El m¨®n ens mira

Per fi, el m¨®n ens mira. La secessi¨® catalana ha trigat molt a emergir. Durant cinc anys els governs primer d¡¯Artur Mas i despr¨¦s de Carles Puigdemont han realitzat ingents esfor?os i utilitzat abundants recursos p¨²blics en qu¨¨ han cridat la internacionalitzaci¨® del conflicte. Malgrat tot, els resultats obtinguts per l¡¯aparell de diplom¨¤cia p¨²blica paral¡¤lela secessionista fins a aquest mes d¡¯agost passat han estat francament mediocres.

Cert, el secessionisme ha aconseguit un grapat de primeres p¨¤gines de la premsa internacional, sobretot quan ha fabricat imatges de gran pot¨¨ncia visual, com ha passat des del 2012 en cada Diada, aquestes jornades de l¡¯11 de setembre multitudin¨¤ries i coloristes, organitzades amb la precisi¨® d¡¯un immens rellotge hum¨¤. Per¨° la trista i brutal realitat ¨¦s que la hist¨°ria feta pels catalans no ha aconseguit aixecar el cap i ocupar el primer pla internacional fins al 17-A, quan han estat uns atemptats gihadistes els que han col¡¤locat el conflicte secessionista al mapa d¡¯una manera que no havien pogut imaginar els qui es dediquen professionalment a aix¨° des de la Generalitat.

La imatge impactant d¡¯aquesta irrupci¨® de la hist¨°ria universal en la petita hist¨°ria catalana ens la va oferir la manifestaci¨® del 26 d¡¯agost, en la qual els organitzadors independentistes van apar¨¨ixer com els alquimistes perversos que converteixen una protesta contra el terrorisme i en suport a les v¨ªctimes en una apologia de la secessi¨® i una impugnaci¨® del Govern espanyol i de la monarquia. No s¨®n estranys els laments de l¡¯endem¨¤ davant el flagrant error com¨¨s davant el m¨®n per part de les ments assenyades que encara queden al m¨®n secessionista.

La rep¨²blica dibuixada per les lleis de transitorietat s'assembla a Hongria i Pol¨°nia

Amb prou feines dues setmanes despr¨¦s, els dies 6 i 7 de setembre, Catalunya ha irromput de nou, i aquesta vegada encara amb m¨¦s for?a, en una agenda tan competitiva com ¨¦s la de l¡¯actualitat internacional. ?s una not¨ªcia d¡¯ampli i profund abast, especialment europeu, que el govern regional d¡¯un dels pa?sos membres de la UE convoqui de forma unilateral un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®, en vulneraci¨® de la legislaci¨® constitucional, sense cap base jur¨ªdica en el dret internacional i contravenint les ordres dels tribunals i del Govern central.

Ho ¨¦s en l¡¯objectiu que es persegueix, la secessi¨®, una cosa ins¨°lita a la zona de gran estabilitat de fronteres que ¨¦s l¡¯Europa m¨¦s occidental. Per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s pel m¨¨tode emprat, mitjan?ant una primera llei destinada a convocar el refer¨¨ndum que significa la derogaci¨® de la Constituci¨® espanyola, i una segona destinada a organitzar la gesti¨® del resultat, que significa la proclamaci¨® preventiva d¡¯una rep¨²blica provisional ¡ªde caracter¨ªstiques peculiars com a r¨¨gim pol¨ªtic¡ª, que es convertiria en realitat nom¨¦s en cas d¡¯un resultat positiu de la consulta.

La secessi¨® produiria l'efecte d¨°mino, primer a Espanya, i despr¨¦s al conjunt d'Europa

Si, despr¨¦s del cas catal¨¤, arrib¨¦s a consolidar-se l¡¯exercici del dret a decidir en aquesta ¨¤rea d¡¯Europa, f¨¤cilment es produiria un efecte d¨°mino que actuaria pr¨¤cticament en tots els actuals 27 pa?sos socis de la UE: comen?aria per Espanya mateixa, i m¨¦s concretament pel Pa¨ªs Basc, on l¡¯ara moderat PNV no tindria m¨¦s remei que llan?ar-se als bra?os del m¨®n exetarra. Les comunitats valenciana i balear, tal com alguns ja insinuen, serien objecte d¡¯una ambici¨® irredemptista catalana que s¡¯estendria tamb¨¦ a les comarques aragoneses de parla catalana i franceses del Rossell¨®, Cerdanya i Capcir. En aquest ¨²ltim cas es tracta de fronteres tra?ades el 1659, que s¨®n de les m¨¦s veteranes d¡¯Europa.

