La unilateralitat i el Parlament mig buit

Debat jur¨ªdicoconstitucional a part, ¨¦s trist constatar que alguns estarien encantats de fundar un estat catal¨¤ sobre la base de l¡¯exclusi¨® de la meitat dels catalans. La imatge del Parlament mig buit que vam veure la setmana passada durant la votaci¨® de les anomenades lleis de desconnexi¨® hauria d¡¯entristir qualsevol que aspiri a la unitat civil del poble catal¨¤. No obstant aix¨°, els diputats de Junts pel S¨ª i la CUP s¡¯abra?aven ext¨¤tics despr¨¦s de l¡¯aprovaci¨® de les seves lleis per la meitat m¨¦s un dels vots, molt lluny de les majories qualificades previstes per l¡¯Estatut per a la presa de decisions d¡¯especial transcend¨¨ncia. Poc els importava que els diputats de Ciutadans, PSC i PPC acabessin d¡¯abandonar l¡¯hemicicle davant l¡¯atropellament dels seus drets com a representants del poble catal¨¤.

Conv¨¦ recordar que aquests tres partits van rebre en les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques el suport de m¨¦s d¡¯un mili¨® i mig de catalans, pr¨¤cticament el mateix nombre de vots que Junts pel S¨ª. La difer¨¨ncia llavors la van marcar la CUP i la llei electoral espanyola, que regeix a Catalunya perqu¨¨ els partits nacionalistes mai han volgut renunciar a la sobrerrepresentaci¨® que els atorga la seva hegemonia a les prov¨ªncies menys poblades. Entenc que no resulta f¨¤cil aconseguir la majoria de dos ter?os del Parlament que l¡¯Estatut preveu per a l¡¯aprovaci¨® d¡¯una llei electoral pr¨°pia, per¨° aquesta subjecci¨® al principi de legalitat contrasta amb l¡¯intent de voladura conjunta de l¡¯Estatut i de la Constituci¨® perpetrat al Parlament la setmana passada. Per cert, l¡¯exig¨¨ncia de majories refor?ades per a la presa de decisions importants no ¨¦s una peculiaritat de l¡¯Estatut o de la Constituci¨®, sin¨® que ¨¦s el mecanisme que s¡¯imposa en les democr¨¤cies modernes despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial per evitar, precisament, que la democr¨¤cia esdevingui tirania de la majoria.

Si la pretensi¨® de derogar la Constituci¨® a Catalunya ja ¨¦s de per si mateixa un ab¨²s, intentar-ho a l¡¯abric d¡¯una minsa majoria conjuntural al Parlament que ni tan sols es correspon amb una majoria social, i contravenint l¡¯Estatut, el Consell de Garanties Estatut¨¤ries i els lletrats del Parlament, ¨¦s una insensatesa d¡¯ominoses conseq¨¹¨¨ncies per a la conviv¨¨ncia.

Per descomptat la imatge dels representants del ?40%! dels catalans abandonant els seus escons atropellats per l¡¯actitud desp¨°tica de la majoria parlament¨¤ria no ¨¦s un bon presagi. Es tracta d¡¯un percentatge important i comprovat a les urnes que per alguna estranya ra¨® no sol apar¨¨ixer en el nostre debat p¨²blic, invariablement presidit per un altre percentatge molt m¨¦s eteri, el m¨ªtic 80% dels catalans que suposadament s¨®n partidaris d¡¯un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®. No t¨¦ massa sentit seguir acceptant la pretensi¨® que el 80% del poble catal¨¤ advoca per un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®, quan sabem positivament que, almenys, el 40% dels catalans no estan per la feina de fragmentar la unitat de sobirania que consagra la Constituci¨®, ¨¦s a dir, que no s¨®n partidaris que els catalans decidim d¡¯esquena a la resta dels espanyols el futur de Catalunya i de tot Espanya.

Els defensors de la teoria del 80% solen dir que ¡°totes les enquestes¡± apunten en aquesta direcci¨®, per¨° no nom¨¦s sembla discutible la pretensi¨® d¡¯anteposar la volatilitat de les enquestes a la consist¨¨ncia dels resultats electorals, sin¨® que en qualsevol cas es tracta d¡¯una dada entremesclada de matisos, ja que fins i tot aquest 80% que efectivament ha apuntat alguna enquesta est¨¤ condicionat per un considerable rebuig a la unilateralitat.

Els fets de la setmana passada al Parlament s¨®n la quintaessencia de la unilateralitat, per¨° no la de Catalunya en relaci¨® amb la resta d¡¯Espanya, sin¨® la de mitja Catalunya en relaci¨® amb l¡¯altra mitja. ?s obvi que la majoria parlament¨¤ria de Junts pel S¨ª i la CUP en t¨¦ prou de proclamar la rep¨²blica catalana sobre el que quedi de Catalunya despr¨¦s de les seves martingales parlament¨¤ries. La unilateralitat suposa una Catalunya predeterminada, monol¨ªtica i excloent que xoca amb l¡¯ideal democr¨¤tic d¡¯una Catalunya oberta i respectuosa amb la seva diversitat intr¨ªnseca. Afrontaran algun dia els independentistes el fet que la seva anhelada desconnexi¨® no nom¨¦s els separa de la resta dels espanyols, sin¨® sobretot de molts catalans que preferim seguir sent plurals i diversos en la nostra pr¨°pia identitat? Potser llavors s¡¯adonaran que, en lloc de solucionar un problema, la seva maniquea aventura ens ha sumit en un altre de molt m¨¦s cru i dif¨ªcil de remeiar.

Ignacio Mart¨ªn Blanco ¨¦s periodista i polit¨°leg.