Els dubtes sense resoldre de la investigaci¨® dels atemptats

Dues setmanes despr¨¦s dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Tarragona), que van deixar 22 morts ¡ªinclosos sis dels terroristes¡ª i un centenar de ferits, la investigaci¨® sobre el cas ha aconseguit identificar ja els deu presumptes membres de la c¨¨l¡¤lula ¡ªdos m¨¦s inicialment assenyalats van ser posats en llibertat sense c¨¤rrecs pel jutge Fernando Andreu¡ª, determinar la seva implicaci¨® i enviar a pres¨® els dos terroristes supervivents.

En aquests dies, no obstant aix¨°, s'han obert tamb¨¦ m¨²ltiples interrogants que han deixat al descobert llacunes en les labors d'informaci¨®, prevenci¨® i coordinaci¨® policial. Unes debilitats que l'actual clima de crispaci¨® pel refer¨¨ndum il¡¤legal d'independ¨¨ncia a Catalunya ¡ªprevist per al pr¨°xim 1 d'octubre¡ª han portat al primer pla de l'enfrontament pol¨ªtic.

Els que segueix ¨¦s un resum d'alguns dels principals punts sobre els quals queda pendent aportar llum i adoptar mesures:

Un imam radicalitzat

D'Abdelbaki es Satty, nascut el 1973 al Marroc, se sap que va mantenir vincles amb una c¨¨l¡¤lula que des de Vilanova i la Geltr¨² (Barcelona) enviava terroristes a S¨ªria i que va ser desmantellada el 2006 amb l'Operaci¨® Xacal (encara que el 2011 tots els acusats van ser absolts pel Tribunal Suprem). Tamb¨¦ que, malgrat ser investigat inicialment ¡ªi el seu tel¨¨fon punxat¡ª, la seva participaci¨® en aquests fets va quedar descartada i ni tan sols va arribar a ser imputat. Existeix igualment una nota interna de la policia que el relaciona de manera vaga amb alguns implicats a l'11-M.

En els quatre anys seg¨¹ents, es Satty sembla entrar en un subm¨®n de marginalitat i petita delinq¨¹¨¨ncia. El 2010 ¨¦s condemnat a quatre anys de pres¨® per traficar amb haixix, pena que compleix a Castell¨®. Despr¨¦s de sortir de la pres¨®, viatja en m¨¦s d'una ocasi¨® al Marroc, s'investiga si ho va fer a ?ustria i est¨¤ confirmat que va passar tres mesos a B¨¨lgica a principis del 2016. Tot aix¨° abans d'arribar a Ripoll (Girona) convertit en imam.

Quan es va radicalitzar Es Satty? Ho estava ja el 2006 i va saber amagar-ho? O, com altres gihadistes, la seva radicalitzaci¨® va comen?ar despr¨¦s d'anys de marginalitat i pres¨®? Si ja ho estava el 2006, com va poder ser que cap servei d'informaci¨® o intel¡¤lig¨¨ncia l'identifiqu¨¦s? Seguia ordres d'alg¨²? Quina era la seva relaci¨® amb l'Estat Isl¨¤mic (ISIS)? I un altre dubte a solucionar: Tenien Policia Nacional, Gu¨¤rdia Civil o el CNI m¨¦s informaci¨® d'Es Satty que no ha transcendit?

La pregunta de B¨¨lgica

L'aparent desconeixement sobre la vida de l'imam despr¨¦s de sortir de la pres¨® el 2014 s'interromp en el primer trimestre del 2016. Es Satty arriba a Vildevoord, bressol del gihadisme belga, i desperta sospita per la seva actitud entre la mateixa comunitat musulmana, que alerta a les autoritats. Un policia local especialista en la lluita contra la radicalitzaci¨® demana informaci¨® sobre Es Satty ¡ªsegons els Mossos, per "via informal"¡ª a un sergent de la policia auton¨°mica catalana a qui coneix. Altres fonts policials qualifiquen aquest contacte de "bilateral" o "de confian?a, usat per agilitar tr¨¤mits i basat en el coneixement mutu". El mosso contesta per correu electr¨°nic l'agent belga m¨¦s d'un mes despr¨¦s, el mar? del 2016, i li diu que Es Satty ¨¦s a Ripoll i que no t¨¦ antecedents d'inter¨¨s.

Vista a posteriori, aquesta comunicaci¨® ¨¦s un dels escassos caps que hagu¨¦s pogut posar el focus en les activitats de l'imam de Ripoll. En primer lloc, caldria saber si hi ha m¨¦s d'un correu electr¨°nic i el seu contingut. I despr¨¦s plantejar-se si, per exemple, la policia belga va haver d'enviar la seva petici¨® per lleres formals per donar-li m¨¦s entitat. Hauria posat alg¨² sobre la pista? Va poder l'agent d'Informaci¨® dels Mossos, tenint en compte que Es Satty ja era imam i la petici¨® venia d'un policia antirradicalitzaci¨®, ampliar les seves indagacions, fins i tot compartint la informaci¨® amb la Policia Nacional o la Gu¨¤rdia Civil? Revela tot aix¨° llacunes en les labors d'intel¡¤lig¨¨ncia, informaci¨® i coordinaci¨® policial de les quals han d'extreure's lli?ons?

