A la recerca del (nou) centre

Avui s¨®n freq¨¹ents els estudis sociol¨°gics que descriuen les societats europees com una juxtaposici¨® de grups socials diferenciats i cada vegada amb menys caracter¨ªstiques compartides. Simplificant, estar¨ªem tendint a una aglomeraci¨® de ¡°tribus¡± socials amb decreixents conviccions compartides. ?s un proc¨¦s que s¡¯aguditza, ja que l¡¯impacte de les t¨¨cniques de m¨¤rqueting a internet fa cada vegada m¨¦s que els grups siguin autoreferenciats ¡°tancant-se¡± en el seu ¡°petit m¨®n¡± que els autoafirma. Cada grup llegeix la premsa, escolta la r¨¤dio, consulta les p¨¤gines web, rep els missatges de Facebook i d¡¯Instagram, etc., que m¨¦s s¡¯ajusten als seus gustos. A m¨¦s, s¡¯afegeix l¡¯efecte que el Premi Nobel d¡¯Economia Daniel Kahneman anomenava el biaix de la reafirmaci¨®: tendim a ser selectius i a retenir all¨° que ens reafirma en les nostres opinions.

Aquests processos tenen el seu impacte en l¡¯¨¤mbit pol¨ªtic i en el comportament electoral. Aix¨ª, a Catalunya tenim potencials grups socials al voltant del PP, de C¡¯s, del PSC, del PDeCAT, d¡¯ERC, de CSQP i de la CUP. Per¨° falta un grup!

Les dades del CEO de juliol del 2017 donen una clara indicaci¨® d¡¯on ¨¦s el ¡°grup perdut¡±. Quan es pregunta a l¡¯electorat catal¨¤ com se situa en l¡¯eix dreta-esquerra (en qu¨¨ 10 ¨¦s l¡¯extrema dreta i 0, l¡¯extrema esquerra) un 50% se situa al voltant del 5 (entre el 4 i el 6). Quan se li pregunta per l¡¯eix ¡°identitari¡± (en qu¨¨ el 0 ¨¦s el m¨¤xim espanyolisme i el 10, el m¨¤xim catalanisme) el 45% es col¡¤loca tamb¨¦ al voltant del 5 (entre el 4 i el 6). ?s m¨¦s, en l¡¯edici¨® anterior del CEO, el 72% dels catalans ens sent¨ªem en major o menor mesura espanyols. I una detallada an¨¤lisi per edats indica una pres¨¨ncia de joves en aquest grup central ¡°en la mateixa proporci¨® que la gent m¨¦s gran¡±. O sigui, el futur electorat seguir¨¤ sent majorit¨¤riament de centre, ceteris paribus.

Per contra, quan es demana als electors que col¡¤loquin els partits actuals en els dos eixos esmentats, el centre queda buit: no veuen una for?a situada clarament en aquesta posici¨®. ?s cert que, en una determinada mesura, tots s¡¯autoperceben en una certa centralitat en un dels eixos, per¨° no en tots dos alhora. A m¨¦s, aquesta autopercepci¨® no sembla que sigui compartida per la majoria de l¡¯electorat.

Units per Avan?ar pret¨¦n, amb la humilitat que obliga estar naixent com a partit pol¨ªtic, aportar un projecte que ocupi aquest espai electoral, des d¡¯un catalanisme centrat, no independentista, amb una proposta sobre el conjunt d¡¯Espanya. Tenim propostes de pol¨ªtiques socials, econ¨°miques, de pol¨ªtica internacional¡­ molt orientades a aprofitar les oportunitats que en els propers anys es presentaran. No aprofitar-les ens situaria en una situaci¨® de desavantatge internacional. Tenim al davant canvis d¡¯una gran magnitud: una segona revoluci¨® industrial amb extraordinaris augments de productivitat, els reptes de l¡¯equitat, els avan?os cient¨ªfic tecnol¨°gics, el nou escenari geopol¨ªtic, canvis axiol¨°gics de primera magnitud¡­ S¨®n reptes que poden ser una oportunitat d¡¯avan? hum¨¤, social i econ¨°mic o un fort risc per a la cohesi¨® social i el progr¨¦s.

Convertir gaireb¨¦ 2.500.000 vots potencials de ciutadans catalans que es defineixen com de centre en vots reals suposa dificultats importants que no s¨®n f¨¤cils de superar. Requereix una proposta clara i cre?ble de pol¨ªtiques econ¨°miques i socials, un projecte pol¨ªtic que respecti la realitat nacional de Catalunya amb la del conjunt d¡¯Espanya i que ho faci permetent sumar per a uns i per als altres; credibilitat dels seus representants i molt especialment superar la barrera del vot ¨²til en un moment que encara impera davant de l¡¯enfrontament pol¨ªtic del panorama catal¨¤. Ho aconseguirem si les propostes de centre s¨®n vistes com un projecte modern, de futur, realista i de mitj¨¤ i llarg termini, que dona respostes als reptes actuals. I que s¨®n capaces d¡¯ampliar el com¨² denominador a totes les ¡°tribus¡± avui existents.

Carlos Losada, Oriol Molins, Ignasi Rafel, Montse Surroca s¨®n impulsors d'Units per Avan?a.