Un refer¨¨ndum s¨ª, per¨° aix¨ª no

?s revelador que molta gent a Catalunya no vulgui parlar, per cansament o per temor al fet que li clavin la pallissa d¡¯un costat o de l¡¯altre, o de tots dos. Sembla en realitat un m¨®n petit on tothom es coneix. Se sap perfectament de qualsevol persona p¨²blica catalana, sigui pol¨ªtic, escriptor, esportista o presentador de la televisi¨®, quina ¨¦s la seva postura. I tothom sap que en parlar se¡¯ls col¡¤loca en un b¨¤ndol o altre. Davant l¡¯anomenat xoc de trens, es tendeix a la polaritzaci¨® i se censura l¡¯equidist¨¤ncia. La batalla ja ¨¦s entre votar o no votar, la sola defensa del dret a decidir es veu desfasada. Per¨° hi ha qui ha baixat del tren.

M¨¢s informaci¨®n

Rajoy adverteix Puigdemont que no subestimi la for?a de la democr¨¤cia espanyola

Puigdemont demana a Rajoy que no subestimi la for?a del poble catal¨¤

La Gu¨¤rdia Urbana requisa tr¨ªptics del refer¨¨ndum a Barcelona

La intervenci¨® del portaveu de Catalunya S¨ª que ¨¦s Pot, Joan Coscubiela, al Parlament la setmana passada va donar veu a una postura interm¨¨dia: la d¡¯aquells que defensen un refer¨¨ndum, per¨° no aquest, per com s¡¯ha gestat. Aix¨ª no, en resum. Una de les estad¨ªstiques m¨¦s citades ¨¦s que el 80% dels catalans vol una consulta. La clau ¨¦s si tots estan d¡¯acord amb la d¡¯aquest 1 d¡¯octubre. No ¨¦s f¨¤cil saber-ho. Per en aquest reportatge molts dels consultats han preferit no sortir.

Josep Cun¨ª, un dels periodistes i rostres televisius m¨¦s populars de Catalunya, admet que fins ara ha mantingut les dist¨¤ncies, per¨° est¨¤ molt molest: ¡°Soc molt cr¨ªtic amb les formes. Per¨° no tant per all¨° il¡¤legal, sin¨® per l¡¯est¨¨tica. Els independentistes ens han dibuixat un artifici, i els altres, una llarga agonia. Potser sona molt de classe, selectiu, per¨° crec que el respecte i la delicadesa en les formes s¨®n l¡¯ess¨¨ncia del catalanisme: la feina ben feta no t¨¦ fronteres, i la feina mal feta no t¨¦ futur. Com deia Pla: ¡®Escolti, vost¨¨ a la vida faci el que vulgui, per¨° sobretot no faci el rid¨ªcul¡¯. El rid¨ªcul marca molt a Catalunya, ¨¦s una frase de les ¨¤vies: ¡®Tu, sobretot, no et facis notar¡±. No sap qu¨¨ far¨¤ l¡¯1 d¡¯octubre. ¡°La meva posici¨® ¨¦s molt inc¨°moda perqu¨¨ quan la situaci¨® ¨¦s de trinxeres acabes en el foc creuat i despr¨¦s les dues parts s¡¯acusen d¡¯haver-te matat, tot i que conv¨¦ recordar que aleshores ja est¨¤s mort. Som a la Catalunya de la rauxa, la bogeria, de la p¨¨rdua del sentit com¨². I cada vegada que ho hem fet ens hem estavellat¡±.

L¡¯escriptor Sergi P¨¤mies tamb¨¦ es confessa ¡°molt pessimista¡±. ¡°?s un problema sense soluci¨®, que de vegades s¡¯oblida que tamb¨¦ n¡¯hi ha. S¡¯est¨¤ deixant en l¡¯¨¤mbit jur¨ªdic un problema que supera aquesta dimensi¨®. Em recorda l¡¯¨¨poca de l¡¯objecci¨® de consci¨¨ncia amb la mili: la llei obligava els objectors a desobeir fins que es va canviar la llei. Amb la llei no n¡¯hi ha prou. La Constituci¨® no pot quedar en aquests l¨ªmits i la nova llei catalana no pot imposar-se amb les mateixes armes. En aquest encreuament d¡¯immobilismes es va cap a una soluci¨® injusta. En nom de la injust¨ªcia s¡¯est¨¤ sent injust. ?s un problema entre dem¨°crates, per¨° gaireb¨¦ diria que estem en mans, no de dem¨°crates, sin¨® de radicalismes que s¡¯emparen en la democr¨¤cia per no moure¡¯s. D¡¯una banda un falangisme vintage, amb la Gu¨¤rdia Civil registrant setmanaris, i, de l¡¯altra, un radicalisme revolucionari assembleari, absolutament impresentable. Al mig quedem una gran majoria de dem¨°crates, independentistes i no independentistes, desemparats per la dial¨¨ctica dels extrems¡±.