La colla de Ripoll

A Ripoll van cr¨¦ixer els nou joves ¡ªd'entre 17 i 28 anys¡ª reclutats per Es Satty. All¨¤ els va radicalitzar d'amagat i des d'all¨¤ el grup va triar una localitat situada a l'altra punta de Catalunya, Alcanar ¡ªa Tarragona, a 300 quil¨°metres¡ª, per convertir una casa ocupada en el seu centre d'operacions.

Malgrat que els Mossos van visitar en diverses ocasions la mesquita, Es Satty va tenir gran habilitat per captar en secret els joves i transmetre'ls una forma d'actuar marcada per la discreci¨®. Ni tan sols els seus familiars coneixien la seva fanatitzaci¨®n, segons han assegurat aquests dies.

Un imam (amb antecedents) arribat de B¨¨lgica, 10 joves, centenars de bombones de but¨¤, 500 litres d'acetona, una casa okupada...Res va alertar ning¨². L'assumpte ¨¦s complex i involucra diverses ¨¤rees d'actuaci¨® ¡ªpol¨ªtiques de proximitat, d'assumptes religiosos, intel¡¤lig¨¨ncia, informaci¨®, vigil¨¤ncia...¡ª, per¨° obre un ventall de preguntes: Per qu¨¨ l'imam va despertar sospites a B¨¨lgica i no a Espanya? Per qu¨¨ no s'ha desenvolupat el Pla Nacional contra la Radicalitzaci¨® Violenta del 2015 que coordina precisament totes aquestes accions? Disposen els cossos policials de suficients recursos? Fonts de la Generalitat han adm¨¨s que Ripoll era considerada una "zona freda" en el radicalisme isl¨¤mic.

L'av¨ªs de la CIA

El 25 de maig d'aquest any, els Mossos van rebre un av¨ªs d'una font d'intel¡¤lig¨¨ncia que els alertava de la possible comissi¨® d'un atemptat gihadista aquest estiu a la Rambla de Barcelona. Aquest mateix av¨ªs el van rebre els organismes de la lluita antiterrorista del Govern central, que asseguren que provenia de la CIA, l'ag¨¨ncia d'espionatge dels Estats Units. La not¨ªcia va ser publicada per El Peri¨®dico de Catalunya despr¨¦s de l'atemptat del 17 d'agost a la Rambla, i responsables de la Generalitat i dels Mossos la van desmentir diverses vegades. Aquesta setmana es van veure obligats a confirmar que s¨ª que havien rebut l'av¨ªs, encara que van sostenir que no provenia de la CIA i van al¡¤legar que ni ells ni el CNI li van donar credibilitat.

No ¨¦s clar que una altra actitud davant aquest av¨ªs hagu¨¦s pogut evitar l'atemptat ¡ªentre altres coses, perqu¨¨ aquest va ser improvisat a ¨²ltima hora pels terroristes, el pla dels quals era un altre¡ª, per¨° les versions contradict¨°ries dels Mossos han donat lloc a una batalla pol¨ªtica. A m¨¦s, queda per dilucidar si realment ning¨² va donar rellev¨¤ncia a un av¨ªs que s¨ª que en tenia.

Alcanar, el centre de comandament

Eren les 23.17 del 16 d'agost quan una enorme explosi¨®, audible a una desena de quil¨°metres, va demolir el xalet F9 de la urbanitzaci¨® Montecarlo d'Alcanar. Va haver-hi dos morts ¡ªentre ells l'imam, encara que un dels cossos no es va trobar fins moltes hores despr¨¦s¡ª i un ferit greu. Les primeres 26 bombones de but¨¤ trobades i l'olor d'acetona van portar als agents a pensar en un laboratori de droga.

Al costat de la casa tamb¨¦ hi havia una moto de Mohamed Hychamy i un Peugeot 306 de l'Houssaine Abouyaaqoub, tots dos amb domicili a Ripoll. Amb tots aquests elements, hi havia raons per actuar m¨¦s de pressa i destinar m¨¦s agents a investigar el cas? Una nota interna de la Gu¨¤rdia Civil (GEDEX de Tarragona) assenyala les vegades que van trucar als Mossos per informar-se dels fets. "Els diuen que res i no els deixen investigar", asseguren.

