Les botigues ins¨ªgnia colonitzen el centre de Barcelona

Les anomenen flagship stores: les botigues on les marques pretenen concentrar tota la imatge i les experi¨¨ncies de compra que volen traslladar als clients. De m¨¦s de 2.500 metres quadrats, aquests grans locals estan poblant els carrers c¨¨ntrics de les ciutats, i transformen el comer? local i els fluxos de clients que passegen pels eixos comercials. L'arribada de grans operadors com Zara, Uniqlo, H&M i fins i tot Seat a aquest tipus de locals estan impulsant la inversi¨® en aquest tipus d'establiments a peu de carrer, que en el primer trimestre del 2017 va ser de 402 milions d'euros a Espanya, segons un estudi de la consultora immobili¨¤ria JLL.

Els exemples de flagship stores, o bucs ins¨ªgnia de les marques, es troben al centre de les principals ciutats. Un dels m¨¦s paradigm¨¤tics ¨¦s el de Primark, que va aconseguir m¨¦s de 7.000 metres quadrats a la Gran V¨ªa de Madrid. Durant setmanes, per entrar a la gran botiga de roba calia esperar en llargues cues de turistes i curiosos que volien veure com era la imatge que projectava la marca. Les botigues ins¨ªgnia s¨®n aix¨°, una imatge, un atractiu tur¨ªstic, en la qual es presenta tota la col¡¤lecci¨® d'una empresa i es concentren tamb¨¦ gestions com el comer? per Internet o la recollida de comandes. En aquests locals ¨¦s tamb¨¦ on, habitualment, les marques fan les seves presentacions o esdeveniments.

Les botigues d¡¯H&M, Zara o Massimo Dutti al passeig de Gr¨¤cia, o el gran local al barri del Born en el qual des d'aquest any hi ha la marca d'ulleres de sol Etnia, s¨®n exemples de la pres¨¨ncia de bucs ins¨ªgnia empresarials a Barcelona. A aquests se sumar¨¤ el 20 de setembre, tamb¨¦ al passeig de Gr¨¤cia, una gran botiga d¡¯Uniqlo, la compet¨¨ncia japonesa d¡¯Inditex. Per¨° l'aposta per aquest tipus d'establiments no se cenyeix al m¨®n de la moda, sin¨® que empreses com Seat, Ikea o Leroy Merl¨ªn i fins i tot entitats banc¨¤ries han mostrat inter¨¨s a situar-se de manera preeminent en els principals eixos comercials.

"?s la manera que tenen les marques de posicionar-se al mercat", explica Daniel Jim¨¦nez, director de l¡¯?rea de Retail de la consultora immobili¨¤ria Aguirre Newman. Jim¨¦nez assegura que hi ha una gran demanda d'aquest tipus de locals, i que les marques no es conformen amb qualsevol: volen espais di¨¤fans, amb una arquitectura amb car¨¤cter i ben situats.

Efecte en el comer? local

Els principals carrers on es concentra la demanda a Barcelona s¨®n el passeig de Gr¨¤cia i el Portal de l¡¯?ngel, el carrer comercial m¨¦s car d¡¯Espanya, en qu¨¨ el metre quadrat costa 3.360 euros, segons un informe d¡¯Acotex. "Les marques es disputen els locals, mentre que els compradors, normalment fons d'inversi¨® internacionals, obtenen a Barcelona entre un 3,5 i un 3,75% de rendibilitat", detalla Jim¨¦nez.

La irrupci¨® de les grans botigues, amb les quals les principals marques internacionals mostren el seu poder, t¨¦ sens dubte un efecte sobre els comer?os locals. El primer i m¨¦s evident ¨¦s la pujada de preus del lloguer dels locals. Joan Carles Calbet, president de Comertia i de RetailCat, la nova associaci¨® de comerciants catalans, celebra que hi hagi cada vegada m¨¦s gent que vol invertir a Barcelona. "Per¨° aquest tipus de botigues creen distorsions en l'equilibri de la ciutat, perqu¨¨ s¨®n empreses que poden pagar bastant m¨¦s que els comer?os aut¨°ctons, la qual cosa porta a una inflaci¨® molt gran", afirma Calbet.

"Existeix el risc que es perdi el comer? aut¨°cton, que ¨¦s el que marca el car¨¤cter de la ciutat", afegeix el president de RetailCat, associaci¨® que representa prop de 30.000 locals comercials. Calbet lamenta que, a m¨¦s, la majoria de les empreses que aposten pels grans establiments no tributen al pa¨ªs.

El model de les botigues buc ins¨ªgnia tendeix a traslladar un centre comercial tancat a un espai obert com el carrer, expliquen els comerciants. Segons aquests, l'equilibri passa per regular aquests eixos comercials i organitzar els comer?os en Districtes de Millora Empresarial (BID, per les seves sigles en angl¨¨s). "Aix¨ª, una gestora p¨²blic-privada podria regular els horaris o els pagaments dels comer?os a activitats empresarials", indica Calbet.