Jacint Borr¨¤s, per treure¡¯s el barret

Jacint Borr¨¤s era un home de vida, de club, de pa¨ªs i tamb¨¦ un ciutad¨¤ il¡¤lustre de l¡¯Hospitalet, una persona tamb¨¦ molt viatjada, especialment enamorada del Pa¨ªs Basc. No ¨¦s estrany per tant que fos molt conegut i alhora deix¨¦s petjada sobretot al Bar?a i a Catalunya. No feia res perqu¨¨ s¨ª, ni tampoc per quedar b¨¦, sin¨® que acostumava a teixir moltes complicitats, m¨¦s enll¨¤ de la seva vinculaci¨® al m¨®n t¨¨xtil, ja que es feia estimar i admirar, pioner com va ser de tantes coses que avui dia formen part del men¨² catal¨¤ i del Camp Nou.

Tenia una manera de ser molt particular perqu¨¨, essent sempre la mateixa persona, sabia com tractar la gent sense ser massa modest ni tampoc semblar un pretensi¨®s, talment com un gentelman capa? d¡¯arremangar-se en un aplec de penyes o de treure¡¯s el barret en un taller de disciplina obrera de les moltes f¨¤briques de Barcelona. El Jacint sabia estar, dret i assegut, i sabia moure¡¯s en la democr¨¤cia i en la clandestinitat, quan manava i quan era a l¡¯oposici¨®, sempre digne, irreductible a la capital i a l¡¯Hospitalet.

Hi ha una colla que gaud¨ªem d¡¯ell el primer dimarts de cada mes a Cal Pere del Maset a Sant Pau d¡¯Ordal. Al voltant dels extraordinaris ¨¤pats preparats per Joan Massana, discut¨ªem sense parar sobre futbol i pol¨ªtica, una olla de cols que nom¨¦s reposava quan el Jacint al?ava la veu i demanava parar perqu¨¨ tothom s¡¯expliqu¨¦s d¡¯un en un i qued¨¦s retratat, tothom a puesto, rendits a la seva autoritat, nom¨¦s disconformes quan demanava una copa d¡¯un licor que si no recordo malament es deia Benedictine. A aquella taula hi quedar¨¤ un forat per a tota la vida sense el Jacint.

A vegades podia semblar que menjava millor que bevia, tot i que la majoria ens hi fix¨¤vem quan parlava, amb aquella dicci¨® tan seva, serena, clara i tamb¨¦ franca, vigilant el que deia per¨° sense cap por de dir-la, sempre clarivident i intel¡¤ligent, com prova aquella pancarta tan c¨¨lebre que es va estendre al Camp Nou: ¡°Maria Llu?sa, porta¡¯l al cine¡±. La millor manera de combatre el discurs autoritari del president N¨²?ez era la ironia de Jacint Borr¨¤s, directiu en l¡¯¨¨poca d¡¯Agust¨ª Montal i despr¨¦s en la de Joan Laporta, dos dels presidents m¨¦s catalanistes del Bar?a.

El seu fill Aitor recordava que, quan el seu pare es ficava en una cosa, no parava fins al final, i citava com a exemple el Bar?a. M¨¦s o menys venia a dir aix¨°: ¡°La primera vegada hi va entrar per portar la catalanitat al club, la segona per recuperar-la, i si ara pogu¨¦s hi tornaria per recuperar la dignitat¡±. Fundador de Converg¨¨ncia i refundador amb el PDCat, pare de Meritxell Borr¨¤s, consellera de Governaci¨®, el Jacint va ser decisiu en la introducci¨® del catal¨¤ i l¡¯exhibici¨® de senyeres al Camp Nou pocs mesos abans de la mort de Franco.

Vitalista, quan assumia una responsabilitat l¡¯exercia sense reserves, amb una determinaci¨® exemplar, capa? d¡¯intercedir per uns i altres, respectu¨®s en qualsevol cas amb les funcions de cadasc¨², com quan va proposar, i no li van fer cas, que l¡¯entrenador blaugrana podia ser Manuel Pellegrini. Membre del Grup d¡¯Opini¨® i de l¡¯Elefant Blau, va passar un mal tr¨¤ngol quan la junta de Rosell i Bartomeu va endegar aquella acci¨® de responsabilitat que es va vendre com si fos un acte de club quan es va convertir en una revenja contra els directius de Laporta.

La seva passi¨® va ser el futbol base i especialment el Barcelona Atl¨¨tic ¨Cs¡¯emprenyava molt cada cop que al filial li canviaven el nom pel de Bar?a B¨C, del qual va ser dues vegades president i se¡¯n considerava encara tutor, sempre pendent de futbolistes com darrerament Iniesta. All¨¤ on an¨¦s defensava el planter blaugrana amb la mateixa for?a que exhibia el seu patriotisme, fill de l¡¯Hospitalet i membre de l¡¯ajuntament durant el pacte de progr¨¦s (1979-1981). Home de pedra picada, es distingia pel seu comprom¨ªs i honestedat, a la pol¨ªtica i al futbol.

La seva condici¨® d¡¯home de club va fer que mai don¨¦s una exclusiva als seus amics periodistes, que el vener¨¤vem per la seva saviesa, humanitat i grandesa. Era incapa? d¡¯odiar. Quan convenia era servidor i quan tocava assumia el protagonisme, a vegades de manera cr¨ªtica, d¡¯altres amb sentit de l¡¯humor, aglutinador per naturalesa. Explicava el seu amic Albert Perr¨ªn que dimarts, al Tanatori de l¡¯Hospitalet, van coincidir en un moment Jordi Pujol, Artur Mas i Carles Puigdemont. I ¨¦s que Jacint Borr¨¤s era un home per treure¡¯s el barret.