Les deu claus de la llei del refer¨¨ndum

Per sobre de tot. La llei fa creu i ratlla amb la Constituci¨®, l'Estatut i la resta de legislaci¨®. No t¨¦ en compte el principi de normativa jer¨¤rquica, sin¨® que crea "un r¨¨gim jur¨ªdic excepcional" l'aplicaci¨® del qual "preval sobre totes aquelles normes que puguin entrar en conflicte" (article 3.2). Les normes locals, auton¨°miques o estatals o de dret internacional se seguiran aplicant "en tot all¨° que no la contravinguin" (disposici¨® final 1).

Objectiu i caducitat. L'objecte de la llei ¨¦s regular la celebraci¨® del refer¨¨ndum, les seves conseq¨¹¨¨ncies en funci¨® del resultat i la creaci¨® de la sindicatura electoral (art. 1). Per aquest motiu, la llei caducar¨¤ el 2 d'octubre, una vegada es proclamin oficialment els resultats (disposici¨® final 2), excepte pel que fa a la seva implementaci¨®.

Amb un vot de m¨¦s.?El resultat del refer¨¨ndum t¨¦ car¨¤cter vinculant. N'hi ha prou que el s¨ª obtingui un sol vot m¨¦s que el no perqu¨¨ es proclami la independ¨¨ncia (art. 4.4). La declaraci¨® correspondr¨¤ al Parlament i es produiria el proper 4 d'octubre, durant un ple ordinari que ja est¨¤ previst, tal com es preveu a la llei. Si guany¨¦s el no, es convocarien eleccions auton¨°miques (art. 4.5).

Sense participaci¨® m¨ªnima.?La llei no estableix un m¨ªnim de participaci¨® per consumar la secessi¨®, igual que va passar en el cas del refer¨¨ndum escoc¨¨s, per¨° no aix¨ª amb altres precedents similars. Aix¨ª, la tan citada Llei de Claredat aprovada al Canad¨¤ el 1999 estableix que per recon¨¨ixer la vict¨°ria del s¨ª, en cas que se celebr¨¦s un nou refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia al Quebec, s'ha de produir un m¨ªnim del 50% dels vots m¨¦s un. En els refer¨¨ndums de Cro¨¤cia i Eslov¨¨nia es va establir que la participaci¨® m¨ªnima fos de dos ter?os i que la majoria dels vots a favor de la secessi¨® es fix¨¦s en el 60%. Per a Montenegro es va fixar un m¨ªnim de votants del 55% del cens, la mateixa xifra que va exigir la Uni¨® Europea per al cas de S¨¨rbia i que es va aconseguir per la m¨ªnima (55,4%).

Majoria simple. La reforma de l'Estatut d'Autonomia exigeix dos ter?os del Parlament, la mateixa majoria refor?ada que es reclama per elaborar una llei electoral catalana que encara est¨¤ pendent o per al nomenament de determinats c¨¤rrecs. La llei del refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia s'aprovar¨¤ aquest dimecres per majoria i seran suficients els 72 diputats (d'un total de 135) que sumen Junts pel S¨ª i la CUP.

Protecci¨® legal. La llei "empara" totes les persones que participin en la preparaci¨® i celebraci¨® del refer¨¨ndum (art. 3.3) en un intent de contrarestar les conseq¨¹¨¨ncies que comportar¨¤ aquesta implicaci¨® per part dels tribunals de just¨ªcia, del Tribunal Constitucional i de la resta d'organismes.

Data, pregunta i convocat¨°ria. Com ¨¦s sabut, el refer¨¨ndum se celebrar¨¤ l'1 d'octubre (art. 9.1) i la pregunta que se sotmetr¨¤ a votaci¨® ¨¦s "vols que Catalunya sigui un Estat independent en forma de rep¨²blica?" (art. 4.2). La llei no estableix qui ha de signar el decret de convocat¨°ria per emparar l'estrat¨¨gia del secessionisme d'escenificar una signatura col¡¤legiada de tot el Govern. S¨ª que diu que despr¨¦s d'aprovar-se la llei s'ha de dictar un decret de "normes complement¨¤ries" que regular¨¤ tota la intend¨¨ncia del refer¨¨ndum: des del model de paperetes i sobres fins a com es regula el vot per correu o la durada de la campanya (art. 9.2).

70% pel s¨ª. Els partits amb representaci¨® al Parlament tenen dret a utilitzar el 70% dels espais destinats a la campanya i dels espais informatius p¨²blics gratu?ts (art. 11). Com que nom¨¦s Junts pel S¨ª i la CUP reconeixen el refer¨¨ndum i faran una crida a votar, ser¨¤ per a ells aquest percentatge.

Junta electoral de part.?La llei crea la Sindicatura Electoral de Catalunya, que exercir¨¤ les funcions de Junta Electoral Central (art. 19). Estar¨¤ formada per "cinc vocals, juristes o polit¨°legs de prestigi experts en processos electorals" que el Parlament nomenar¨¤ per majoria absoluta a proposta dels partits. Com que la llei tindr¨¤ el suport nom¨¦s de Junts pel S¨ª i la CUP, seran aquestes formacions les que pactin els noms que, segons precisa despr¨¦s la llei, seran juristes "en la seva majoria".

Meses electorals a l'espanyola.?El president i els vocals designats per formar part de les meses tenen l'obligaci¨® de complir amb aquesta funci¨® (art. 32.1). La llei estableix els terminis per excusar la seva pres¨¨ncia i l'ordre que s'ha d'emprar per substituir-los, un calc del que es diu a la Llei Org¨¤nica de R¨¨gim Electoral General (LOREG) espanyola, quan falta una llei electoral catalana.?