Trump s¡¯inclina per obrir la porta a la deportaci¨® dels ¡®dreamers¡¯

El dest¨ª de 800.000 joves est¨¤ a punt de tor?ar-se als Estats Units. Despr¨¦s de mesos d'estira-i-arronsa, el president Donald Trump est¨¤ decidit, segons mitjans nord-americans, a suspendre l'ordre que permet als dreamers,?els immigrants sense papers que van arribar sent menors, romandre al pa¨ªs. La decisi¨®, que encara ¨¦s susceptible de canvi, s'anunciaria el dimarts i vindria acompanyada d'una pr¨°rroga de sis mesos perqu¨¨ el Congr¨¦s pugui buscar una sortida. La seva promesa electoral va ser posar fi a aquest programa, aprovat per Barack Obama l'estiu del 2012 i que mai ha gaudit de les simpaties dels republicans. Per¨° la cancel¡¤laci¨®, encara que seria benvinguda pel nucli dur del seu electorat, el situaria al costat m¨¦s fosc i radical de l'espectre pol¨ªtic. El mateix que ja va abra?ar quan va indultar l'exsheriff Joe Arpaio o quan va jugar a l'equidist¨¤ncia davant els neonazis de Charlottesville.

La immigraci¨® s'ha tornat un dels punts forts de Trump. Gran part dels votants republicans, per¨° tamb¨¦ un bon nombre de dem¨°crates, s¨®n partidaris de la m¨¤ dura amb els estrangers sense papers. El president ¨¦s conscient d'aix¨°. I sempre que pot, estreny les rosques migrat¨°ries per fer oblidar els seus fracassos. L'estrat¨¨gia, fins ara, li ha perm¨¨s conservar pr¨¤cticament intacte el seu poder electoral. Per¨° aquesta vegada els efectes s¨®n menys clars. Els afectats no formen part dels espectres habituals del crim i la marginalitat, sin¨® que s¨®n els immigrants m¨¦s joves i integrats, aquells que senten els Estats Units com el seu pa¨ªs i que s'han esfor?at a complir les seves lleis i progressar. Treure'ls la protecci¨®, obrir la porta de la seva expulsi¨®, com adverteixen les enquestes, supera el llindar de toler¨¤ncia de molts votants republicans.

Els beneficiats pel programa DACA encarnen com pocs el somni americ¨¤. Per ser acceptats, han d'haver entrat als Estats Units amb menys de 16 anys, no tenir els 31 anys complerts el juny del 2012 i haver viscut permanentment al pa¨ªs des del 2007. Tamb¨¦ se'ls exigeix que no tinguin antecedents i que estiguin estudiant o tinguin el batxillerat acabat. A canvi se'ls permet estudiar, treballar i conduir, aix¨ª com accedir a la seguretat social i disposar d'una targeta de cr¨¨dit. En un sistema despietat amb els desfavorits, el DACA els brinda un escut amb el qual avan?ar, per¨° en cap cas representa la concessi¨® de resid¨¨ncia. Tan sols un perm¨ªs que difereix la possibilitat de deportaci¨® i que ha de renovar-se cada dos anys.

Aquesta excepcionalitat no ¨¦s aliena al seu part atribolat. Obama mai va aconseguir que el Congr¨¦s li don¨¦s un suport majoritari. La llei que havia d'oferir cobertura als dreamers va xocar amb el remol¨ª obstruccionista dels republicans i l'administraci¨® dem¨°crata va acabar imposant un remei legal mitjan?ant una ordre executiva. Aquesta falta de suport parlamentari permet que el seu successor la pugui esborrar d'un cop de ploma. A m¨¦s ha donat un argument verin¨®s a la dreta m¨¦s radical, que considera el programa un cas flagrant d'extralimitaci¨® dels poders executius en mat¨¨ria migrat¨°ria. Amb aquest raonament, deu fiscalies estatals, encap?alades per Texas, han donat un ultim¨¤tum a Trump perqu¨¨ aquest dimarts cancel¡¤li el programa. En cas contrari, l'impugnaran.

La decisi¨® encara ha de fer-se p¨²blica. En campanya, mogut per la seva visceral xenof¨°bia, es va sumar al cor de veus contr¨¤ries al DACA i la va considerar una ¡°amnistia il¡¤legal¡±. En aquell moment, Trump sostenia contra vent i marea que el seu objectiu era expulsar els 11 milions d'indocumentats. I punt. Tant se valia que fossin nens, estiguessin integrats i fossin socialment productius.

Ja al poder, com en tantes altres q¨¹estions, ha intentat sufocar l'incendi que ell mateix va desencadenar. Ha declarat la seva empatia amb els dreamers i fins i tot en una entrevista a la cadena ABC va anunciar que no s'havien d'amo?nar per res. Dem¨¤ haur¨¤ de definir-se.

Liquidar el programa, el reconciliaria amb la seva base m¨¦s radical. Despr¨¦s d'haver atiat la por a l'immigrant, d'haver-lo culpat de la crisi i la inseguretat, li bastaria acollir-se a una interpretaci¨® rigorista de la llei per obrir les portes a la possible expulsi¨® dels 787.580 joves acollits al programa. Seria un triomf de l'America First (Am¨¨rica Primer) i la demostraci¨® que Trump no busca la pau social sin¨® obtenir energia electoral de la fricci¨® constant.

Per¨° tamb¨¦ representaria l'inici d'un malson. Encara que no se'ls classificaria com un grup prioritari per a la deportaci¨®, les inevitables expulsions de nens i joves que no coneixen el seu idioma originari ni tenen mem¨°ria del seu pa¨ªs natal mostraria el costat m¨¦s fosc de Trump. Aquesta radicalitzaci¨® l'allunyaria del centre republic¨¤ i obriria una fractura dif¨ªcilment recuperable en les seves pr¨°pies files. Figures tan destacades com el president de la Cambra de Representants, el republic¨¤ Paul Ryan, han rebutjat p¨²blicament que es posi fi al DACA i han demanat a Trump que deixi al Congr¨¦s buscar una soluci¨® permanent. ¡°Estem parlant de nens que no coneixen un altre pa¨ªs ni una altra llar. Viuen en uns llimbs que requereixen una soluci¨® legislativa¡±, ha dit Ryan. M¨¦s contundents han estat els representants de les grans companyies. En una carta, 400 directius, entre ells els de Facebook, General Motors i Hewlett-Packard, han exhortat el president a protegir els dreamers. ¡°S¨®n una de les raons per les quals seguim tenint un avantatge competitiu global¡±, han escrit i al mateix temps han xifrat en 460.000 milions de d¨°lars el dany que la seva sortida podria implicar.