Desconnexi¨® expr¨¦s

Dilluns passat, una vegada m¨¦s, la celebraci¨® de l¡¯Onze de Setembre inclogu¨¦ una gran manifestaci¨® ciutadana. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯habitual ball de xifres, hi havia molta gent i l¡¯ambient tornava a ser festiu, amb molt de xiquet enjogassat i molt d¡¯avi irreductible, m¨²sica i aquella sensaci¨® un p¨¨l aclaparadora que produeix trobar-se enmig d¡¯una gernaci¨® compacta. El fet ¨¦s que les manifestacions de l¡¯Onze de Setembre s¨®n un fenomen amb pocs correlats al m¨®n i mereixerien un estudi seri¨®s i, si poguera ser, desprejudiciat.

De moment, el que el sobiranisme provoca ¨¦s una variada gamma d¡¯exabruptes: ¨¦s reaccionari, totalitari, insolidari, feixista, burg¨¦s, manipulador ¡ªquant als l¨ªders; la resta s¨®n babaus ¨²tils o v¨ªctimes de la s¨ªndrome de Peter Pan¡ª, i t¨¤citament violent. Ja se sap que la denigraci¨® de l¡¯adversari ¨¦s molt barata, i en un conflicte no cal esperar res m¨¦s. I conflicte n¡¯hi ha. La voluntat de construir una naci¨® pr¨°pia i dotar-la d¡¯institucions ha de provocar-lo quan s¡¯enfronta amb un altre nacionalisme que no est¨¤ disposat a permetre-ho.

Amb tot, aquesta voluntat ja estava en el nucli del catalanisme des de fa cent anys. Si no es manifestava m¨¦s, ¨¦s perqu¨¨ la majoria dels catalanistes trobava que la independ¨¨ncia era un objectiu inassolible, i s¡¯aconformava amb ideals substitutoris, com l¡¯iberisme o el model su¨ªs. Ara, el catalanisme majoritari ja no la creu inassolible, o almenys no tant com una Su?ssa hisp¨¤nica. Aix¨° ha canviat, i caldria dilucidar per qu¨¨.

En tot cas, els mon¨°legs de sords van retroalimentant-se, amb variacions aflictives. Com ara que el sobiranisme fagocit¨¤ la manifestaci¨® contra l¡¯atemptat del 17 d¡¯agost i ball¨¤ damunt dels seus cad¨¤vers. Cert que molta gent hi va anar amb estelades o va xiular el rei. Aquests xiulits refor?aven consignes contra la venda d¡¯armes emparada per l¡¯Estat. Un pot trobar-ho demag¨°gic, per¨° no impertinent, llavors i all¨ª, i t¨¦ ben poc a veure amb el sobiranisme, per cert. Els morts van ser plorats.

El que em crida l¡¯atenci¨® ¨¦s aix¨° altre: l¡¯endem¨¤ de l¡¯11 de mar? del 2004, a Barcelona es va aplegar una manifestaci¨® de repulsa que esdevingu¨¦ l¡¯acte m¨¦s multitudinari que fins llavors havia viscut mai la ciutat comtal. Despr¨¦s de l¡¯atemptat de Barcelona, a penes un miler de manifestants s¡¯aplegaren a la Puerta del Sol. Es pot dir que les circumst¨¤ncies no eren iguals, per¨° les circumst¨¤ncies canvien sempre, i 16 morts i 100 ferits b¨¦ mereixien un gest de solidaritat. Cap ni un (ni un!) dels nostres amics madrilenys ens va trucar per saber com est¨¤vem la meua dona i jo; nom¨¦s la meua germana, resident a Madrid, s¡¯hi va inquietar. Pot ser una an¨¨cdota, per¨° altra gent ens l¡¯ha corroborada. El que aix¨° suggereix ¨¦s que Madrid ha abdicat de la seua condici¨® de ¡°rompeolas de todas las Espa?as¡± quan es tracta de Catalunya, i que el trencament que s¡¯est¨¤ produint ¨¦s molt profund. Ning¨² vol tractes amb reaccionaris, totalitaris i (t¨¤citament) violents. Ja no senten el dolor dels catalans, i encara escoltaran menys les seues demandes, justes o foraviades. M¨¦s enll¨¤ del que passe l¡¯1 d¡¯octubre, la desconnexi¨® continua, i va en dues direccions.