¡°El colauisme ¨¦s un maragallisme posat al dia¡±

Periodista vinculat a aquest diari durant anys, amb un ampli recorregut com a corresponsal a Nova York, Los Angeles, Berl¨ªn i Par¨ªs, entre altres ciutats, a Jos¨¦ Mar¨ªa Mart¨ª Font (Matar¨®, 1950) les ciutats el fascinen en tots els seus aspectes, com un ens viu que aglutina m¨¦s i m¨¦s poblaci¨® mundial. Com est¨¤ interessat tamb¨¦ en els factors pol¨ªtics i sociol¨°gics que envolten ¡ªo encotillen¡ª les urbs, un enfocament molt present en el llibre que ha publicat: La Espa?a de las ciudades. El Estado frente a la sociedad urbana (EDLibros).

Pregunta.?Per qu¨¨ un llibre sobre ciutats?

Resposta. Em va semblar interessant, i al meu editor tamb¨¦. Jo sempre he viscut en grans ciutats, i he procurat veure com es pot articular el m¨®n a trav¨¦s del fenomen de les grans ciutats davant dels estats, que sempre han volgut controlar el territori i per aix¨° els tallen les ales.

P. No deixa de ser contradictori, perqu¨¨ els estats necessiten les grans ciutats perqu¨¨ s¨®n el seu motor...

¡°Resulta inexplicable que les grans exposicions passin de llarg de Barcelona¡±

R. ?s clar, per aix¨° no les destrueix... del tot. Els estats s¡¯encarreguen de posar-hi pals a les rodes per preservar el seu poder i per aix¨° utilitzen una posici¨® de for?a. Les ciutats representen la societat moderna. L¡¯exemple de Barcelona ¨¦s el m¨¦s clar de tots, encara que no ¨¦s un fenomen netament espanyol. Per qu¨¨ Jordi Pujol es va carregar l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona el 1987? Perqu¨¨ cada dia, quan mirava per la finestra a l¡¯altre costat de la pla?a de Sant Jaume, veia l¡¯ajuntament que posava en perill l¡¯hegemonia convergent...

P. I ara, Barcelona segueix sent un contrapoder?

R. Per descomptat. Ara estem en un canvi de paradigma i l¡¯ajuntament torna a representar aquest poder. Qu¨¨ ¨¦s el colauisme? ?s un maragallisme posat al dia i en un altre context hist¨°ric. Maragall va ser el pensador de la gran Barcelona, que ara ¨¦s molt m¨¦s gran.

P. Veu l¡¯alcaldessa Ada Colau com l¡¯hereva de Pasqual Maragall?

R. Crec que no tenien previst guanyar i de sobte es van trobar governant. Ells reconeixen que el projecte de ciutat de Maragall torna a estar en primer pla i no han modificat les arrels d¡¯aquella etapa a l¡¯ajuntament, que encara hi s¨®n perqu¨¨ ning¨² les va eliminar. Amb totes les difer¨¨ncies, s¨ª que veig una l¨ªnia de connexi¨®, estan fent seva la ciutat per la via dels fets.

P. En el llibre cita soci¨°legs i polit¨°legs que demanen m¨¦s compet¨¨ncies directes.

R. Hauria de ser aix¨ª, per¨° es fa tot el contrari. A Espanya, la introducci¨® de les autonomies ¡ªel nivell intermedi de l¡¯aparell de l¡¯administraci¨®¡ª encara ha ofegat m¨¦s les ciutats. I aix¨° no passa en altres pa?sos europeus. A Su¨¨cia, per exemple, l¡¯Estat gestiona el 40% del past¨ªs dels recursos i les ciutats el 60%. A Espanya, l¡¯Estat gestiona el 50%, les autonomies el 38%, i les ciutats el 12%. La Constituci¨® espanyola ni tan sols t¨¦ un cap¨ªtol de ciutats, l¡¯¨²nic que li interessava era solucionar el repartiment del territori hist¨°ric. Espanya est¨¤ constru?da administrativament per la divisi¨® provincial de 1833. T¨¦ 180 anys d¡¯antiguitat i no s¡¯ha tocat mai. Aix¨° ¨¦s una barbaritat.

P. Quines coses millorarien si les ciutats tinguessin m¨¦s poder de decisi¨®?

R. En tot el que ¨¦s l¡¯atenci¨® al ciutad¨¤, ¨¦s l¡¯administraci¨® m¨¦s propera la que ha de decidir i gestionar, per¨° amb m¨¦s recursos. El sistema fiscal s¡¯hauria de revisar i les ciutats haurien de tenir m¨¦s capacitat fiscal.

P. A Espanya el creixement de les ciutats ha estat focus de corrupci¨®...

R. Cal molt m¨¦s control i transpar¨¨ncia, perqu¨¨ la corrupci¨® ¨¦s una cosa end¨¨mica. ?s a les ciutats i tamb¨¦ a les subvencions al camp. Tamb¨¦ n¡¯hi ha en altres pa?sos, per¨° la difer¨¨ncia ¨¦s que a fora la corrupci¨® est¨¤ mal vista i als que enxampen els cau un pal terrible. Aqu¨ª aix¨° no passa, perqu¨¨ ha estat alimentada per una classe pol¨ªtica que s¡¯ha omplert les butxaques.

