Molt tard i molt malament

Falten 28 dies perqu¨¨ se celebri el refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia de Catalunya. Esperava que l¡¯Estat i els seus mitjans no ens fallessin. Podem dir que fins avui tot va segons el previst. Sabia que la campanya no seguiria els conductes habituals, de fet, nom¨¦s volia comprovar a quina profunditat els situaria, si serien clavegueres o grans col¡¤lectors. Confesso que no m¡¯ha estranyat gens, tot i que encara ¨¦s estiu i que s¡¯ha aprofitat un atemptat terrorista.

El missatge final d¡¯aquest afer havia de ser clar: no es podia atribuir als Mossos d¡¯Esquadra un ¨¨xit antiterrorista, menys encara despr¨¦s del curr¨ªculum interminable de mis¨¨ries, nyaps i maldats que el dolor del terrorisme ha causat a Espanya. Com es podia acceptar que en menys d¡¯un dia els Mossos tinguessin controlada la c¨¨l¡¤lula? Despr¨¦s de marginar-los i de negar-los informaci¨®? Abans del refer¨¨ndum? Ni pensaments.

Si no fos que parlem del que parlem, pensar¨ªem en la ironia que significa que els atemptats es van planejar dins dels l¨ªmits estrictes de Catalunya, de Ripoll a Alcanar; que es van produir a Barcelona i Cambrils; que el punt final es va posar a Sant Sadurn¨ª d¡¯Anoia i que van ser els Mossos els qui els van solucionar, malgrat els obstacles que els han posat els successius ministres de l¡¯Interior. El xoc emocional per les v¨ªctimes va venir succe?t per l¡¯alleujament de saber que la situaci¨® estava controlada. Set hores va trigar a compar¨¨ixer un Estat que no va existir i que ens va deixar sols.

Havien de recuperar l¡¯espai perdut i aix¨° passava per menysvalorar els Mossos. Tenim la lli?¨® apresa, tot ha passat abans. Recordant estructures similars, a la sanitat li han caigut garrotades espectaculars. Com em diu sovint un bon gerent d¡¯un gran hospital de Barcelona, ¡°amb nosaltres no acaben d¡¯atrevir-s¡¯hi perqu¨¨ som massa i massa grans, i perqu¨¨ tots acaben passant per aqu¨ª¡±. Tot i aix¨ª, quan en vig¨ªlies del 9-N les clavegueres van haver d¡¯actuar, els van paralitzar el sistema inform¨¤tic.

Amb l¡¯escola ha estat constant. La imatge precuinada de l¡¯educaci¨® a Catalunya arrossega l¡¯estigma de l¡¯adoctrinament nacionalista, un est¨¤ndard m¨¦s o menys compartit per un ampli espectre de partits i de mitjans a Espanya. Aquesta vegada no s¡¯hi van atrevir, en tenien prou amb els Mossos, per¨° no descartin que durant les properes setmanes torni a q¨¹estionar-se l¡¯ensenyament. Per descomptat, a m¨¦s, hi ha la llengua. Una llengua que en l¡¯imaginari espanyol segueix sent una llengua menor, inventada, d¡¯estar per casa i que no hauria de fer-se servir en moments importants com els d¡¯un atemptat. Un periodista es pot aixecar d¡¯una roda de premsa perqu¨¨ s¡¯of¨¨n en sentir, ai, catal¨¤.

L¡¯escola catalana ¨¦s menys que una escola. La llengua catalana ¨¦s menys que una llengua. La cultura catalana, menys que una cultura. Com l¡¯economia: l¡¯economia catalana no podria sobreviure a la independ¨¨ncia. O com les relacions exteriors. O com les infraestructures, les institucions o qualsevol altre organisme. Tot ¨¦s menys, incomplet, tot ¨¦s infra. L¡¯esmena havia de ser a la totalitat de fets i causes, per aix¨° es van barrejar independentisme i gihadisme i per aix¨° el relat ha continuat aprofitant cada indici per q¨¹estionar els Mossos i, admetem-ho, prenent els Mossos com a s¨ªmbol de qualsevol forma d¡¯organitzaci¨® pr¨°pia.

A canvi, qu¨¨ s¡¯ha presentat? Un suposat informe de la CIA que es recordar¨¤ com un dels nyaps m¨¦s grossos que s¡¯han publicat durant els ¨²ltims anys, per a vergonya dels qui el van fabricar i dels qui li van donar credibilitat: infraperiodisme.

?s el que succeeix quan s¡¯han passat tants anys menyspreant un moviment pac¨ªfic i c¨ªvic com el que presenta l¡¯independentisme. Els qui fabriquen els informes se n¡¯han rigut i els qui els aplaudeixen l¡¯han disminu?t i ridiculitzat fins i tot ling¨¹¨ªsticament anomenant-lo prus¨¦s. Els qui tenien la responsabilitat ¨Dai, els suposats conciliadors¨D de combatre¡¯l pol¨ªticament no han mogut ni un dit, aix¨° s¨ª, han fet cara de pomes agres i han escrit editorials dur¨ªssimes per¨° res m¨¦s, ni una proposta en set anys. Finalment, els qui m¨¦s diuen preocupar-se de la divisi¨® social callen quan els seus amics parlen encara de xarnegos.

Arriben tard i han de jugar brut. Han perdut el temps, i aqu¨ª s¨ª que s¡¯ha d¡¯aplicar la paraula, miserablement.