Quines opcions t¨¦ el Govern espanyol per frenar el refer¨¨ndum?
L'Executiu central i els jutges tenen instruments per actuar, per¨° la Generalitat ha dit que no obeir¨¤
La inc¨°gnita ja no ¨¦s nom¨¦s quina llei esgrimir¨¤ el Govern espanyol per evitar que es faci el refer¨¨ndum il¡¤legal d'independ¨¨ncia a Catalunya ¨Cl'article 155 de la Constituci¨®, la llei del Tribunal Constitucional, la llei de Seguretat Nacional, el Codi Penal¨C sin¨® a quines eines recorrer¨¤ per aplicar en la pr¨¤ctica aquestes lleis si la Generalitat es nega a obeir-les. Qu¨¨ far¨¤ si a la comunicaci¨® ¡°el refer¨¨ndum est¨¤ anul¡¤lat per un tribunal¡±, la Generalitat respon ¡°no acato aquesta anul¡¤laci¨®¡±; si a la notificaci¨® ¡°aquest c¨¤rrec p¨²blic queda susp¨¨s de les seves funcions per ordre del Constitucional¡±, el c¨¤rrec p¨²blic replica ¡°no deixar¨¦ el meu despatx¡±.
?s a dir, el dubte ¨¦s com s'aconseguir¨¤ aplicar la llei o les resolucions judicials en una comunitat aut¨°noma en qu¨¨ les autoritats s'han declarat en desobedi¨¨ncia oberta. El Govern de la Generalitat i la majoria independentista del Parlament han comunicat de manera transparent que seguiran endavant amb el seu pla, sotmesos nom¨¦s a una legalitat nova que estan a punt d'aprovar de manera unilateral. Utilitzant les institucions de l'Estat ¨Cla Generalitat i el Parlament ho s¨®n¨C per¨° ignorant les regles de joc de l'Estat.
Desobedi¨¨ncia
Jordi Turull, portaveu de la Generalitat (29 d'agost), sobre l'obedi¨¨ncia al Tribunal Constitucional: "El Govern ser¨¤ absolutament lleial al mandat que surti del Parlament. Obeirem el Parlament, amb totes les conseq¨¹¨¨ncies".
Carles Puigdemont (3 de setembre, a?La Vanguardia): "No podr¨¦ acceptar de cap manera una suspensi¨® de les meves atribucions [per part del Constitucional]. Les circumst¨¤ncies en les quals un deixa de ser president de la Generalitat les regula l'Estatut, aix¨ª que ens haur¨ªem de plantar davant d'una suspensi¨® d'aquest tipus".
Oriol Junqueras (3 de setembre, a?La Raz¨®n). T¨¦ por que l'inhabilitin? "L'¨²nica cosa que ens fa por ¨¦s que els ciutadans ens inhabilitin. ?s a ells a qui ens devem".
Marta Rovira, secret¨¤ria general d'ERC i portaveu de Junts pel S¨ª (3 de setembre): "Si hi hagu¨¦s una ofensiva del Govern espanyol per retirar urnes, llavors evidentment mobilitzar¨ªem els ciutadans".
Toni Com¨ªn, conseller de Salut (3 de setembre, al diari Ara): "Hauran de reprimir, i la gent no es quedar¨¤ a casa. Entrem en la via de la repressi¨® de les institucions, i eventualment de la societat civil mobilitzada".
Joaquim Forn, conseller d'Interior (4 de setembre). Qu¨¨ faran els membres del Govern si el Constitucional els inhabilita? "Continuarem treballant en la l¨ªnia del que ens hem comprom¨¨s amb els ciutadans de Catalunya".
Turull (5 de setembre). Qu¨¨ faran els membres del Govern si el Constitucional els inhabilita? "Seguirem endavant amb l'enc¨¤rrec que ens vingui del Parlament de Catalunya".
Puigdemont (5 de setembre). Si el Constitucional susp¨¨n la llei del refer¨¨ndum, signar¨¤ igualment el decret de convocat¨°ria? "Fa sis anys que hi ha suspensions del Constitucional i som aqu¨ª. Ara,quan falten 25 dies, no frenarem l'1-O per una suspensi¨®. Al contrari, el refor?arem".
