No al refer¨¨ndum

La idea i les formes de la independ¨¨ncia segueixen el seu curs a Catalunya davant la mirada indiferent de l'Estat. Molts han cregut que la prud¨¨ncia del Govern de la naci¨® era l'estrat¨¨gia adequada per no exacerbar els ¨¤nims secessionistes i que, sota la curiosa doctrina que res ¨¦s sancionable fins que no tingui efectes legals, el que calgu¨¦s frenar seria frenat en el moment oport¨². Per¨° potser sigui pertinent preguntar-nos si a l'abric d'aquesta prud¨¨ncia no s'est¨¤ fomentant entre les files independentistes la convicci¨® que la secessi¨® ¨¦s possible, alhora que entre els contraris a la independ¨¨ncia creixen dubtes fundats sobre el manteniment de la unitat d'Espanya.

En la ment de molts catalans segueixen voleiant tres imatges que il¡¤lustren l'aband¨® o, almenys, la falta de pres¨¨ncia de l'Estat a Catalunya. La primera s¨®n les llargues cues que el 9 de novembre del 2014 es van formar davant els punts de votaci¨® de l'anomenada consulta sobre la independ¨¨ncia. La segona ¨¦s la imatge d'autoritat i poder que, des del palau de la Generalitat, Puigdemont i Junqueras, acompanyats per la presidenta del Parlament catal¨¤ i els diputats de les formacions secessionistes, van donar el 9 de juny passat quan van anunciar la celebraci¨® del refer¨¨ndum de secessi¨® del proper 1 d'octubre. La tercera ¨¦s la imatge de les banderes independentistes que, enarborades en s¨°lids i prominents mastelers, onegen des de fa ja diversos anys en molts municipis catalans, i que ara es veuen complementades amb urnes monumentals i paperetes no menys visibles amb un rotund S?.

?s pura forma, diran alguns, no hi ha subst¨¤ncia que hagi d'ocupar la nostra atenci¨®. Per¨° s¨®n imatges que haurien estat impossibles en qualsevol democr¨¤cia assentada. Imatges que inevitablement porten molts ciutadans a pensar si el pacte entre ells i l'Estat no s'estar¨¤ trencant, si no estar¨¤ desapareixent la protecci¨® que la llei els atorga. Com es pot entendre sin¨® l'anunci del refer¨¨ndum de l'1 d'octubre, en el qual una part de l'Estat desafiava una altra part del mateix Estat, dient-li que no respectaria la legalitat establerta; incomplint de fet i en aquest mateix moment la llei?

Que siguin q¨¹estions formals no treu que puguin influir de forma decisiva en la posici¨® de la gent davant la independ¨¨ncia. Particularment quan a la imatge oferta per les declaracions m¨¦s desafiadores i rebels dels secessionistes segueix la imatge del silenci del Govern de la naci¨®, quan no la de la salutaci¨® cortesa en ocasi¨® dels nombrosos actes p¨²blics que totes dues parts comparteixen. Una concatenaci¨® d'imatges contradict¨°ries que als que no entenen la doctrina que per actuar calgui esperar que apareguin efectes legals, confon i desmoralitza per la seva absurditat; per¨° que a d'altres conforta pel que t¨¦ de confirmaci¨® de la seva expectativa d'una independ¨¨ncia possible: si Puigdemont pot anunciar el refer¨¨ndum de l'1 d'octubre i tot segueix igual, Puigdemont podr¨¤ sens dubte tamb¨¦ organitzar i celebrar aquest refer¨¨ndum.

