Pol¨ªtica i terrorisme

La filosofia espont¨¤nia del pol¨ªtic gira entorn d¡¯uns elements b¨¤sics: simplificaci¨® en l¡¯an¨¤lisi (que afavoreix l¡¯alineaci¨® dels uns contra els altres), l¨°gica bin¨¤ria (conseq¨¹¨¨ncia de la lluita pel poder), unitat nacional com a ficci¨®, la por com a instrument principal de submissi¨® de la ciutadania, la tend¨¨ncia natural a l¡¯ab¨²s de poder i la prioritzaci¨® de l¡¯inter¨¨s propi.

Sobre aquest marc mental irromp l¡¯atemptat terrorista. ?s una situaci¨® excepcional per l¡¯enorme impacte social que t¨¦. L¡¯assassinat indiscriminat de ciutadans ¨¦s un sense sentit de tal envergadura que funciona com a instrument implacable per a la propagaci¨® de la por que ¨¦s l¡¯¨²nica cosa que busquen els gihadistes. Ens remet al territori de l¡¯absurd de la condici¨® humana i genera inseguretat (podia haver tocat a qualsevol) per m¨¦s que intentem racionalitzar-ho i que les estad¨ªstiques ens diguin que la probabilitat que un ciutad¨¤ europeu mori en atemptat ¨¦s ¨ªnfima.

La gesti¨® pol¨ªtica d¡¯un moment criminal i emocional d¡¯aquestes dimensions est¨¤ plena de temptacions. M¨¦s encara en una situaci¨® com l¡¯actual que els estats estan perdent poder dia a dia enfront dels poders econ¨°mics i la seva funci¨® es redueix cada vegada m¨¦s a la de garants de la seguretat dels pa?sos. Situats en el cas d¡¯Espanya, amb la q¨¹esti¨® sobiranista en moment d¡¯alta tensi¨® les coses encara s¨®n m¨¦s complexes. No ¨¦s f¨¤cil fer apel¡¤lacions enceses a la unitat amb les dues parts, al mateix temps, tractant de carregar-se de raons de cara al conflicte que ve.

Tot govern haur¨¤ de respondre a preguntes inc¨°modes davant un atemptat terrorista. Tots sabem que la seguretat absoluta no existeix i que hi haur¨¤ altres atemptats. Per¨° en democr¨¤cia ¨¦s obligatori plantejar-se qu¨¨ va passar i qu¨¨ es podria fer perqu¨¨ les coses vagin millor. Els governs acostumen a aprofitar el moment emocional per eludir aquest debat. I intenten capitalitzar la por. ?s el discurs de la unitat que acompanya els atemptats en el primer moment. Davant la gravetat de la situaci¨® tots a una. Forma part del ritu d¡¯elaboraci¨® del dol. Per¨° aquest moment ofereix temptadores oportunitats de capitalitzaci¨®, a partir de la magnificaci¨® del problema per convertir-lo en una prioritat absoluta respecte a tota la resta, corrent aix¨ª una cortina sobre les fractures socials o sobre la corrupci¨® i intentant condicionar altres debats, com el sobiranista en aquest cas.

La magnificaci¨® del problema ¨Crecordin que el president Hollande va arribar a declarar la guerra a l¡¯ISIS¨C no ajuda en absolut a la definici¨® de les pol¨ªtiques de resposta. Per¨° afavoreix la propagaci¨® de la por, instrument natural del poder. I va sempre acompanyada de dues coses: enduriment de les lleis i del teatre de la seguretat i una lectura simplista de la realitat. No s¡¯admet el tractament complex de la q¨¹esti¨®: ¨¦s una guerra dels dolents ¨Cislamistes¨C contra les societats occidentals. L¡¯evid¨¨ncia que la majoria de les v¨ªctimes d¡¯aquest conflicte estan en altres parts i que els gihadistes no tenen cap possibilitat d¡¯aconseguir els seus presumptes objectius (si les democr¨¤cies evolucionen cap a l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic no ser¨¤ pel gihadisme sin¨® pel canvi de model econ¨°micosocial) es presenta com a bonisme. I la introducci¨® d¡¯altres elements d¡¯an¨¤lisis com el factor geopol¨ªtic o les pulsions nihilistes que irrompen regularment en la hist¨°ria, ¨¦s catalogada com a p¨¨rdua de temps. Afortunadament, la ciutadania, aqu¨ª com en l¡¯entorn, sembla haver ent¨¨s que la millor resposta ¨¦s la defensa activa de la normalitat.

Evidentment, els governs han de sotmetre¡¯s a l¡¯escrutini de la seva gesti¨®. Per exemple, em segueix sorprenent que les policies europees hagin assumit la norma de tirar a matar al gihadista i ning¨² demani explicacions als governants. Era inevitable que els Mossos abatessin als terroristes? Qu¨¨ esperen els partits a plantejar aquesta pregunta en seu parlament¨¤ria? S¨®n q¨¹estions de fons ¨Cque concerneixen els nostres valors¨C que no han d¡¯eludir-se. Crec que urgeix restaurar el lloc de cada cosa (el terrorisme gihadista no ¨¦s el principal problema d¡¯Espanya); renunciar a les explicacions simplistes que nom¨¦s serveixen per gronxar-se en la construcci¨® de la islamof¨°bia, sense respecte per a molts conciutadans; i no utilitzar el terrorisme avantatjosament en problemes que no tenen res a veure com el sobiranisme catal¨¤. No serveix de res buscar contaminacions absurdes.