Terror, pol¨ªtica, moral

Les bombes d¡¯Atocha van esclatar tres dies abans d¡¯unes eleccions generals. Per¨° ning¨² assenyat va proposar suspendre els comicis ni congelar la pol¨ªtica; de fet, aquelles tres jornades es compten entre les de polititzaci¨® m¨¦s intensa de la hist¨°ria d¡¯Espanya. Els atacs contra el transport p¨²blic de Londres, el juliol del 2005, es van produir hores despr¨¦s que se li conced¨ªs l¡¯organitzaci¨® dels Jocs Ol¨ªmpics del 2012 a la capital brit¨¤nica. No obstant aix¨°, a ning¨² se li va acudir que, com a resposta al terror, calgu¨¦s renunciar als Jocs. El novembre del 2015, a Par¨ªs, els assassins de la sala Bataclan van invocar, abans d¡¯obrir foc, els bombardejos aliats sobre l¡¯ISIS a S¨ªria i l¡¯Iraq. Per¨°, en comptes de suspendre¡¯ls, el president Hollande va ordenar intensificar-los.

Com afirmava aqu¨ª mateix V¨ªctor Lapuente el passat dia 22 d¡¯agost, ¡°en una democr¨¤cia, la pol¨ªtica ha de romandre blindada al terrorisme¡±. Aix¨ª ha estat en tots els pa?sos del nostre entorn, i se¡¯ns ha instat sempre que aix¨ª fos: quantes vegades hem sentit que els terroristes no canviaran les nostres idees, el nostre estil de vida, el nostre vot? Llavors, per qu¨¨ el 17-A barcelon¨ª hauria d¡¯haver portat el Govern Puigdemont a aparcar el seu pla independentista i centrar-se en ¡°els problemes reals dels catalans¡±? No ¨¦s real un problema que, des del 2012, ha mobilitzat repetidament ¨Cals carrers i/o a les urnes¨C m¨¦s de dos milions de persones?

Els brutals atemptats d¡¯aquest estiu a Catalunya han donat lloc a molts disbarats. Per exemple, la peregrina teoria segons la qual el terrorisme islamista va aprofitar ¡°la guerra institucional¡± per colpejar a Barcelona. I a Berl¨ªn, a Londres, a Ni?a, a Brussel¡¤les..., quina guerra institucional hi havia? ?s obvi que va ser la pot¨¨ncia, la notorietat internacional de la marca Barcelona all¨° que la va convertir en objectiu. I, agradi o no, la ressaca del 17-A s¡¯ha mogut tamb¨¦ dins dels par¨¤metres habituals en aquests casos.

?s ben leg¨ªtim i fins i tot altament est¨¨tic sostenir que la cerca de r¨¨dit pol¨ªtic arran d¡¯un atemptat est¨¤ malament, per¨° la veritat ¨¦s que resulta inevitable i ha passat gaireb¨¦ sempre; el PP de l¡¯11-M (que era ja el de Rajoy, no?) podria escriure sobre el tema un extens tractat, tot i que al final el tret li sort¨ªs per la culata. Hi va haver banderes i pancartes a les manifestacions de dol, quina vergonya!, clamen les presumptes vestals de torn. La hist¨°ria europea dels ¨²ltims lustres n¡¯¨¦s plena, i suposo que a Barcelona eren tan l¨ªcites ¨C o estaven tan fora de lloc¨C les estelades com les banderes espanyoles que enarborava, entre d¡¯altres, la delegaci¨® de Societat Civil Catalana. En fi, hem tingut una col¡¤lisi¨® verbal entre periodistes i responsables pol¨ªtics. Quina novetat! Alguns encara recorden el dia en qu¨¨ Federico Trillo li va llan?ar despectivament una moneda de dos euros a una redactora que li resultava inc¨°moda..., i va ser premiat despr¨¦s amb l¡¯ambaixada a Londres.

Si els comportaments dels actors pol¨ªtics i institucionals durant aquestes setmanes convulses han estat, doncs, d¡¯all¨° m¨¦s previsibles, per qu¨¨ tant de soroll i esc¨¤ndol contra l¡¯actuaci¨® de l¡¯independentisme? Al meu parer, no perqu¨¨ aquest mant¨¦ la seva agenda pol¨ªtica (que potser Rajoy ha canviat la seva?), sin¨® perqu¨¨ els continguts d¡¯aquesta agenda es perceben com a intr¨ªnsecament immorals i, per tant, mereixedors de ser escombrats o sacrificats davant d¡¯una immoralitat pitjor (la matan?a de la Rambla).

Erronis, il¡¤legals, anticonstitucionals, eixelebrats, divisius, empobridors, catastr¨°fics..., tot aix¨° tamb¨¦. Per¨°, sobretot, els objectius de l¡¯independentisme catal¨¤ resulten a una grand¨ªssima part de l¡¯opini¨® pol¨ªtica, medi¨¤tica i p¨²blica a Espanya immorals; ¨¦s a dir, pertorbadors de l¡¯ordre natural de les coses. Un dels trets m¨¦s cridaners de la resposta global al ¡°desafiament secessionista¡± des del 2012 ¨Cun tret m¨¦s agut a mesura que el ¡°desafiament¡± no reculava¨C ha estat la incapacitat per entendre¡¯l com un repte pol¨ªtic al qual s¡¯havia de respondre pol¨ªticament; i, per tant, la tend¨¨ncia a interpretar-lo com una heretgia, un sacrilegi, un crim, un pecat que cal reprimir i castigar, i no resoldre. A El Mundo d¡¯abans-d¡¯ahir, un reporter afirmava (sic) que ¡°Puigdemont no t¨¦ ¨¤nima¡±; ¨¦s a dir, que ¨¦s un mal¨¤nima...

Deu ser cosa de l¡¯edat, per¨° m¡¯admira veure persones descregudes i esquerranes de tota la vida compartir amb l¡¯ultra cardenal Ca?izares la tesi que la unitat d¡¯Espanya ¨¦s un b¨¦ moral.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.