El jurista i notari Juan-Jos¨¦ L¨®pez Burniol fa anys que est¨¤ obstinat a sortir d¡¯aquest destret. Acaba de publicar Escucha, Catalu?a. Escucha, Espa?a, junt amb Josep Borrell, Josep Piqu¨¦ i Francesc de Carreras. Subt¨ªtol: ¡®Quatre veus a favor de l¡¯entesa i contra la successi¨®¡¯. Ja en un llibre del 2007, Espa?a desde una esquina: federalismo o autodeterminaci¨®n, advertia que abans o despr¨¦s els catalans havien de ser consultats. ¡°?s absolutament inevitable¡±, reitera. ¡°Llavors vaig fer una proposta de tres punts: reconeixement de drets hist¨°rics; compet¨¨ncies identit¨¤ries (llengua, ensenyament, cultura) exclusives; i els diners, el m¨¦s f¨¤cil, amb un topall al fons de solidaritat i una ag¨¨ncia tribut¨¤ria compartida. A aquestes al?ades del segle XXI una relaci¨® de conviv¨¨ncia ha d¡¯assentar-se sobre una base de llibertat, i la proposta ha de sortir del Govern central. Com al pati del col¡¤legi, si es peguen un nen gran i un altre de petit, el primer t¨¦ m¨¦s responsabilitat. Que en cinc anys la seva ¨²nica resposta hagi estat que la Constituci¨® no ho permet ¨¦s molt pobra. Amb la mateixa claredat dic que el del Parlament ¨¦s un cop d¡¯estat, i sobre aquesta base no es pot construir res ferm ni s¨°lid¡±.

L¨®pez Burniol creu que fins a l¡¯1-O la situaci¨® est¨¤ bloquejada i ¡°nom¨¦s queda creuar els dits perqu¨¨ no passi res irreparable¡±. Despr¨¦s, opina, eleccions, i un Govern que s¡¯entengui amb el central. ¡°Tot aix¨° ¨¦s possible sense canviar la Constituci¨®, perqu¨¨ a m¨¦s no hi ha temps, no podem esperar dos anys, el problema no ho tolera¡±.

Suports des de fora

La causa catalana tamb¨¦ ha tingut suports des de fora, amb manifestos de personalitats estrangeres que defensaven el denominat ¡°dret a decidir¡±. Un dels seus primers signataris, el 2014, va ser l¡¯historiador brit¨¤nic Paul Preston: ¡°Segueixo pensant que qualsevol poble t¨¦ dret a decidir el seu futur, per¨° no ¨¦s el mateix que dir que em sembla b¨¦ el que est¨¤ passant, la situaci¨® actual. S¡¯han com¨¨s errors dels dos costats. Hi ha moltes maneres d¡¯arribar a una soluci¨®, ¨¦s q¨¹esti¨® de negociar, per¨° aix¨° requereix flexibilitat i toler¨¤ncia per ambdues parts, sobretot a Madrid¡±.

Les posicions, en tot cas, no s¨®n imm¨°bils. Els esdeveniments, que se succeeixen vertiginosament, les van modelant. ?s l¡¯opini¨® de Joan Herrera, exl¨ªder d¡¯Iniciativa per Catalunya Verds: ¡°S¨ª, jo crec que aix¨° nom¨¦s se soluciona amb un refer¨¨ndum, per¨° aquest no ¨¦s el que necessita Catalunya. Ara b¨¦, l¡¯escenari an¨ªmic va girant: la setmana passada al Parlament es va imposar la l¨°gica que el fi justifica els mitjans i notaves que la gent era molt cr¨ªtica; per¨° la seg¨¹ent hi ha hagut un reacci¨® de l¡¯Estat de sobreactuaci¨®, la pol¨ªtica no respon i nom¨¦s hi ha solucions judicials, i l¡¯estat an¨ªmic gira¡±.

La unanimitat nom¨¦s ¨¦s total en una cosa: la situaci¨® ¨¦s molt greu, i ning¨² s¡¯atreveix a aventurar com acabar¨¤.