Atac a la llibertat

La Generalitat i la direcci¨® dels Mossos confonen els papers que exerceixen les forces de seguretat i la premsa en la societat. El dels cossos policials ¨¦s clar i ho va recordar ahir el cap dels Mossos, Josep Llu¨ªs Trapero: la seguretat dels ciutadans. El dels periodistes, hauria de saber, ¨¦s aportar llum sobre les zones fosques en assumptes de rellev¨¤ncia p¨²blica com els atemptats del 17 d'agost. Encara que incomodi, encara que molesti o encara que contradigui les informacions oficials en les quals els ciutadans tenen el dret de poder confiar amb m¨¤xima credibilitat.

Recon¨¨ixer ¨Ccom han fet el conseller d'Interior i el mateix Trapero¨C que a finals de maig s¨ª que?van rebre una alerta d'un possible atemptat a la Rambla, encara que de fonts diferents de la CIA o el Centre Nacional de Contraterrorisme dels EUA, aporta una informaci¨® nova i rellevant al puzle que encara est¨¤ pendent de completar-se. Quan El Peri¨®dico de Catalunya va publicar aquesta afirmaci¨® el mateix dia de l'atemptat, Puigdemont, el conseller d'Interior i Trapero la van negar amb tota contund¨¨ncia. Repassar ara les seves declaracions d'aquests dies permet arribar a la conclusi¨® que van tergiversar o van mentir. El president va assegurar que ¡°la policia es relaciona amb altres cossos policials i no existeix una relaci¨® directa entre ag¨¨ncies d'intel¡¤lig¨¨ncia i els Mossos¡±. El conseller va aprofitar el desmentiment per carregar contra l'estretor de compet¨¨ncies: ¡°Desgraciadament, com que no som Estat, no podem tenir relaci¨® amb els serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia d'altres pa?sos. Estar¨ªem encantats¡±. I Trapero va insistir en la valoraci¨®, sobrepassant de molt les seves compet¨¨ncies exclusivament policials: ¡°Si ja tenim problemes en l'¨¤mbit internacional per relacionar-nos perqu¨¨ no ¨¦s la compet¨¨ncia que ens reconeix l'Estat, encara menys relacions amb serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia¡±. Tal vegada haurien de comprendre que hagu¨¦ssim ent¨¨s el silenci, per¨° mai la mentida.

Ahir, despr¨¦s que El Peri¨®dico es reafirm¨¦s i aport¨¦s la textualitat de l'alerta, el Govern no va tenir m¨¦s remei que recon¨¨ixer que aquesta s¨ª que havia existit, encara que procedent d'altres fonts, i que no la van jutjar cre?ble. El que Trapero va qualificar de mentida no era tal.

El que desprestigia els Mossos no ¨¦s una campanya medi¨¤tica, sin¨® defugir la seva responsabilitat

Per¨° no ¨¦s la possible errada policial el que ara est¨¤ en q¨¹esti¨® i que s'haur¨¤ de dirimir en un futur proper en una investigaci¨® d'ampli espectre que abasti totes les forces de seguretat implicades, sin¨® l'envestida de les autoritats catalanes contra la llibertat d'expressi¨® i contra els qui els portin la contr¨¤ria, als quals atribueix una fal¡¤la? campanya de desprestigi contra els Mossos. Trapero va arribar a acusar personalment el director d'El Peri¨®dico que ¡°la seva prioritat ¨¦s desprestigiar els Mossos i donar una exclusiva¡±. El vell recurs de carregar contra el missatger funciona de nou. ?s el mateix m¨¨tode que van utilitzar quan EL PA?S va revelar els contactes entre la policia de B¨¨lgica i els Mossos sobre l'imam de Ripoll.

La Generalitat i l'autoritat policial es giren contra els mitjans per tapar els seus propis errors, en una fugida cap endavant que no repara en el mal que causen a les seves institucions i a la societat civil. Sense adonar-se que el que desprestigia els Mossos no ¨¦s la informaci¨® period¨ªstica, sin¨® negar-se a retre comptes com si un cos policial democr¨¤tic estigu¨¦s per sobre de l'obligaci¨® de respondre a les leg¨ªtimes preguntes de la societat. En aquest diari no vam tenir dubtes a elogiar els Mossos quan, en els primers dies, la seva actuaci¨® ens va semblar diligent. Tampoc tenim dubtes ara de la necessitat d'investigar a fons la seva feina i la d'altres cossos policials ¨Cpreferentment mitjan?ant una comissi¨® parlament¨¤ria d'investigaci¨®¨C davant els m¨²ltiples i greus errors detectats des de llavors.

L¡¯atemptat s¡¯est¨¤ convertint en un nou camp de batalla com ho va ser el de l¡¯11-M

Comparar aquesta investigaci¨® amb un intent de desprestigi ¨¦s un s¨ªmptoma m¨¦s d'autoritarisme dels quals est¨¤ fent gala la Generalitat.

Tant el conseller Forn com Trapero van repetir una vegada i una altra que l'alerta va ser desestimada ¡°per l'Estat¡±, llan?ant a Madrid la responsabilitat i el reconeixement que tant els costa contemplar quan es tracta de gestionar els assoliments.

Espanya va tenir la desgr¨¤cia de contemplar com el pitjor atemptat de la seva hist¨°ria, l'11-M, es va convertir en camp de batalla pol¨ªtic. Conjurar aquest perill hauria de ser una urg¨¨ncia ineludible i una responsabilitat de primer ordre que no s'albira, no obstant aix¨°, en l'actuaci¨® de la Generalitat. El pitjor atemptat des de llavors, el com¨¨s el 17 d'agost, ja comen?a a convertir-se en nou camp de batalla per lliurar aquesta vegada la guerra dels independentistes contra tots els altres. La lli?¨®, per desgr¨¤cia, no va ser apresa. Moltes institucions i mitjans han elogiat els Mossos en un determinat moment. Ara el Govern ha de comprendre que els seus encerts en algunes circumst¨¤ncies no els eximeixen en cap cas de retre comptes en els cap¨ªtols en els quals sembla clar que s'ha obrat malament. I aquest ho ¨¦s.