Els independentistes aproven la llei de ruptura en un Parlament dividit

Ho van fer la nit de dimecres i ho han tornat a fer la d'aquest dijous, aquesta vegada per aprovar la llei de transitorietat amb la qual l'independentisme pret¨¦n construir una rep¨²blica catalana. Junts pel S¨ª i la CUP han imposat la seva majoria per for?ar el reglament de la Cambra i aprovar la que volen que sigui la llei suprema de Catalunya en el cas que el s¨ª s'imposi en el refer¨¨ndum de l'1 d'octubre. Ho han fet a costa d'un Parlament dividit en dos, en el qual es va manifesta la major unitat que s'havia vista fins ara entre els quatre grups que integren l'oposici¨®.

El bloc independentista va invocar l'article 81.3 del reglament i, malgrat el rotund rebuig de l'oposici¨®, van utilitzar la seva majoria per for?ar la votaci¨® primer i aprovar la llei de desconnexi¨® despr¨¦s. Els seus 71 vots s'han imposat en una Cambra mig buida, de la qual, una altra vegada, es va absentar bona part de l'oposici¨®. Nom¨¦s els 10 membres de Catalunya S¨ª que es Pot es van mantenir al seu esc¨®, i hi van votar en contra.

M¨¢s informaci¨®n

Quins ajuntaments han dit que s¨ª i quins han dit que no al refer¨¨ndum?

Una miniconstituci¨® per a 48 hores despr¨¦s de l¡¯1-O

La Fiscalia anuncia querelles contra la Mesa del Parlament i tot el Govern

¡°El poble t¨¦ dret a saber qu¨¨ ha de passar a partir de l'endem¨¤ de l'1-O¡±, va afirmar Jordi Orobitg (Junts pel S¨ª) per defensar la necessitat d'aprovar la llei. Des de la CUP, Benet Salellas la va enaltir com ¡°un instrument que declari la nostra sobirania¡± i una manera d'acabar ¡°amb el processisme¡±, que ha marcat la pol¨ªtica catalana en els ¨²ltims 18 mesos.

La cap de l'oposici¨®, In¨¦s Arrimadas (Ciutadans), va denunciar que Junts pel S¨ª s'ha posat ¡°a jugar en el terreny de la CUP¡±, el ¡°de la desobedi¨¨ncia¡±. I va acusar que la f¨®rmula escollida per aprovar la norma es ¡°carregar¨¤ la legitimitat d'aquest Parlament¡±. El popular Xavier Garc¨ªa Albiol va considerar l'1-O com a ¡°nom¨¦s una estrat¨¨gia d'agitaci¨® i propaganda¡± en negar la possibilitat que aquest es pugui fer.

El socialista Miquel Iceta va censurar tot l'articulat de la llei i va q¨¹estionar l'aprovaci¨® for?ada de la llei en la jornada d'ahir. En la seva opini¨®, aquestes presses nom¨¦s tenen un objectiu: ¡°Saben que el refer¨¨ndum no es far¨¤ i volen que almenys quedi alguna cosa al Butllet¨ª Oficial del Parlament, encara que nom¨¦s sigui durant 48 hores. Passar a la hist¨°ria encara que nom¨¦s sigui amb una nota a peu de p¨¤gina¡±. Joan Coscubiela, de Catalunya S¨ª que es Pot, va lamentar que en les ¨²ltimes ¡°48 hores negres¡± el sobiranisme ¡°s'hagi polit el seu capital pol¨ªtic¡± i hagi facilitat ¡°l'estrat¨¨gia antidemocr¨¤tica del PP i la criminalitzaci¨® del dret a decidir¡±.

La d'aquest dijous ha estat una jornada similar a la de dimecres. Maratoniana i que no ha tingut com a principal escenari l'hemicicle, sin¨® la sala on mantenen les seves reunions la Mesa i la Junta de Portaveus del Parlament. Debat agre i travat per les cont¨ªnues pauses for?ades per les peticions de l'oposici¨®, que tenia com a objectiu refor?ar una imatge d'aprovaci¨® an¨°mala en un marc de desori general. L'objectiu dels independentistes tampoc no albergava dubtes. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ho va deixar clar en una de les moltes trobades de la Mesa: ¡°D'aqu¨ª no sortim fins que es voti aix¨°¡±. I no va ser fins a les 00.50.

El front independentista va fer cas om¨ªs, de nou, a un escrit del Consell de Garanties Estatut¨¤ries (CGE) que insistia en la potestat dels grups parlamentaris de demandar un dictamen sobre qualsevol proposici¨® de llei impulsada des de la Cambra. El PSC va anunciar que tamb¨¦ demanaria empara davant del Tribunal Constitucional per evitar l'aprovaci¨® d'aquesta segona llei de desconnexi¨®, una mena de norma suprema amb la qual es vol activar la declaraci¨® d'independ¨¨ncia de Catalunya, crear una rep¨²blica i edificar una estructura institucional que defineix qui ¨¦s el cap de l'Estat, qui ¨¦s catal¨¤, quines s¨®n les lleng¨¹es oficials (catal¨¤, castell¨¤ i aran¨¨s) i, entre altres coses, com es configura el poder judicial (l'elecci¨® de les seves figures clau quedaria en mans del Govern).

La vict¨°ria de l'independentisme amb l'aprovaci¨® de la llei de ruptura va deixar una imatge que l'afebleix, la major unitat de l'oposici¨® des que es va engegar la legislatura: la majoria dels membres dels quatre partits de l'oposici¨® (Ciutadans, PSC, PP i S¨ª que es Pot) dempeus i aplaudint unes paraules de Joan Coscubiela (CSQP), membre d'un dels grups que m¨¦s s'ha aproximat a les posicions prorefer¨¨ndum del Govern: ¡°No vull que el meu fill Daniel vegi que una majoria pot tapar els drets dels que no pensin com ella¡±.