Una miniconstituci¨® per a 48 hores despr¨¦s de l¡¯1-O

Llei de transitorietat jur¨ªdica i fundacional de la rep¨²blica. Aquest ¨¦s el nom de la segona norma de ruptura que aprovar¨¤ el Parlament. Es tracta d'una miniconstituci¨® de la virtual rep¨²blica catalana ideada pel bloc de Junts pel S¨ª i la CUP per poder declarar la secessi¨® dos dies despr¨¦s del refer¨¨ndum de l'1 d'octubre, si ¨¦s que s'imposa el s¨ª. La seva activaci¨®, doncs, est¨¤ condicionada a aquesta vict¨°ria i a la llei del refer¨¨ndum aprovada ahir dimecres pel ple. La vig¨¨ncia de l'articulat queda redu?t a un per¨ªode d'un any: el que es trigui a redactar una Constituci¨® definitiva. Aquesta ¡°norma suprema¡± tamb¨¦ ser¨¤ previsiblement anul¡¤lada per part del Tribunal Constitucional i la seva aprovaci¨® tornar¨¤ a posar la Mesa de la Cambra en el punt de mira de la Fiscalia.

La Catalunya independent. L'articulat estableix que sigui ¡°una rep¨²blica de dret, democr¨¤tica i social¡± en la qual es respectar¨¤ el dret europeu i internacional. Catalunya, diu la proposici¨® de llei, integrar¨¤ autom¨¤ticament les noves normatives europees que es dictin despr¨¦s de l'aprovaci¨® de la nova norma. El cap de l'Estat ¨¦s el president de la Generalitat.

Els catalans. Seran aquells que tinguin la nacionalitat espanyola ¨Cque podran mantenir¨C i estiguin empadronats a qualsevol municipi de Catalunya abans del 31 de desembre del 2016. Tamb¨¦ podran sol¡¤licitar la nacionalitat de l'hipot¨¨tic nou Estat els nascuts a Catalunya per¨° que visquin en un altre lloc o els descendents en primer grau d'un posse?dor de la nacionalitat catalana.

La nacionalitat catalana es pot adquirir ¡°per resid¨¨ncia legal i continuada a Catalunya per un per¨ªode de cinc anys immediatament anterior a la petici¨®¡±. Es computar¨¤ el temps anterior a l'aprovaci¨® de la llei de transitorietat. No s'estableixen difer¨¨ncies entre ciutadans comunitaris i no comunitaris i tampoc es donen avantatges per adquirir la nacionalitat als originaris d'antigues col¨°nies espanyoles.

Tres lleng¨¹es oficials. El projecte de llei de transitorietat estableix el ¡°dret a opci¨® en relaci¨® amb les lleng¨¹es catalana, occitana i castellana¡± i dona per bona la llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del 1998. Les tres lleng¨¹es tenen el mateix estatus.

Control governamental del poder judicial. El Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya passa a convertir-se en el Tribunal Suprem Catal¨¤. El seu nomenament ¨¦s a c¨¤rrec del president de la Generalitat. El fiscal general ¨¦s escollit pel Parlament, per¨° a proposta del Govern.

Amnistia al proc¨¦s. Un dels articles preveu la possibilitat d'arxivar o anul¡¤lar aquells processos penals contra investigats o condemnats per conductes que ¡°busquessin el pronunciament democr¨¤tic sobre la independ¨¨ncia de Catalunya o la creaci¨® d'un nou Estat¡±.

Propietats estatals per a la Generalitat. L'Administraci¨® s'atribueix la titularitat de qualsevol tipus de dret real sobre tot tipus de b¨¦ que tingui a Catalunya. Tots els contractes d'obres, subministraments o prestaci¨® de serveis de l'Estat a Catalunya tamb¨¦ se'ls queda la Generalitat.

El deute es negocia. La Generalitat es responsabilitza de tots els tributs i taxes que es paguen a Catalunya, incloses les cotitzacions socials i les de tipus duaner. Com en altres mat¨¨ries, es deixa en mans d'una negociaci¨® amb l'Estat espanyol el futur dels drets i obligacions de car¨¤cter econ¨°mic i financer, ¨¦s a dir, el repartiment del deute.

Subrogaci¨® de funcionaris estatals. La Generalitat rellevar¨¤ l'Administraci¨® de l'Estat i els funcionaris estatals seran assumits per les institucions catalanes ¡°en les mateixes condicions retributives i d'ocupaci¨®¡±.

Falta de control legal als decrets. Curiosament, la llei estableix que els decrets llei, promoguts pel Govern, no siguin objecte de control per part del Consell de Garanties Democr¨¤tiques, l'¨°rgan hom¨°leg al Tribunal Constitucional. Per¨° s¨ª que ho seran les normes que aprovi el Parlament.

Sindicatura i cens electoral. L'esborrany amplia la creaci¨® de la sindicatura electoral que estava prevista en la llei del refer¨¨ndum. Es compon de tres ¨°rgans: la Sindicatura Electoral de Catalunya, la Sindicatura Electoral d'Aran i les sindicatures electorals comarcals. La primera es compondr¨¤ de set membres escollits pel Parlament, cinc dels quals seran juristes o polit¨°legs de prestigi i la resta seran jutges, justament el que va aprovar ahir de matinada dimecres el Parlament.

La Constituci¨® definitiva. Si guanya el s¨ª en el refer¨¨ndum independentista il¡¤legal, s'activar¨¤ un proc¨¦s constituent, marcat per tres fases: proc¨¦s participatiu per proposar com ha de ser la Constituci¨® a trav¨¦s d'un F¨°rum Social Constituent i un consell assessor del Govern; eleccions constituents per conformar l'Assemblea constituent, encarregada de la redacci¨®; i ratificaci¨® de la Constituci¨® en un refer¨¨ndum. Aquesta aprovaci¨® requerir¨¤ de tres cinquenes parts del Parlament.