P. Un dels problemes greus de Barcelona ¨¦s la pujada del mercat de lloguer. Qu¨¨ poden fer les ciutats?

R. Aqu¨ª la ciutat no t¨¦ capacitat d¡¯incidir, per¨° es pot fer, els instruments existeixen i altres ciutats europees, com Berl¨ªn, els utilitzen per evitar la gentrificaci¨® salvatge que en el cas de Barcelona est¨¤ provocada, en bona part, pel turisme. A Espanya el moment no acompanya, perqu¨¨ a la dreta li interessa que pugin els lloguers.

P. Barcelona ¨¦s en cam¨ª de ser com Ven¨¨cia?

R. Aix¨° de Ven¨¨cia ¨¦s terrible, nom¨¦s hi viuen 60.000 venecians. A Barcelona un dels problemes ¨¦s que hi ha poc habitatge social, i ara se n¡¯est¨¤ construint perqu¨¨ ¨¦s un problema urgent i important per a la cohesi¨® de la ciutat. Aqu¨ª es veu molt clara la difer¨¨ncia d¡¯aquest govern amb el de Xavier Trias, que va optar per tot el contrari.

P. Qu¨¨ tenen en com¨² alcaldes que compara al llibre, com Ada Colau, Manuela Carmena, Bill de Blasio de Nova York o Sadiq Khan a Londres?

R. S¨®n una nova classe d¡¯alcaldes, diferents del pol¨ªtic tradicional. Es deuen als ciutadans i els protegeixen m¨¦s. Cadasc¨² a la seva manera. De Blasio arriba despr¨¦s d¡¯alcaldes republicans que van fer una ciutat perqu¨¨ els rics visquessin al l¨ªmit, i ell ara vol que sigui per als novaiorquesos. En el cas de Carmena i Colau, no s¡¯han vist obligades a jugar a la pol¨ªtica dels equilibris perqu¨¨ no han tingut un partit al darrere al qual retre comptes. Aix¨° ¨¦s molt interessant, perqu¨¨ si treus els alcaldes de l¡¯organitzaci¨® partidista es dediquen a la seva ciutat, no al seu partit.

P. Com veu la salut cultural de Barcelona?

R. En m¨²sica est¨¤ molt b¨¦, tant en cl¨¤ssica i ¨°pera amb el Liceu, L¡¯Auditori i el Palau, com en moderna, amb festivals tan potents com el S¨®nar o el Primavera Sound, encara que crec que falten sales interm¨¨dies. Per¨° si posem el focus en l¡¯art, ¨¦s una pena, i em sap greu dir-ho. M¨¤laga ens dona cent voltes, i no t¨¦ la pot¨¨ncia de Barcelona. Resulta poc explicable que les grans exposicions que s¡¯organitzen en ciutats europees com la de Van Gogh a Amsterdam (2015) o la de Dal¨ª (2013) al Reina Sofia i al Pompidou de Par¨ªs passin de llarg de Barcelona. Aix¨° ja dona una pista que hi ha alguna cosa que no funciona. Tenim el MNAC, que ¨¦s el gran museu nacional i en el qual no passen gaires coses importants perqu¨¨ t¨¦ un seri¨®s problema de recursos. Una cosa semblant li passa al Macba. La ciutat s¡¯ha quedat molt despenjada de l¡¯oferta cultural que hi ha ara a Europa.

P. Quin ¨¦s el motiu? La crisi, les diferents administracions que gestionen els centres?

R. ?s una cosa consubstancial, una cosa que li passa a Barcelona. Podem mirar altres realitats: quants col¡¤leccionistes d¡¯art hi ha? Estan tancant moltes galeries... Fa poc em van explicar que cada vegada hi ha menys mecenes, Mango, La Caixa i pocs m¨¦s. La proporci¨® de capital i riquesa que es dedica a l¡¯art ja no existeix. Ja no hi ha un senyor Camb¨® que t¨¦ una bona col¡¤lecci¨® d¡¯art que deixa a la ciutat.

P. Barcelona acaba de patir un atemptat terrorista. Com creu que ha funcionat davant d¡¯una emerg¨¨ncia?

R. Vaig tenir la sort de no ser-hi. En canvi, vaig veure la manifestaci¨® a la televisi¨® alemanya i em va sorprendre la manipulaci¨® pol¨ªtica. Jo vaig estar a la manifestaci¨® de Par¨ªs despr¨¦s de l¡¯atemptat contra Charlie Hebdo el 2015 i all¨¤ la gent va estar en silenci. La de Barcelona va ser diferent, semblava una Diada anticipada, amb tantes estelades. Em va sorprendre.

P. En el llibre destaca que Barcelona lidera les grans ciutats catalanes que obstaculitzen el proc¨¦s independentista. Quina creu que ser¨¤ la postura de Colau davant l¡¯1-O?

R. No ho s¨¦. Encara est¨¤ en el dif¨ªcil exercici de la corda fluixa. La seva postura d¡¯indefinici¨® es pot entendre en termes pol¨ªtics, per¨° caldr¨¤ veure qu¨¨ passar¨¤ finalment. Per ara deixa clar que no comprometr¨¤ cap funcionari.

P. Veu Barcelona com la capital d¡¯un nou estat?

R. No m¡¯interessa. Per qu¨¨? Qu¨¨ li suposaria ser capital d¡¯estat? Tenir per sobre un govern, que ja el t¨¦? Que tindria ambaixades? Un ministeri de defensa?