Els Mossos d'Esquadra han ofert informacions contradict¨°ries. El major dels Mossos, Josep Llu¨ªs Trapero, va assegurar dilluns passat que la Gu¨¤rdia Civil no va oferir una ajuda que "alg¨² la hi havia inventat". Tres dies abans, no obstant aix¨°, l'inspector Albert Oliva, portaveu dels Mossos, havia afirmat que la policia catalana havia declinat la inspecci¨® per part de la Gu¨¤rdia Civil perqu¨¨ era innecess¨¤ria.

Segons els experts, existeix un protocol d'inspecci¨® ocular per a policia cient¨ªfica i TEDAX que es basa en l'adopci¨® de mesures en funci¨® del trobat. Una primera pregunta ¨¦s per qu¨¨ ning¨² va interrogar al ferit a l'hospital. Segons el protocol, "si se sospita que pot tractar-se d'un laboratori de drogues, ha d'avisar-se al grup d'estupefaents perqu¨¨ ho faci i, si s'escau, el detingui", explica un alt comandament de la policia cient¨ªfica. Es va interrogar els ve?ns sobre els habitants? Es va buscar el propietari de la casa? Alg¨² va comprovar les matr¨ªcules dels vehicles aparcats a la porta?

Van passar 17 hores fins a la seg¨¹ent explosi¨®, gaireb¨¦ simult¨¤nia a l'atropellament massiu perpetrat per Younes Abouyaaqoub a la Rambla. Va causar un enorme bolet de pols visible a quil¨°metres. Els Mossos van informar que va ser una espurna provocada per "una m¨¤quina retroexcavadora" que estava removent la runa, que va incendiar una bossa de gas enterrada, que va causar l'explosi¨®. Vuit ferits.

L'atropellament de la Rambla

La casa Alcanar va passar de ser un potencial laboratori de drogues en un enclavament terrorista en q¨¹esti¨® de minuts. La documentaci¨® trobada en la furgoneta que va arrasar la Rambla, el passaport del de Melilla Mohamed Houli Chemlal, el ferit greu de la primera explosi¨® i que llavors ja s¨ª va ser detingut, va connectar els fets. Al mateix temps a Alcanar apareixien restes d'un altre cos, un centenar de bombones m¨¦s, un llibre verd amb el nom de l'imam que era un manual gihadista, un manuscrit i uns bitllets d'avi¨® al seu nom amb destinaci¨® Brussel¡¤les, a m¨¦s d'aigua oxigenada, polsadors, fundes de coix¨ª, cargols... "Estaven preparant un atemptat m¨¦s gran que s'ha evitat amb l'explosi¨®", va explicar Josep Llu¨ªs Trapero a les onze de la nit en la seva primera compareixen?a. Ell va afirmar hores abans de l'atac de Cambrils que no s'esperaven nous atemptats, la qual cosa sembla indicar que a aquesta hora els Mossos encara no sabien que hi havia cinc terroristes fugits sense identificar.

La preparaci¨® de Cambrils

Un d'ells, Mohamed Hichamy ¡ªl'amo de la moto d'Alcanar¡ª, havia patit a primera hora de la tarda un accident al quil¨°metre 265 de l'autopista AP-7, despr¨¦s del qual va fugir a peu fins a una ¨¤rea de servei, en la qual va esperar els seus aliats. En les seg¨¹ents hores, el grup va visitar fins en quatre ocasions la gasolinera, va passar diverses hores en un restaurant abandonat a Riudecanyes i va comprar cinc ganivets i una destral en una botiga de Cambrils. No van ser identificats per cap cos de seguretat.

Disparar a matar

Els cinc terroristes que van perpetrar l'atemptat de Cambrils van ser abatuts pels Mossos d'Esquadra, quatre d'ells per un mateix agent. "Va ser una actuaci¨® exemplar. En aquell moment, en una zona urbana, amb l'atropellament de Barcelona fresc i portant cinturons sospitosos [que despr¨¦s van resultar ser falsos], era l'¨²nica alternativa", expliquen fonts de la investigaci¨® presents a la zona.

La mort de Younes Abouyaaqoub, l'autor de l'atropellament de la Rambla, quatre dies m¨¦s tard a Subirats ha estat interpretada de forma diferent pels experts. Despr¨¦s de quatre dies fugint, nom¨¦s, havia anat a la zona a buscar el que pensava que podia ser la seva ¨²ltima oportunitat. Va cridar a la finestra d'una casa d'un suposat conegut per¨° el nou inquil¨ª va comentar el succ¨¦s a un ve¨ª, que va alertar a la policia. Abouyaaqoub va tractar d'ocultar-se en una vinya, on va ser descobert. Es va obrir la camisa, va mostrar un altre cintur¨® i va cridar Allahu akba!.

"En un espai obert, sense risc per a terceres persones, hi ha f¨®rmules per contenir un home desarmat sense posar els agents en risc i hi havia el precedent dels cinturons falsos", explica una font policial. "La mort d'Abouyaaqoub ha deixat els investigadors sense una possible font d'informaci¨® de gran import¨¤ncia", diu una altra font de la lluita antiterrorista.