Tornar a la Rambla

Tot atemptat terrorista consumat ¨¦s un ¨¨xit dels que el perpetren i un frac¨¤s dels que s'ocupaven d'evitar-lo. Est¨¤ per tant fora de lloc, ¨¦s in¨²til, est¨¨ril, i fins i tot est¨²pida, l'autocomplaen?a dels qui s'enganyen a si mateixos pensant que la seva policia ha encertat m¨¦s o menys que la del costat quan hi ha hagut un desastre que ha costat tantes v¨ªctimes innocents. En aquestes tasques, la jerarquitzaci¨® ha estat sempre clara, per molt que alg¨² intent¨¦s amagar l'embalum: t¨¦ m¨¦s responsabilitat policial qui t¨¦ m¨¦s responsabilitat pol¨ªtica, per¨° el frac¨¤s ¨¦s sempre, sempre, de tots els implicats.

Els sagnants atemptats del 17 d'agost a Catalunya han estat no obstant aix¨° grollerament i imp¨²dicament utilitzats pels mitjans afins al Govern de Mariano Rajoy per atacar el moviment independentista i, despr¨¦s, pels mateixos independentistes per sacsejar-se la quota de responsabilitat del Govern de Carles Puigdemont en el frac¨¤s com¨² i per presentar com un ¨¨xit un desenlla? que no t¨¦ res de brillant. Pel que s'ha vist, i segueix veient-se, era il¡¤lusori pensar que els dos b¨¤ndols immersos en la crisi constitucional catalana podrien escapar-se de la l¨°gica de la confrontaci¨® que els arrossega des del 2010. El d'aquesta setmana ha estat un joc de la pitjor estofa pol¨ªtica, que al cap i a l'¨²ltim nom¨¦s mostra la baixa qualitat moral dels que utilitzen els cossos encara calents de les v¨ªctimes per carregar-los com a culpa dels seus rivals.

Seria neci esperar rendiments pol¨ªtics o electorals d'aquests esfor?os, als quals tanta atenci¨® medi¨¤tica s'ha dedicat aquests dies. L'estira-i-arronsa d'uns contra els altres en un tema tan dolor¨®s provoca repugn¨¤ncia m¨¦s que una altra cosa. Per¨° per descomptat hi ha qui creu que es pot treure profit del terrorisme, per tr¨¤giques que siguin les circumst¨¤ncies.

El que ara hem viscut recorda en bona mesura l'operaci¨® deslegitimadora que una part de la dreta va llan?ar contra el Govern de Jos¨¦ Lu¨ªs Rodr¨ªguez Zapatero durant la investigaci¨® dels atemptats de l'11-M. La teoria de la conspiraci¨® que defensaven certs mitjans era pura barroeria, com es va denunciar des del primer moment per¨° que nom¨¦s molt a la llarga es va poder resoldre. Ara, en l'operaci¨® contra l'independentisme, els seus promotors han trobat el terreny abonat per anys de campanyes culpabilitzadores contra el nacionalisme catal¨¤. Aquesta ¨¦s la pol¨ªtica dissenyada pel PP el 2005 contra l'Estatut de Catalunya i aquesta ¨¦s la que des de llavors aplica sense apartar-se ni un mil¡¤l¨ªmetre del gui¨®. Per¨° el mateix val tamb¨¦ per explicar el comportament de la coalici¨® independentista governant en la Generalitat. Aqu¨ª s'ha viscut un altre episodi d'una ret¨°rica ja molt antiga: els fracassos s¨®n culpa de Madrid, els ¨¨xits, m¨¨rit nostre.

Dels anys de l'ETA m¨¦s activa la societat espanyola va aprendre, i la catalana tamb¨¦, que els terroristes ataquen quan poden, on poden i com poden. Persegueixen els seus objectius, siguin quines siguin les afliccions de la societat a la qual copegen, que els importa un rave, i a la qual nom¨¦s desitgen infligir el m¨¤xim dolor que puguin. La resposta ha estat sempre que la vida ha de seguir, que ha de recuperar-se la normalitat. I que no cal cedir al xantatge de la por. La ciutadania barcelonina va demostrar el dissabte que aix¨ª ho ent¨¦n. Com ho va entendre despr¨¦s dels atemptats d'ETA a Vic i a l'Hipercor de l'avinguda Meridiana; en la seva reacci¨® als atemptats d'Atocha o despr¨¦s de l'assassinat d'Ernest Lluch. Barcelona en sap molt de bombes i bombardejos, des del segle XIX, per no remuntar-nos m¨¦s enrere, ¨¦s la ciutat de les bombes. Per aix¨° no ¨¦s una sorpresa que s¨¤piga respondre i ho faci sempre igual: tornant a la seva vida. Que ¨¦s tant com dir, ara i gaireb¨¦ sempre, a la Rambla.

Pot ser que l'atemptat hagi provocat algun canvi en el cronograma del Govern de Puigdemont per a la jornada de l'1 d'octubre, sigui el que sigui el que aquest dia esdevingui. La presentaci¨®, ahir, del projecte de llei de transitorietat jur¨ªdica i fundacional de la rep¨²blica catalana, que pret¨¦n trencar amb la legalitat espanyola, ¨¦s tamb¨¦, desgraciadament, la tornada a la normalitat, per estranya i excepcional que sigui.