En aquesta discussi¨® sobre el com no han entrat encara, p¨²blicament, ni el Govern de Mariano Rajoy ni cap dels partits constitucionalistes. S¨ª que hi ha sobre la taula el debat previ, el de quines lleis o instruments constitucionals aplicaran si finalment el Govern catal¨¤ convoca avui el refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia de l'1 d'octubre. Aquestes s¨®n, en principi, les eines legals que s'estan considerant:
Article 155 de la Constituci¨®
- ?s possible suspendre les compet¨¨ncies d¡¯una comunitat?
No preveu, al contrari del que diu sovint, la suspensi¨® de l'autonomia. Per¨° s¨ª que pot suposar una assumpci¨® d'algunes o totes les compet¨¨ncies d'una comunitat aut¨°noma per part del Govern central. ?s a dir, una intervenci¨® temporal de l'autonomia. L'article 155 permet a l'Executiu espanyol, amb l'autoritzaci¨® pr¨¨via del Senat, adoptar ¡°les mesures necess¨¤ries¡± per ¡°obligar¡± una comunitat a complir la llei. Per executar aquestes mesures, el Govern central ¡°podr¨¤ donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats aut¨°nomes¡±.
- Quines mesures addicionals s¡¯implantarien?
Amb aquest article a la m¨¤ Rajoy podria, per exemple, ordenar a la consellera catalana d'Ensenyament que tanqui les escoles ¨Cper evitar que es facin servir com a locals per al refer¨¨ndum¨C o als Mossos d'Esquadra que retirin les urnes. Tamb¨¦ podria adoptar altres mesures, perqu¨¨ l'article no les acota.
- Per qu¨¨ el Govern espanyol rebutja l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155? Quins terminis t¨¦ per executar-ho?
El Govern espanyol ha eludit sempre la refer¨¨ncia al 155 perqu¨¨ considera que a Catalunya pot ser vist per molta gent com una agressi¨®. A m¨¦s, el portaveu del PP, Rafael Hernando, va dir el mes passat que ja no hi ha temps per aplicar aquest precepte. En realitat, els terminis no estan fixats, per¨° ¨¦s cert que almenys caldria un termini de dies per portar-ho a terme: el Govern espanyol primer ha de requerir expressament a les autoritats de la comunitat perqu¨¨ desisteixin de la seva actitud i enviar despr¨¦s al Senat el pla de mesures que es disposa a prendre; la Cambra obre llavors un termini (sense especificar) per estudiar en comissi¨® aquestes mesures, escoltar les al¡¤legacions de la comunitat afectada i elaborar un informe raonat; i finalment s'ha de celebrar un ple per autoritzar el pla del Govern ¨Ces requereix majoria absoluta, que el PP ara t¨¦¨C o tombar-lo.
Article 92 de la llei del Tribunal Constitucional
- Quines multes es preveuen en cas de desobedi¨¨ncia?
?s una mena d'article 155 del mateix tribunal: un precepte que el faculta ¨Cdes del 2015, quan el PP el va introduir¨C per prendre mesures extraordin¨¤ries contra c¨¤rrecs p¨²blics que es declarin en desobedi¨¨ncia: des d'imposar-los multes reiterades (mentre no s'aturi la desobedi¨¨ncia) d'entre 3.000 i 30.000 euros fins a suspendre'ls de les seves funcions ¡°durant el temps prec¨ªs¡±.
L'article 92 estableix que el Constitucional, per garantir que les seves sent¨¨ncies es compleixen, ¡°podr¨¤ demanar l'auxili de qualsevol de les administracions i els poders p¨²blics¡±, i que aquests hauran de prestar aquest auxili ¡°amb car¨¤cter preferent i urgent¡±. Aix¨ª, el tribunal podria dirigir-se a qualsevol autoritat, nacional, auton¨°mica o municipal, i ordenar-li que intervingui per impedir el refer¨¨ndum. La llei subratlla, aix¨ª mateix, que els magistrats podran ¡°requerir la col¡¤laboraci¨® del Govern de la naci¨® a fi que, en els termes fixats pel Tribunal, adopti les mesures necess¨¤ries per assegurar el compliment de les resolucions¡±; es tracta d'una mesura molt similar a aplicar el 155 de la Constituci¨® sense anomenar-lo aix¨ª.