Molts ciutadans pensen si gaudeixen encara de la protecci¨® que la llei els atorga

El Govern de la naci¨® ignora els perills que la seva cautela genera. En primer lloc, ignora que la pol¨ªtica de passivitat, alhora que disminueix el poder de l'Estat augmenta la for?a del moviment independentista. Enfront de la sup¨¨rbia cada vegada m¨¦s aparent del moviment secessionista, cada cessi¨®, cada mostra de laxitud en el desc¨¤rrec de les obligacions del governant afebleix el seu poder i refor?a el del seu opositor. En segon lloc, la passivitat concedeix la iniciativa als secessionistes. Estem en una lluita de poder en la qual, per als secessionistes, tot val. Si el Govern de la naci¨® ha mostrat ja les seves cartes en recon¨¨ixer que no actuar¨¤ fins que les accions comportin efectes legals, per qu¨¨ legislar abans d'hora? En l'extrem, la llei del refer¨¨ndum pot aprovar-se en l'¨²ltim moment, amb les urnes i la log¨ªstica del refer¨¨ndum totalment a punt, i amb les cues de ciutadans ja formades per votar. Finalment, ¨¦s possible que m¨¦s activisme estatal generi m¨¦s independentistes, per¨° la passivitat de la pol¨ªtica actual redueix el suport dels que, fins i tot sense desitjar la independ¨¨ncia, veuen amb ansietat que es toleri el protagonisme dels qui clarament volen separar Catalunya d'Espanya.

La falta de garanties del refer¨¨ndum facilita la seva presentaci¨® al ciutad¨¤ com l'¨²ltima oportunitat per ser explicat com a bon catal¨¤. Una intimaci¨® que ja han patit els jutges i funcionaris catalans, i que acabar¨¤ fent-se a tothom. En aquest context, l'ansietat dels ciutadans contraris a la independ¨¨ncia i el debilitament del seu suport a un govern que no sembla concernit, pot causar un augment en la participaci¨® del refer¨¨ndum. Com m¨¦s a prop de l'1 d'octubre estiguem, m¨¦s gran ser¨¤ la inestabilitat de la situaci¨® i el desconcert dels ciutadans, i en la volatilitat del moment l'inesperat pot passar. Si el refer¨¨ndum se celebra i acaba acreditant-se que ha comptat amb una participaci¨® raonable, Espanya tindr¨¤ un problema.

Si la consulta se celebra i aconsegueix una participaci¨® raonable, Espanya tindr¨¤ un problema

Alg¨² pot creure que llan?ar aquesta predicci¨®, subjecta a tants condicionants, ¨¦s un exercici de pur alarmisme. Per¨° els ciutadans no s¨®n herois ni tenen l'obligaci¨® de ser-ne. S¨®n persones de carn i ossos que volen viure en pau i avorreixen la incertesa. S¨®n individus que poden, en una situaci¨® tan inestable com aquesta, amb la millor de les voluntats i en salvaguarda del seu inter¨¨s tal com ells ho perceben, fer del somni secessionista una realitat.

Per prud¨¨ncia, aquest ¨¦s el sup¨°sit pel qual Rajoy hauria de partir per decidir els seus propers passos. El risc d'avivar la crida independentista empal¡¤lideix davant del perill d'arribar a les portes d'un possible refer¨¨ndum amb el dubte instal¡¤lat en la ment dels ciutadans. Abans, molt abans de l'1 d'octubre, i amb independ¨¨ncia del rumb que prenguin les iniciatives legislatives del Parlament catal¨¤, Rajoy ha de conv¨¨ncer la societat espanyola que aquest refer¨¨ndum no se celebrar¨¤. Simplement dir-ho, com ha fet fins ara, i alhora no fer res per canviar les condicions objectives de la pol¨ªtica catalana, no resol la incertesa. Rajoy no pot seguir ignorant la fallida de l'Estat causada per la falta de lleialtat institucional del govern auton¨°mic catal¨¤. Si aquesta fallida no es repara, res que prevegi una descentralitzaci¨® pol¨ªtica i econ¨°mica com la que Espanya ha gaudit en els ¨²ltims quaranta anys ¨¦s possible. Rajoy t¨¦ al davant un problema molt dif¨ªcil i la seva obligaci¨® com a president del Govern ¨¦s resoldre'l.

Antoni Zabalza ¨¦s economista i va ser secretari d'Estat d'Hisenda.