Exteriors mobilitza els ambaixadors en la batalla internacional contra la consulta

M¨¢s informaci¨®n

La Gu¨¤rdia Civil interv¨¦ m¨¦s d¡¯un mili¨® de cartells i fullets de l¡¯1-O

El Govern presentar¨¤ un recurs per suspendre la intervenci¨® dels seus comptes

Intel¡¤lectuals i artistes d¡¯¡°esquerres¡± signen un manifest contra el refer¨¨ndum

¡°M¨¦s explicaci¨® i millor vigil¨¤ncia¡±. El Govern de Mariano Rajoy ha donat instruccions als m¨¦s de 120 ambaixadors destinats a l'estranger perqu¨¨ multipliquin les seves compareixences i entrevistes als principals mitjans de comunicaci¨® per contrarestar ¡°l'ofensiva bestial¡± en marxa dels difusors del proc¨¦s independentista a Catalunya. Des de l'Executiu central admeten que aquesta batalla medi¨¤tica, ara, l'estan perdent. No obstant aix¨°, hi ha menys preocupaci¨® que cap instituci¨® oficial o pa¨ªs important acabi assumint l'estrat¨¨gia d'explicar que el refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® de l'1-O a Catalunya pugui ser legal o s'acabi fent.

El mateix Rajoy va subratllar divendres, en el seu acte de partit a Barcelona, la seva tranquil¡¤litat perqu¨¨ els responsables del refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® no tenen cap suport internacional. Es referia a la pr¨¤ctica totalitat dels principals pa?sos del m¨®n, a les institucions oficials i als organismes internacionals b¨¤sics, des de l'ONU fins a la Comissi¨® Europea o els Estats Units. Els seus pronunciaments p¨²blics han estat gaireb¨¦ un¨¤nimes, ferms i contundents, malgrat la utilitzaci¨® interessada d'alguna frase m¨¦s o menys inoportuna de la portaveu de la Casa Blanca, Healther Nauert, o del president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker. El problema detectat ¨¦s que s'est¨¤ perdent la batalla de l'explicaci¨® en for?a mitjans de comunicaci¨®, alguns de molt rellevants.

L'inter¨¨s dels m¨¤xims responsables de la Generalitat, des del president Carles Puigdemont fins al vicepresident Oriol Junqueras o el?conseller d'Exteriors, Ra¨¹l Romeva, pels corresponsals internacionals a Espanya i per colar el seu missatge en mitjans estrangers de refer¨¨ncia no ¨¦s nou. Ha estat una ocupaci¨® constant i costosa. Durant molt de temps, a m¨¦s, sense resultats efectius.

En els ¨²ltims mesos i especialment en les darreres setmanes, sobretot en aquesta recta final cap a l'1-O despr¨¦s de l'aprovaci¨® expr¨¦s de les lleis preparat¨°ries de la consulta, ja anul¡¤lades pel Tribunal Constitucional, la pres¨¨ncia del conflicte catal¨¤ al diaris i les televisions de gran rellev¨¤ncia mundial s'ha multiplicat exponencialment. Hi ha hagut reportatges a?The New York Times, Financial Times, Washington Post, Le Monde i molts m¨¦s. En alguns d'aquests mitjans, a m¨¦s, s'han escrit editorials advocant per una soluci¨® dialogada de la crisi, que ¨¦s una soluci¨® que el Govern de Rajoy ja no veu possible davant de la imminent imposici¨® unilateral de la data del refer¨¨ndum.

L'assumpte de la batalla del relat internacional ocupa i preocupa, perqu¨¨ es creia m¨¦s controlat. El Ministeri d'Afers Exteriors va desplegar fa temps tota una estructura de treball per tenir monitoritzats tots els articles i reportatges publicats, amb l'objectiu de saber qu¨¨ s'estava explicant i com, i per ¡°vigilar¡± que no s'incloguessin refer¨¨ncies inexactes o fins i tot err¨°nies, especialment sobre la q¨¹esti¨® de la legalitat del proc¨¦s. La feina de les ambaixades a l'exterior va rebre el suport, fins i tot amb visites, del ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, com la que va fer al juliol a Nova York al despatx del director i responsable d'opini¨® de The New York Times, despr¨¦s de la publicaci¨® en aquell mitj¨¤ d'un reportatge i un editorial que no van conv¨¨ncer en absolut la Moncloa. Diuen que van rebre disculpes. L'ambaixador a Washington, Pedro Moren¨¦s, va enviar tamb¨¦ un article de r¨¨plica que va ser redu?t i editat com a carta al director.

