La intimitat p¨²blica de Dal¨ª

La tardor del 1993 van arribar des de Portlligat al Centre d¡¯Estudis Dalinians de Torre Galatea a Figueres, el lloc on Salvador Dal¨ª va morir el 1989, un bon nombre de caixes amb m¨¦s de 13.000 fotografies. Les imatges eren el reflex de la intensa vida del pintor i la seva musa Gala des que es van con¨¨ixer el 1929, i que ella va col¡¤leccionar fins al final dels seus dies, tot i que la parella no va deixar de viatjar ni de traslladar-se. Les fotografies porten la firma de fot¨°grafs internacionals com Man Ray, Cecil Beaton i Philippe Halsman, per¨° tamb¨¦ de fot¨°grafs nacionals i amics del pintor, com Melit¨®n Casals, Meli, Joan Veh¨ª, Francesc Catal¨¤ Roca o Ricardo Sans, entre molts altres, que van aprofitar la proximitat amb la parella per fer infinitat de fotografies.

Les imatges eren, en realitat, les fotos restants de les triades per Gala per muntar un enorme collage a les portes dels armaris del seu vestidor de Portlligat, en el qual apareixen molts personatges d¡¯arreu del m¨®n i els moments importants de Dal¨ª, per¨° tamb¨¦ persones an¨°nimes que van viure i van compartir experi¨¨ncies i el dia a dia amb ells a Portlligat.

Totes aquestes fotografies parlen de l¡¯exist¨¨ncia de dos Dal¨ªs (com deia Gala al pintor en privat) contraposats i complementaris: el p¨²blic, envoltat de masses, histri¨°nic, tens, amb ganes de cridar l¡¯atenci¨® i que la c¨¤mera capti el millor de l¡¯artista, per¨° poc del Dal¨ª hum¨¤; i el privat, relaxat, somrient, envoltat dels que l'importen, sobretot amb Gala i amics com els pescadors de Portlligat i ve?ns de Cadaqu¨¦s. Aquests dos Dal¨ªs s¨®n f¨¤cilment perceptibles en les dues exposicions que coincideixen en el temps, una a Barcelona i una altra al castell de P¨²bol, a la Pera (Baix Empord¨¤).

Dal¨ª. Breaking News (Palau Robert, fins al 15 d¡¯octubre) mostra el personatge medi¨¤tic a partir de mig centenar d¡¯enormes fotografies del fons de l¡¯ag¨¨ncia EFE en qu¨¨ el pintor apareix en actes, buscant impactar, no nom¨¦s per la seva forma de vestir, amb un impecable vestit creuat i bast¨®, de vegades amb barretina i espardenyes o cobert amb abric de pells. Tamb¨¦ per fer-se acompanyar d¡¯un ocellot anomenat Babou, que en realitat era del seu secretari el capit¨¤ Moore, o d¡¯altra fauna, com ara espectaculars transvestits, actors i models. En moltes d¡¯elles gesticula de forma compulsiva i teatral mentre llan?a frases grandiloq¨¹ents i obre els ulls de forma exagerada despr¨¦s de detectar la pres¨¨ncia d¡¯un fot¨°graf.

¡°El que m¨¦s em va sorprendre ¨¦s veure que Dal¨ª sortia publicat a Cultura, per¨° tamb¨¦ a Societat i Pol¨ªtica¡±, explica David ?lvarez, delegat d¡¯EFE a Girona i comissari de la mostra, que ha bussejat entre les 5.000 fotografies que l¡¯ag¨¨ncia t¨¦ del pintor. Per aix¨° ha organitzat l¡¯exposici¨® en sis ¨¤mbits, com si fossin seccions d¡¯un diari, en qu¨¨ queda clara la poli¨¨drica capacitat de Dal¨ª de moure¡¯s com peix a l¡¯aigua entre cient¨ªfics, als quals mostra la capacitat de les garotes, la forma m¨¦s perfecta de la natura, de pintar, o com funciona un dels seus rellotges tous. Tamb¨¦ entre pol¨ªtics i governants com Manuel Fraga Iribarne, Joan Carles I o Jordi Pujol, actors com Fernando Rei o Imperio Argentina, o el mag del cinema d¡¯animaci¨® Walt Disney, amb el qual va treballar als Estats Units a Destino, i que va viatjar a Portlligat, amb la seva dona, per parlar de projectes que no van arribar a materialitzar-se. Les imatges tamb¨¦ parlen de la superviv¨¨ncia de l¡¯artista en aspectes com la moda, amb models desfilant amb vestits inspirats en els seus quadres, o l¡¯esport, amb la imatge del vestit de bany amb la cara del pintor que va lluir l¡¯equip ol¨ªmpic de sincronitzada a Atenes 2000.

