No ¨¦s una c¨°pia, ¨¦s l¡¯aut¨¨ntic Warhol a Barcelona

L'artista nord-americ¨¤ Andy Warhol (1928-1987) va visitar Espanya el gener del 1983. Venia a inaugurar l'exposici¨® que el galerista madrileny Fernando Vijande li dedicava i va passar nou dies a la capital espanyola. Durant aquest per¨ªode, la modernitat es va alternar amb l'artista pop m¨¦s fam¨®s de tots els temps en unes jornades en les quals va quedar demostrat que Warhol no sabia gaire b¨¦ qu¨¨ era Espanya. No obstant aix¨°, l'exposici¨® va ser tot un ¨¨xit, almenys de p¨²blic, ja que malgrat que es van vendre poques obres, la galeria es va omplir de persones, que havien de pagar 100 pessetes per entrar-hi, amb moltes ganes de veure l'artista i que els sign¨¦s un aut¨°graf. Ja han passat m¨¦s de 30 anys, per¨° l'inter¨¨s per aquest artista controvertit i irreverent, a m¨¦s d'espavilat empresari de si mateix, no ha parat de cr¨¦ixer.

Les seves obres es reprodueixen fins a la sacietat en objectes tan diversos com p¨°sters, samarretes i tasses que es venen a tot el m¨®n i que han convertit Warhol en un dels artistes m¨¦s accessibles que existeixen. La possibilitat de veure els originals d'aquestes obres que Warhol va crear, que estan impreses a la retina de tots, i apreciar el seu proc¨¦s de creaci¨® constitueixen els principals atractius de l'exposici¨® Andy Warhol. L'art mec¨¤nic, que obre les seves portes avui dijous al?CaixaForum de Barcelona i despr¨¦s viatjar¨¤ a Madrid i M¨¤laga.

La majoria de les 352 peces d'aquesta exposici¨® pensada com una retrospectiva organitzada pel centre catal¨¤ i el Museu Picasso de M¨¤laga, i que comissaria el director d'aquest museu andal¨²s Jos¨¦ Lebrero, parlen de la naturalesa repetitiva i artificiosa del treball visual del de Pittsburgh. Uns principis que neguen, en ¨²ltima inst¨¤ncia, els valors d'originalitat que se li demana a una obra d'art. ¡°Warhol va canviar l'ordre establert que hi havia fins ara en aquest sentit, perqu¨¨ va voler fer-se un lloc entre els expressionistes abstractes dels anys cinquanta, com Pollock, Rothko o Newman. I per aix¨° va trobar en el consum una manera de pal¡¤liar el buit¡±, ha explicat Lebrero, que ha destacat ¡°la innovadora manera en qu¨¨ Warhol va aplicar la idea de proc¨¦s a la seva polifac¨¨tica obra seriada i el talent per combinar de manera transversal diferents t¨¨cniques, mitjans i repertoris iconogr¨¤fics".

En efecte. Ni una ni dues ni tres. Fins a deu fotos multicolors de Marilyn Monroe d'un metre d'amplada presideixen una de les sales de l'exposici¨®. ?s una de les s¨¨ries m¨¦s conegudes i que m¨¦s s'associen a l'artista, juntament amb les que va fer a una simple llauna de sopes. Tamb¨¦ s¨®n l'exemple de com Warhol va tenir la virtut que una cosa que va n¨¦ixer en el m¨®n underground en els inicis de la segona meitat del segle XX a Nova York hagi acabat convertit en element de consum de masses mundial. ¡°Warhol va ser, a m¨¦s d'artista, un bon empresari¡±, explica Lebrero durant el recorregut per l'exposici¨®, en qu¨¨ es poden veure s¨¨ries de gran, mitj¨¤ i petit format, per fer-les accessibles a tothom.

