I parl¨¤vem catal¨¤

Una derivada sorprenent de tota la gesti¨® dels atemptats de Barcelona i Cambrils ha estat veure com, de manera insospitada, la llengua catalana i el seu ¨²s passaven a un pla destacat de l¡¯opini¨® p¨²blica, en convertir-se en l¡¯idioma predominant ¡ªper¨° no ¨²nic¡ª en l¡¯explicaci¨® dels atemptats i l¡¯operatiu policial, i en redundar, aquest fet, en els recels que alguns sectors hisp¨¤nics mostren de manera end¨¨mica envers la llengua catalana. El paroxisme d¡¯aquest estat de coses va ser la resposta del major Josep Llu¨ªs Trapero al periodista que es va al?ar en sentir una resposta en catal¨¤, el ¡°bueno, pues molt b¨¦, pues adi¨®s¡± que es va convertir en tend¨¨ncia a Twitter i que ja decora samarretes. S¡¯hauria pogut treure la pistola i, en catal¨¤ del bo, dir-li ¡°entorna-te¡¯n al teu puesto¡±, per¨° en aquests casos ¨¦s molt millor la indifer¨¨ncia.

Espanya tolera amb un cert desgrat la seva diversitat ling¨¹¨ªstica, ¨¦s un s¨ª-per¨°-no que admet la difer¨¨ncia mentre aquesta es mantingui en el propi clos territorial, mentre quedi a casa per entendre¡¯ns. Sempre ha estat aix¨ª, de fet el franquisme no va perseguir la llengua a dins les cases i nom¨¦s hi va penetrar amb la televisi¨®, i al capdavall no deixa de ser el mateix: mentre el catal¨¤ i la resta de lleng¨¹es peninsulars siguin de consum intern seran ben vistes com a mostres de riquesa cultural, d¡¯unitat en la diversitat que en diuen, i sempre que es pugui se n¡¯aplaudir¨¤ la deriva cap a la folkloritzaci¨®. Per¨° tan bon punt la llengua superi el clos es posar¨¤ el crit al cel arg¨¹int la manca d¡¯una universalitat que tots sabem que tenen altres lleng¨¹es. Com ara el castell¨¤, per exemple.

A causa dels atemptats, aix¨ª, la llengua catalana va passar a ser vehicle de comunicaci¨® d¡¯uns fets que transcendien l¡¯¨¤mbit dom¨¨stic i que obrien els informatius d¡¯arreu del m¨®n. En catal¨¤ es feien les primeres intervencions dels m¨¤xims responsables pol¨ªtics i policials, i en catal¨¤ es responien totes les preguntes formulades tamb¨¦ en catal¨¤, al costat de les respostes en castell¨¤ i de les traduccions necess¨¤ries, tal com a Twitter els missatges es difonien en quatre lleng¨¹es. Els informatius espanyols, d¡¯aquesta manera, es veien empesos a emetre en directe declaracions en llengua catalana, amb doblatges i interpretacions d¡¯urg¨¨ncia a l¡¯espera que es reprodu¨ªs la mateix declaraci¨® per¨° en castell¨¤. I d¡¯aquesta segregaci¨® del castell¨¤ a un segon lloc plorava la criatura.

Hi ha dos fets, per¨°, que destaquen per damunt de la fac¨¨cia del major Trapero i que converteixen la gesti¨® ling¨¹¨ªstica dels atemptats en alguna cosa excepcional. La primera, i potser la m¨¦s important, ¨¦s que no hi havia un pla preconcebut al darrere, ning¨² no s¡¯havia empescat una acci¨® de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica per quan f¨®ssim not¨ªcia d¡¯abast mundial. Senzillament es va fer aix¨ª perqu¨¨ a ning¨² se li va acudir que hi havia alternativa, de manera que els successos m¨¦s extraordinaris van ser tractats pel que fa a la llengua amb una normalitat exemplar. I la segona va ser la resposta llan?ada per la gent corrent a les imprecacions pel fet que no s¡¯empr¨¦s primer el castell¨¤. Altre cop la normalitat. Corria un tuit ¡ªen castell¨¤¡ª que deia que preferia que li diguessin la veritat en catal¨¤ que no que li mentissin en castell¨¤, en al¡¤lusi¨® als atemptats de l¡¯11-M de Madrid, i eren molts els comentaris burletes que apuntaven que a Espanya molts havien descobert que a Catalunya es parlava catal¨¤. Ben mirat, poques respostes d¡¯aqu¨ª abra?aven el fonamentalisme idiom¨¤tic o es decantaven cap a les ess¨¨ncies, m¨¦s aviat es tirava d¡¯una catalana ironia per posar l¡¯accent en un fet bastant plausible: s¨ª, a Catalunya es parla catal¨¤.

Davant d¡¯aquest absurd, l¡¯aut¨¨ntic xoc de trens es produ?a entre les neurones d¡¯alguns, incapa?os de comprendre com alg¨² de cognom tan xarnego com Trapero defens¨¦s amb barbarismes per¨° sense estrid¨¨ncies una cosa tan normal com ¨¦s parlar una llengua all¨¤ on es parla.