- Quina ¨¦s, fins ara, la posici¨® dels magistrats?
El problema per a Rajoy ¨¦s que els magistrats del Constitucional s'han mostrat fins ara molt poc inclinats a aplicar aquest article: defensen que ¨¦s el Govern, i en tot cas la Fiscalia, qui ha d'assumir la responsabilitat de prendre mesures executives a Catalunya, no ells.
Llei de Seguretat Nacional
- Pot el Govern espanyol aplicar-la ¡°per garantir la defensa d'Espanya¡±?
Regula des del 2015 un escenari inferior als d'alarma, excepci¨® i setge: el de ¡°situaci¨® d'inter¨¨s per a la seguretat nacional¡±. Amb tres possibles objectius: protegir ¡°la llibertat i el benestar¡± dels ciutadans, contribuir a la seguretat internacional i ¡°garantir la defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals¡±. El Govern central podria apel¡¤lar a aquest ¨²ltim punt per aplicar la llei a Catalunya, segons els defensors d'aquesta opci¨®, tot i que fonts de l'Executiu l'han descartat fins ara.
La norma preveu que en aquest cas s'estableixi ¡°la coordinaci¨® refor?ada de les autoritats competents en el compliment de les seves atribucions ordin¨¤ries, sota la direcci¨® del Govern¡±. Aix¨ª, de nou la clau d'aquesta eina ¨¦s que el Govern central pren el control de la resta d'autoritats. I l'obstacle ¨¦s tamb¨¦ el mateix: que aquestes autoritats es neguin a obeir.
Codi Penal
- Es consideren els delictes de rebel¡¤li¨® o sedici¨® despr¨¦s de la celebraci¨® del refer¨¨ndum?
?A m¨¦s dels delictes de desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨® ¨Cque ja es van aplicar per condemnar els impulsors de la consulta del 9-N¨C i el possible de malversaci¨® ¨Cque implica pres¨®, i que en aquella ocasi¨® es va descartar¨C, algunes veus han advocat per estudiar l'exist¨¨ncia ara dels delictes de rebel¡¤li¨® o sedici¨® en el cas catal¨¤.
El primer requereix que hi hagi un al?ament ¡°violent¡± contra la Constituci¨®; el segon castiga els qui s'alcin ¡°p¨²blicament i tumultu¨¤riament¡± per impedir, ¡°per la for?a o fora de les vies legals¡±, l'aplicaci¨® de les lleis o per obstaculitzar qualsevol instituci¨® o funcionari p¨²blic ¡°l'exercici leg¨ªtim de les seves funcions¡±. En tot cas, encara que els jutges decidissin acusar les autoritats catalanes d'aquests delictes, el gruix de l'actuaci¨® ja seria previsiblement a posteriori, com ho va ser la condemna a Artur Mas per la consulta il¡¤legal del 9-N.
El paper dels Mossos
- Per qu¨¨ aquest cos policial est¨¤ obligat a acatar ordres judicials?
La policia auton¨°mica catalana t¨¦ car¨¤cter de policia judicial, i com a tal deu obedi¨¨ncia als jutges i fiscals. Per aix¨°, sempre existeix el recurs final ¨Ci aparentment m¨¦s senzill¨C que l'1 d'octubre un jutge ordeni als Mossos retirar les urnes o impedir el pas als col¡¤legis electorals, sense que el Govern espanyol hagi de rec¨®rrer a cap altre instrument. A finals del 2016 els Mossos ja van detenir per ordre judicial dos c¨¤rrecs p¨²blics de la CUP ¨Cl'alcaldessa de Berga i un regidor de Vic¨C que es negaven a compar¨¨ixer davant dels jutges que els havien imputat per desobedi¨¨ncia.
Per¨° el nou cap dels Mossos i el conseller d'Interior, nomenats el juliol passat, han suggerit que ara ja no acatarien aquesta ordre judicial. L'1 d'octubre podria donar-se aix¨ª una situaci¨® ca¨°tica en la qual alguns mossos obe?ssin i d'altres no, i tots es veiessin enfrontats en un xoc d'autoritats que els deixaria en una situaci¨® de desemparament.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.