7 d¡¯octubre

Al llarg d¡¯aquest ¨²ltim lustre, el 6 d¡¯octubre del 1934 ha estat invocat freq¨¹entment per part de l¡¯unionisme (dins de Catalunya) i de l¡¯espanyolisme (fora). Ho ha estat com a exorcisme antiindependentista, com a humiliant recordatori que l¡¯¨²ltima temptativa secessionista catalana fins avui va acabar, fa vuit d¨¨cades, en la derrota i el rid¨ªcul.

S¡¯ha tractat d¡¯unes invocacions no per repetides menys fal¡¤laces i tramposes perqu¨¨, l¡¯octubre del 1934, ning¨² va proclamar cap independ¨¨ncia. El president Companys va vulnerar, per descomptat, la legalitat llavors vigent, tant com el conjunt dels republicans l¡¯havien vulnerat el 14 d¡¯abril del 1931 en derrocar la monarquia en virtut del resultat d¡¯unes municipals. Per¨° l¡¯Estat Catal¨¤ de la Rep¨²blica Federal Espanyola no pretenia trencar amb Espanya, sin¨® canviar el rumb pol¨ªtic d¡¯Espanya, corregir la dretanitzaci¨® antiautonomista iniciada despr¨¦s de les eleccions de novembre del 1933.

?s veritat que, en el desencadenament de totes dues crisis, es troben diverses sent¨¨ncies d¡¯alts tribunals polititzats i ideol¨°gicament esbiaixats: el 1934, la del Tribunal de Garanties Constitucionals contra la llei de contractes de cultiu; des del 2010, les del Tribunal Constitucional contra l¡¯Estatut ¨Cuna fita crucial¨C i contra totes les altres iniciatives autodeterministes que han pres les institucions catalanes. En tot cas, el relatiu paral¡¤lelisme s¡¯acaba aqu¨ª: amb Companys, el termini entre la sent¨¨ncia i el zenit del conflicte va ser tot just de quatre mesos; ara han passat set anys, temps m¨¦s que suficient per a un creixement geom¨¨tric de l¡¯independentisme i una acumulaci¨® de for?a reivindicativa que van brillar per la seva abs¨¨ncia el 1934.

La proclama de Companys va respondre a la improvisaci¨® d¡¯unes hores; el seu Estat Catal¨¤ no tenia cap aval de les urnes, i el Parlament va ser un convidat de pedra del qual l¡¯oposici¨® s¡¯havia retirat mesos abans. M¨¦s difer¨¨ncies: un sector del nacionalisme del 1934 ¨Cera l¡¯aire dels temps¨C havia pres disposicions pseudob¨¨l¡¤liques que, fet i fet, van donar al frac¨¤s pol¨ªtic rivets de farsa; i, 36 hores abans que el president de la Generalitat viol¨¦s la llei amb un discurs, el gran partit de l¡¯esquerra espanyola (el PSOE, s¨ª) ho havia fet amb una insurrecci¨® armada que tindria l¡¯epicentre a Ast¨²ries, i de la qual Companys es va declarar fraternalment solidari. Ja veieu com n¡¯era, de separatista.

Si no hi ha en perspectiva, doncs, cap reedici¨® ni tan sols corregida del 6 d¡¯octubre, en canvi s¨ª que sembla que es prepara un remake del 7 d¡¯octubre, a c¨¤rrec, tant ara com llavors, del Govern central i dels seus instruments. Indueix a pensar-ho el clima com¨² d¡¯uni¨® sagrada a Madrid: el 1934, l¡¯endem¨¤ de la ¡°rebel¡¤li¨® de la Generalitat¡±, Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera encap?alava una manifestaci¨® per ¡°la unitat d¡¯Espanya¡±; despr¨¦s, el jove marqu¨¨s alhora que l¨ªder feixista era rebut afectuosament pel president del Govern, l¡¯antic menjacapellans i anarquitzant Alejandro Lerroux; m¨¦s o menys com ara Rajoy, Rivera i S¨¢nchez obliden les seves difer¨¨ncies en defensa de l¡¯statu quo.

Sobretot, els presagis d¡¯un nou 7 d'octubre s'acumulen en el terreny de la repressi¨®. Llavors, sota l¡¯Executiu de l¡¯ex-Emperador del Paral¡¤lel, es van fer gaireb¨¦ 4.000 detencions (consellers, alcaldes, diputats, regidors, militants...) i centenars d¡¯ajuntaments suspesos; la Generalitat va quedar intervinguda, tota la premsa catalanista d¡¯esquerres va ser clausurada, el Parlament va ser convertit en caserna de la Legi¨®, etc¨¨tera.

No sembla gaire diferent, a dia d¡¯avui, el panorama previ a la convocat¨°ria de l¡¯1 d'octubre: Govern de la Generalitat i Mesa del Parlament processats amb petici¨® fiscal de pres¨® i confiscaci¨® de b¨¦ns; gaireb¨¦ un miler d¡¯alcaldes i altres alts c¨¤rrecs advertits que els espera el mateix dest¨ª; desenes de milers de ciutadans ¨Cvoluntaris per al refer¨¨ndum¨C al punt de mira; empreses escorcollades per la Gu¨¤rdia Civil; mitjans de comunicaci¨® p¨²blics i privats sota pressi¨® censora (no es pot difondre el refer¨¨ndum) i algunes redaccions ja escorcollades policialment... Quina ¨¦s la difer¨¨ncia entre aix¨° i l¡¯estat d¡¯excepci¨®? Rajoy ja t¨¦ disposats els recintes on tancaran milers de catalans insubmisos? El 1934 es van haver d'habilitar els vells transatl¨¤ntics Uruguay i Ciudad de C¨¢diz, i el Manuel Arn¨²s a Tarragona. I ara?

La repressi¨® de l¡¯octubre del 1934 va ser un bumerang contra la dreta. Hi ha alg¨² tan barroer per creure's que la mateixa f¨®rmula resoldr¨¤ alguna cosa el 2017?

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador