La dignitat dels juristes

La lamentable sessi¨® parlament¨¤ria de la setmana passada al Parlament la van salvar el valor moral dels lletrats de la Cambra i dels membres del Consell de Garanties Estatut¨¤ries i la valentia i els bons arguments dels l¨ªders de l'oposici¨®. En aquest article em referir¨¦ nom¨¦s als primers, tot i que els segons tamb¨¦ es mereixen que els felicitin efusivament.

Ser jurista en un ¨°rgan judicial o de control de vegades no ¨¦s f¨¤cil. Cal ser una persona amb grans conviccions democr¨¤tiques per saber enfrontar-se a certes situacions complicades. A qu¨¨ em refereixo? A les ocasions en qu¨¨ el contingut de les lleis que han d'interpretar i aplicar ¨¦s contrari a les seves creences m¨¦s profundes.

Posem el cas d'un jutge cat¨°lic, dem¨°crata conven?ut per¨° seguidor estricte de la doctrina vaticana, que ha d'aplicar una llei que permet l'avortament. ?s evident que la seva consci¨¨ncia religiosa li diu una cosa i la llei, una altra de molt diferent. Peca contra la religi¨® si aplica la llei? Infringeix el seu deure com a jutge si no l'aplica? ?s obvi que ha d'aplicar la llei, sense cap remordiment de consci¨¨ncia, perqu¨¨ actua en nom de la llei, no en nom propi, i el jutge no ¨¦s responsable d'aprovar-la, sin¨® que aquesta responsabilitat recau en els diputats que l'han votada.

El jutge, com a tal, est¨¤ sotm¨¨s nom¨¦s a l'imperi de la llei, i cal destacar el terme nom¨¦s: no pot rebre ordres de cap autoritat, ni pol¨ªtica ni judicial, encara que sigui d'un jutge de rang superior, per exemple, del Tribunal Suprem. Ning¨² pot donar ordres a un jutge en la seva estricta tasca jurisdiccional. Ell ha de prendre la decisi¨® despr¨¦s d'haver argumentat sobre la base de les normes aplicables i d'acord amb els m¨¨todes d'interpretaci¨® admesos per les lleis i la doctrina jur¨ªdica. Nom¨¦s se li ha ha d'exigir que el veredicte final sigui congruent amb aquesta operaci¨® intel¡¤lectual.

Aquesta ¨¦s la feina dels jutges i dels altres membres dels ¨°rgans de control jur¨ªdic: deixen de banda les seves conviccions, fins i tot les m¨¦s fortes, i es limiten ¨²nicament a interpretar les lleis conforme a les regles jur¨ªdiques establertes. En aix¨° van ser exemplars, la setmana passada, els lletrats del Parlament i els membres del Consell de Garanties Estatut¨¤ries de la Generalitat.

Els conec a molts, antics col¡¤legues, i puc assegurar que en alguns casos s¨®n persones de fermes conviccions nacionalistes i, segur, en certs casos, partidaris d'una Catalunya independent, separada d'Espanya. Doncs b¨¦, fins i tot en aquests casos han sabut anteposar la seva condici¨® de dem¨°crates a les seves creences m¨¦s ¨ªntimes, ha prevalgut la seva funci¨® com a professionals del dret a les seves idees. Chapeau, amics!

Davant de les pressions pol¨ªtiques, davant del tens soroll mediambiental que us volia intimidar, us heu mantingut ferms, heu sabut resistir i complir amb el vostre deure de juristes, tamb¨¦ de ciutadans que saben ¨¤mpliament que la democr¨¤cia s'ha de canalitzar a trav¨¦s del dret perqu¨¨ les lleis al nostre pa¨ªs s¨®n el resultat de processos democr¨¤tics. No heu caigut en aquest profund error segons el qual la democr¨¤cia est¨¤ per sobre del dret. Sabeu que en el constitucionalisme la democr¨¤cia i la llei s¨®n inescindibles, diguin el que diguin els populistes de qualsevol signe. Heu sabut defensar la voluntat popular davant dels qui l'estaven conculcant, aconsellats per juristes d'una condici¨® ¨¨tica molt diferent de la vostra.

No puc lloar, en canvi, la vostra saviesa jur¨ªdica: els casos que se us han plantejat s¨®n f¨¤cils, un alumne mitj¨¤ de primer de dret ho tindria tan clar com vosaltres. Els preceptes del reglament parlamentari que es van aplicar estaven suspesos, aix¨ª que tota la sessi¨® ja venia viciada des del seu mateix origen. Nom¨¦s calia comen?ar a llegir els tres primers articles de la llei del refer¨¨ndum, la primera que es va votar, per adonar-se que es tractava d'un enorme disbarat: es regula l'inexistent dret d'autodeterminaci¨®, se sost¨¦ que la sobirania rau en el poble de Catalunya, se situa aquesta llei per sobre de la Constituci¨® i de l'Estatut d'autonomia. La llei de transitorietat encara ¨¦s pitjor, i totes dues s'han aprovat expressament perqu¨¨ s'anul¡¤lin, una simple provocaci¨® per fer-se les v¨ªctimes.

Puigdemont no vol cap refer¨¨ndum, nom¨¦s vol convertir-se en m¨¤rtir, un nou Companys. Per¨° vosaltres, en aquesta Catalunya de c¨ªnics i irresponsables, heu salvat la dignitat dels juristes.