona es va quedar amb el fons art¨ªstic reunit per Santos i va rebre la donaci¨® de l'arxiu i la biblioteca per part dels descendents de Bermejo; una documentaci¨® que t¨¦ com a part fonamental els papers i documentaci¨® de la galeria barcelonina i que ara es poden consultar lliurement a Internet.

A Dalmau se li ha de recon¨¨ixer el seu bon ull per captar els nous corrents art¨ªstics. I que no li fessin por les cr¨ªtiques. Per aix¨°, el 1912, l'any seg¨¹ent de 'n¨¦ixer' l'art cubista en una exposici¨® a Par¨ªs, que va estar marcada per la pol¨¨mica, no va dubtar en portar el nou art a Barcelona reunint obres de Grisa, Agero, Gleizes i Duchamp, entre molts altres, i organitzant la primera exposici¨® cubista fora de Par¨ªs.

Aquesta galeria ¨¦s la que va celebrar les primeres exposicions individuals de dos artistes universals com s¨®n Joan Mir¨® (el 1918), que va ser titllat de boig i no va vendre gaireb¨¦ cap de les prop de 200 obres que va exposar. Tamb¨¦ va exposar Salvador Dal¨ª, el 1922 per primera vegada i el 1925 amb la seva primera individual. En la segona es van poder veure quadres com Noia a la finestra, avui al Reina Sofia de Madrid, una de les moltes pintures inspirades en la seva germana Anna Maria, el seu model en aquests moments de joventut, abans de l'arribada el 1929 de Gala. Dal¨ª va recollir tal ¨¨xit que dos anys despr¨¦s va repetir amb noves obres. En el cas de Mir¨®, a m¨¦s, Dalmau va ser el que va impulsar la seva carrera internacional organitzant una exposici¨® a Par¨ªs el 1921, que es va saldar amb un gran frac¨¤s de vendes, per¨° va representar el primer intent d'exportaci¨® de la pintura catalana a l'estranger.

El 1922, les Dalmau van acollir una exposici¨® amb 46 obres de Francis Picabia, amb un cat¨¤leg editat per Andr¨¦ Breton. Dalmau tamb¨¦ va col¡¤laborar amb l'edici¨® de la revista de l'artista 391.

El fons accessible est¨¤ constitu?t per unes 800 peces (dels 30.000 del fons Santos Torroella), entre textos, fotografies, premsa ¡ªsobretot cr¨ªtiques de les exposicions¡ª, a m¨¦s dels cat¨¤legs i invitacions i cartes entre el galerista i els artistes. Un fons de primer ordre per con¨¨ixer aquest per¨ªode des del vessant del mercat de l'art, no nom¨¦s barcelon¨ª sin¨® mundial, de les primeres d¨¨cades del segle XX. De Josep Dalmau, a part dels documents que ara s'han fet p¨²blics, es conserva un impressionant retrat que va pintar el 1911 M¨¦la Mutermilch (al MNAC), el mateix any en qu¨¨ va exposar aquesta artista a Barcelona, a les Galeries Dalmau.