¡°Dal¨ª va ser el rei del m¨¤rqueting i va crear, abans que ning¨², una marca de la qual va tenir cura perqu¨¨ sabia que, a m¨¦s de pintar, havia de vendre el que pintava. Per aix¨° controlava els fot¨°grafs com volia, com quan va pujar al llom d¡¯un cavall dissecat en una habitaci¨® del Ritz: sabia que era una foto de portada¡±, explica ?lvarez, que defensa que ¨¦s dif¨ªcil trobar un pintor que avui se li pugui comparar. ¡°Nom¨¦s futbolistes o cantants de rock. En una imatge de Granollers la gent intenta tocar-lo, com els fans¡±, assegura, conven?ut que va ser ¡°un visionari, un avan?at i un influencer abans de YouTube¡±.

Al costat oposat hi ha l¡¯exposici¨® del castell de P¨²bol, que Dal¨ª va regalar a la seva musa el 1969 i on Gala es refugiava amb els amics. Salvador Dal¨ª, Gala, Ricardo Sans, 1949-1956 (fins al 7 de gener) est¨¤ formada per un centenar d¡¯imatges, la majoria in¨¨dites, en qu¨¨ no hi ha gestos grandiloq¨¹ents ni posats per a la c¨¤mera. El fot¨°graf Sans, amic del pintor des del 1949, es va dedicar a captar el dia a dia de la parella. Els dos apareixen relaxats davant la c¨¤mera, en el seu ¨¤mbit de confort. Dal¨ª pintant El Crist de Sant Joan de la Creu, Assumpta Corpuscularia Lapislazulina o Figura rinocer¨°ntica de Ilisos de F¨ªdies, algunes de les pintures de grans dimensions que alternava amb d¡¯altres m¨¦s petites que despr¨¦s vendria a Nova York l¡¯hivern seg¨¹ent. Per¨° tamb¨¦ esmorzant al costat del mar o menjant suculents garotes, llegint, escrivint, navegant amb Gala i l¡¯inseparable Arturo Caminada pel cap de Creus, posant amb algun dels pescadors, als quals tan admirava, o acariciant un vell ase. De Sans s¨®n potser les millors fotografies d¡¯una madura Gala que conserva la seva ufanosa bellesa pels raigs de sol i que posa sense lla?os, perruques, joies, maquillatges ni artificis.

Reivindicar la persona

L¡¯exposici¨® ha estat comissariada per Rosa Maria Maurell i Cuca R. Costa, del Centre d¡¯Estudis Dalinians, amb la direcci¨® cient¨ªfica de Montse Aguer, directora dels Museus Dal¨ª. ¡°La dualitat de Dal¨ª ¨¦s una de les caracter¨ªstiques m¨¦s importants¡±, destaca Aguer. ¡°Li agradava cuidar molt la posada en escena, li donava molt valor a les fotos, i per aix¨°, quan apareixia un fot¨°graf, deia ¡®vaig a fer de Dal¨ª¡¯¡±. L¡¯experta defensa: ¡°El Dal¨ª personatge ¨¦s una obra m¨¦s seva i la que predomina a la retina de tothom. Ens hav¨ªem concentrat en el personatge, per¨° ¨¦s hora de reivindicar la persona; els dos formen part de Dal¨ª¡±.

La demanda de paternitat presentada per Pilar Abel, una dona de Figueres de 61 anys, despr¨¦s d¡¯assegurar que ¨¦s filla del pintor, ha portat la intimitat de l¡¯artista a tots els mitjans, q¨¹estionant el que es tenia per cert sobre la seva particular sexualitat: onanista i poc ¨¤vid a la consumaci¨® del sexe. La just¨ªcia va acceptar la demanda i el 23 de juliol va obligar a exhumar el cad¨¤ver del pintor per extreure¡¯n restes i obtenir-ne l¡¯ADN per comparar-lo amb el de la seva possible filla. El 18 de setembre est¨¤ prevista la vista oral del judici en el qual se sabr¨¤ el resultat. Si Abel ¨¦s la seva filla, tindr¨¤ dret a una part de l¡¯her¨¨ncia que Dal¨ª va deixar en morir i caldr¨¤ reescriure molts llibres d¡¯art. ¡°La seva exhumaci¨® t¨¦ molt a veure amb el que Dal¨ª va conrear en vida. Amb un altre artista hauria estat diferent¡±, argumenta ?lvarez. Per contra, Aguer considera que el que ha passat ¡°no t¨¦ res a veure amb Dal¨ª, sin¨® amb el fet que qualsevol cosa avui es publicita fins a l¡¯infinit¡±. Per aix¨°, ¡°cal reivindicar un cert dret a la intimitat que s¡¯est¨¤ perdent, la de Dal¨ª i la de tothom. El tema s¡¯ha tractat com una not¨ªcia rosa, i aix¨°, a nivell personal, em fa mal¡±, conclou Aguer.