La rep¨²blica catalana que se¡¯ns proposa ¨¦s, d¡¯entrada, una amena?a geopol¨ªtica directa per Fran?a i indirecta per tot Europa; una naci¨® amb reivindicacions territorials fora de les seves fronteres ¡ªa l¡¯estil de l¡¯Hongria de Viktor Orb¨¢n¡ª i un est¨ªmul per a la fragmentaci¨® de l¡¯espai europeu addicional al Brexit, en un moment d¡¯enorme incertesa respecte a l¡¯estabilitat internacional i de serioses amenaces per a la seguretat ¡ªunes encara regionals i de to menor amb origen a R¨²ssia, i altres molt m¨¦s agudes i globals, com la crisi nuclear nord-coreana.

La similitud amb Hongria ¡ªi tamb¨¦ amb la Pol¨°nia populista de Jaroslaw Kaczynski¡ª s¡¯est¨¦n al model de democr¨¤cia que dibuixen les dues lleis, la del Refer¨¨ndum i la de la Transitorietat, i sobretot al m¨¨tode expeditiu utilitzat per a la seva aprovaci¨® en el Parlament catal¨¤ aquesta setmana passada, amb flagrant menyspreu de la legalitat, els reglaments i els drets dels diputats i dels seus representats. Es tracta de democr¨¤cies plebiscit¨¤ries, basades en la dictadura de la majoria i el menyspreu a la minoria. Amb abstracci¨® de tot control judicial, fins i tot dels organismes sobirans propis. Sense divisi¨® de poders pr¨°piament dita. I amb una vocaci¨® intervencionista en la societat civil i en els mitjans de comunicaci¨® que s¡¯expressa tant en la legislaci¨® com en les pr¨¤ctiques utilitzades pel Govern.

La mirada del m¨®n no pot ser piadosa cap a aquesta Catalunya de tan dubtosa qualitat democr¨¤tica. Sobretot, perqu¨¨ des de fora es difuminen o amb prou feines es perceben els negr¨ªssims aspectes de la caricatura de Rajoy que dibuixen l¡¯esquerra radical i el secessionisme. Potser aquesta mirada exterior, ara tan esc¨¨ptica amb els secessionistes, tamb¨¦ estar¨¤ molt atenta a la capacitat de Rajoy per resoldre l¡¯envit al qual s¡¯enfronta amb la per¨ªcia i el respecte a la cultura democr¨¤tica que exigeix la pertinen?a al club dels pa?sos m¨¦s desenvolupats i puntosos amb la legalitat constitucional i amb els drets humans.

La tasca no ¨¦s f¨¤cil. Rajoy ha d¡¯impedir el refer¨¨ndum per¨° alhora seguir on era com a governant europeu i democr¨¤tic. Quan el m¨®n ens mira de deb¨°, tots quedem retratats, cadascun a la seva manera. Rajoy no ha quedat gaire b¨¦ en els ¨²ltims cinc anys, fins i tot deu si s¡¯afegeix el temps en qu¨¨ va dirigir el PP des de l¡¯oposici¨®, adobant en bona mesura el desafiament secessionista abans de demostrar la seva incapacitat per donar resposta o almenys per domesticar-lo. La seva estrat¨¨gia s¡¯ha revelat francament millorable si ¨¦s que no totalment esmenable. Per¨° res exclou que pugui fer-ho b¨¦ i fins i tot molt b¨¦ a partir d¡¯ara, precisament en el moment m¨¦s dif¨ªcils, despr¨¦s d¡¯haver-ho fet malament o molt malament.

Fins ara nom¨¦s Artur Mas i Puigdemont ho han fet pitjor, i en el cas dels dos presidents catalans sense que existeixi cap pal¡¤liatiu per als seus respectius desastres. Mas, per haver inventat un full de ruta impossible i no haver descavalcat en les nombroses vegades en qu¨¨ va tenir-ne l¡¯oportunitat, cada vegada que rebia un av¨ªs d¡¯aquestes urnes per ell tan evocades. Puigdemont, per haver-se convertit en un complaent majordom de la revolucion¨¤ria CUP, a la qual ha anat obeint en totes i cadascuna de les seves ordres. Si Mas i Puigdemont s¨®n insuperables, ¨¦s Rajoy qui t¨¦ l¡¯oportunitat ara, i despr¨¦s a partir del 2-O, per esmenar els seus errors passats i fins i tot convertir-se en el que trobi la pedra filosofal d¡¯aquest trencaclosques de les Espanyes al qual tant ha contribu?t amb el seu quietisme i la seva incapacitat pol¨ªtica.