Les obres s¨®n variades, com els camps que va tocar Warhol: escultures, dibuixos, p¨°sters, llibres, pel¡¤l¨ªcules, portades de discos, revistes com Interview o instal¡¤lacions com Silver Clouds, uns n¨²vols platejats que suren ingr¨¤vids fets amb materials que utilitzava la NASA o la que mostra el treball realitzat a la Silver Factory, anomenat Exploding Plastic Inevitable, en el qual van participar The Velvet Underground and Nico i que es va convertir en una explosi¨® conceptual de so i moviment. Les obres han viatjat de 30 centres i col¡¤leccionistes, sobretot el museu de l'artista de la seva ciutat natal, que reuneix la col¡¤lecci¨® m¨¦s extensa d'obres d'art i materials de Warhol, per¨° tamb¨¦ del MoMA de Nova York, el Centre Georges Pompidou de Par¨ªs o la Tate de Londres.

Per¨° l'extens i conegut treball de Warhol no ¨¦s f¨¤cil de sintetitzar. El plantejament de Lebrero ¨¦s cronol¨°gic i recorre totes les etapes de l'artista, des dels primers dibuixos i treballs gr¨¤fics d'Andrew Warhola, embri¨® d'Andy Warhol, en la d¨¨cada dels cinquanta, en els quals dibuixava amb la seva mare o feia els primers treballs d'impressi¨® per a revistes, passant per moltes de les seves creacions ic¨°niques en qu¨¨ va estetitzar productes o actituds quotidianes i de consum que fins llavors no tenien glamur. ?s el cas de Three Coke bottles, del 1962, en la qual repeteix l'env¨¤s de Coca-Cola, "la beguda m¨¦s democr¨¤tica perqu¨¨ consumeixen reis, primers ministres i rodamons", segons l'artista. Tamb¨¦ les s¨¨ries Campbell¡¯s soups, del 1968, on repeteix aquests ja famosos envasos amb l'¨²nica difer¨¨ncia de l'ingredient principal impr¨¨s: carn, tom¨¤quet, verdures, cogombrets o ceba. A Before and after, del 1961, mostra l'abans i el despr¨¦s d'un perfil passat per la cirurgia est¨¨tica, una cosa ¨ªntima llavors i ara.

De la mateixa manera que converteix en warhols simples objectes com llaunes, pl¨¤tans o caps de vaca, eleva personatges de la pol¨ªtica, el cinema o la societat a icones pop: ho va fer amb Marilyn, per¨° tamb¨¦ amb Jackie Kennedy, Liz Taylor o el president xin¨¨s Mao ¨Cde qui es pot veure una enorme obra propietat del col¡¤leccionista espanyol Josep Su?ol¨C, que va guarnir de colors i els va fer en s¨¨rie.

Per¨° l'exposici¨® tamb¨¦ mostra l'artista que amb les seves obres protesta sobre la viol¨¨ncia i la pena de mort. Ho fa amb les seves s¨¨ries sobre calaveres, pistoles i cadires el¨¨ctriques. Com l'enorme Big electric chair, que malgrat la part art¨ªstica amaga un al¡¤legat contra una pr¨¤ctica que encara es fa als Estats Units. Warhol va comen?ar a pintar aquestes cadires el 1963, el mateix any en qu¨¨ es van fer dues execucions a Nova York, la qual cosa va originar nombroses protestes de col¡¤lectius humanitaris.

La mostra es tanca amb imatges realitzades per grans fot¨°grafs de tot el m¨®n, com Philippe Halsman, Duane Michals, Robert Mapplethorpe o?Alberto Schommer, on Warhol apareix com a objecte, com el personatge en qu¨¨ va acabar convertit. L'¨²ltima obra ¨¦s un enorme autoretrat del 1986, un any abans de morir, en el qual l'artista apareix amb perruca. Per a Lebrero la gran efectivitat de Warhol "¨¦s haver arribat a l'actualitat com a gran influenciador de l'art contemporani. Molts, els agradi o no, segueixen l'obra de Warhol", assenyala.