La campanya de promoci¨® exterior de la Generalitat, no obstant aix¨°, no nom¨¦s no s'ha frenat, sin¨® que forma part nuclear de la seva agenda actual. Hi ha hagut reunions espec¨ªfiques dels seus responsables, al m¨¤xim nivell i en casos acompanyats de membres d'entitats, com l'Assemblea Nacional Catalana, amb corresponsals establerts a Madrid i s'ha contactat fins i tot amb lobbys nord-americans per afavorir la projecci¨® dels seus missatges. Al Govern central asseguren, sense aportar proves, que les autoritats catalanes s'han gastat importants quantitats de diners per donar suport a aquestes campanyes internacionals.

Alguns ambaixadors i portaveus governamentals s'han trobat, a m¨¦s, amb el problema que quan han intentat matisar a posteriori?els errors detectats en algunes d'aquestes informacions no se'ls ha fet cas ni s'ha incl¨°s la seva versi¨®.

La instrucci¨®, ara, ¨¦s clara. Exteriors ha comunicat als seus ambaixadors, a alguns tan recentment com la setmana passada despr¨¦s d'un programa radiof¨°nic molt esbiaixat a Su?ssa, que ¡°reforcin la seva pres¨¨ncia¡± als mitjans internacionals. Que "expliquin i vigilin". L'ambaixador a Fran?a va demanar fins i tot perm¨ªs per assistir a un debat on l'havien convidat a la televisi¨® p¨²blica per discutir amb el delegat de la Generalitat a Par¨ªs. Se li va aconsellar que es busqu¨¦s una figura menys oficial i al final s'hi va presentar un professor de la universitat. Des del Govern central s'est¨¤ afavorint tamb¨¦ la participaci¨® en aquest tipus de debats, entrevistes i programes de portaveus de la societat civil catalana que no comparteixen la visi¨® independentista.

El que inquieta menys, perqu¨¨ ha obtingut resultats gaireb¨¦ nuls, han estat els intents constants de la Generalitat i els seus portaveus afins d'aconseguir algun tipus de suport institucional o oficial als seus interessos. No ho han aconseguit. Tampoc amb els ambaixadors estrangers que viuen a Madrid. ¡°No ha fet falta reunir-los i explicar-los com est¨¤ la situaci¨® perqu¨¨ ja la saben, excepte algun cas molt concret¡±, aporten fonts oficials. Tampoc es va actuar institucionalment aquesta passada setmana quan l'expresident Artur Mas va fer una xerrada en una sala llogada per uns parlamentaris brit¨¤nics. ¡°Dir que va ser convidat pel Parlament brit¨¤nic ¨¦s enganyar la gent, aquestes sales es lloguen per a activitats privades i all¨¤ hi ha parlamentaris per a tot¡±, asseguren les mateixes fonts governamentals.

El president Puigdemont i els seus portaveus van presentar divendres com un gran ¨¨xit una carta de 17 parlamentaris danesos dels 179 existents en aquest organisme que expressaven la seva preocupaci¨® sobre la situaci¨® a Catalunya i demanaven de nou al Govern espanyol que jugu¨¦s un rol pol¨ªtic i dialogant per solucionar-los. Al Govern recorden el desllu?t acte de presentaci¨® el 30 d'agost per part de Puigdemont de l'anomenada ambaixada?de Catalunya en aquell pa¨ªs, al qual no van acudir representants pol¨ªtics i nom¨¦s amb prou feines alguns interessats en productes comercials. Escenes similars, amb buit de representaci¨® institucional, s'han succe?t en altres viatges de responsables de la Generalitat.

Aquesta mateixa setmana, des d'aquest dilluns, comen?a a Nova York l'assemblea general anual de Nacions Unides. Fonts diplom¨¤tiques cataloguen aquest ¡°terreny guanyat al 100%¡±. El Govern espanyol hi envia en aquesta ocasi¨® com a m¨¤xim representant el ministre Dastis (per l'abs¨¨ncia de Rajoy, que anir¨¤ la setmana seg¨¹ent a la Casa Blanca i per la baixa del rei Felip VI, que havia viatjat les tres ¨²ltimes). Dastis mantindr¨¤ 15 o 20 trobades bilaterals i intervindr¨¤ dijous davant del plenari. L'assumpte catal¨¤ no est¨¤ en principi en l'agenda oficial, en cap document o punt programat en els ordres del dia, per¨° podria sortir en aquestes trobades m¨¦s informals. Dastis s'ha reservat tamb¨¦ espais per a xerrades informals amb responsables de mitjans de comunicaci¨®. La resposta ¨¦s la mateixa: ¡°El refer¨¨ndum no ¨¦s legal, no t¨¦ cap suport al m¨®n i no es far¨¤¡±.